A pesar que el control i la regulació de la biotecnologia no és homogeni en tots els països, la majoria dels governs del món són conscients de la ràpida expansió de la biotecnologia i de la creixent preocupació pública, no sols sobre els seus possibles efectes adversos per a la diversitat biològica, sinó també pels quals pugui tenir en salut humana, especialment a través dels aliments.
Control jurídic
El Protocol de Cartagena d’Índies sobre Bioseguretat és l’instrument normatiu internacional més important en la matèria, signat per 119 Estats, entre ells Espanya, que el va ratificar al gener de 2000. No figura en aquest Tractat EUA, que manté una particular posició sobre la matèria i una percepció diferent del risc, tant dels seus governants com de bona part de la seva ciutadania.
Aprovat per la UE en 2002, va entrar en vigor al setembre de 2003, i pretén garantir un nivell adequat de protecció en l’esfera de la transferència, manipulació i utilització dels organismes modificats genèticament (OMG) que puguin tenir efectes adversos sobre el medi ambient i la salut humana. Se centra en els moviments transfronterers (moviments d’OMG entre dos Estats, a exclusió dels moviments intencionals entre les Parts en el Protocol de Cartagena a l’interior de la Comunitat Europea).
Els Estats sotmesos al Protocol hauran de prendre les mesures legislatives i administratives que siguin necessàries per a complir les seves obligacions fixades sobre el paper; i vetllar perquè el desenvolupament, la manipulació, el transport, la utilització, la transferència i l’alliberament de qualsevol organisme viu modificat es realitzin de manera que s’evitin o es redueixin els riscos per a la diversitat biològica, tenint també en compte els riscos per a la salut humana.
Tot això sota l’enfocament del principi de precaució que figura en la Declaració de Riu sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, així com de la reduïda capacitat de molts països, especialment els països en desenvolupament, per a controlar la naturalesa i la magnitud dels riscos coneguts i potencials derivats dels organismes vius modificats.
Obligacions per a l’exportador
Les obligacions per a l’exportador són molt clares: l’exportador d’OMG destinats a l’alliberament intencional en el medi ambient ha d’enviar una notificació escrita a l’autoritat nacional competent del país importador abans que es produeixi el moviment transfronterer. En cas que l’importador no respongui en el termini de 270 dies, l’exportador ha de remetre una segona notificació a l’autoritat nacional de l’importador i sol·licitar una resposta en els 60 dies següents. Així mateix, ha d’enviar una còpia de la notificació i del justificant de recepció a l’autoritat competent del seu Estat membre i a la Comissió. En cap cas pot produir-se un moviment transfronterer sense el consentiment escrit de l’importador. L’exportador ha de conservar, almenys durant 5 anys, la notificació, el justificant de recepció i la decisió de l’importador. Així mateix, haver de notificar el trànsit d’OMG als països que ho desitgin.
En cap cas pot produir-se un moviment transfronterer d’OMG sense el consentiment escrit de l’importador
Els OMG destinats per a ús directe com a aliment o penso o a la transformació no poden ser objecte de moviments transfronterers tret que estiguin autoritzats dins de la Comunitat i que l’importador hagi donat el seu consentiment exprés. Tot això sense perjudici del que s’estableix en el Reglament pel qual s’estableixen els principis i requisits de la legislació alimentària i es fixen procediments relatius a la seguretat alimentària. L’exportador ha de garantir que els OMG que exporta estiguin clarament identificats, indicant sobretot que el producte consisteix en OMG o els conté, així com el codi assignat a l’OMG. L’exportació d’aquests productes destinats a ús com a aliments o pinsos o per a transformació ha de quedar certificada en una declaració que dits OMG no estan destinats a l’alliberament intencional en el medi ambient. Els OMG destinats per a ús confinat han d’anar acompanyats de normes de seguretat per al seu emmagatzematge, transport i utilització.
A més, ha de garantir-se la identificació dels OMG exportats o importats per la Comunitat; i pel que respecta a la traçabilitat, l’etiquetatge i la identificació de les importacions efectuades per la Comunitat, ha de tenir-se en compte que tals OMG estan subjectes a normes de la legislació comunitària. La UE ha decidit aplicar normes similars en el cas de les exportacions.
Informació i avaluació
La notificació inclou informació reglada perquè el país importador tingui la possibilitat d’acceptar únicament els productes aprovats mitjançant un acord fonamentat previ. Un informe sobre l’avaluació del risc conegut i disponible; i mètodes suggerits per a la manipulació, l’emmagatzematge, el transport i la utilització segurs, inclòs l’envasament, l’etiquetatge, la documentació, els procediments d’eliminació i en cas d’emergència, segons sigui procedent, entre altres.
A més, la situació reglamentària de l’organisme viu modificat en l’Estat d’exportació (per exemple, si està prohibit en l’Estat d’exportació, si està subjecte a altres restriccions, o si s’ha aprovat per al seu alliberament general) i, si l’organisme viu modificat està prohibit en l’Estat d’exportació, els motius d’aquesta prohibició; i el resultat i el propòsit de qualsevol notificació a altres governs per l’exportador en relació amb l’organisme viu modificat que es pretén transferir.
La informació sobre els organismes vius modificats destinats a ús directe com a aliment humà o animal o per al processament ha d’incloure, a més d’un informe sobre l’avaluació del risc, la que fa referència a la descripció de la modificació del gen, la tècnica utilitzada i les característiques resultants de l’organisme viu modificat. També el lloc de recol·lecció o adquisició i les característiques de l’organisme receptor o dels organismes parentals que guardin relació amb la seguretat de la biotecnologia; centres d’origen i centres de diversitat genètica, si es coneixen, de l’organisme receptor i/o els organismes parentals i descripció dels hàbitat en què els organismes poden persistir o proliferar.
Una altra de la informació que ha de constar és el lloc de recol·lecció o adquisició i les característiques de l’organisme donant o organismes que guardin relació amb la seguretat de la biotecnologia; els usos aprovats de l’organisme viu modificat; i mètodes suggerits per a la manipulació, l’emmagatzematge, el transport i la utilització segurs, inclosos l’envasament, l’etiquetatge, la documentació, els procediments d’eliminació i en cas d’emergència, segons sigui procedent.
