Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Control europeu del peix

Virus entèrics en mol·luscos bivalves o formació d'amines biogèniques són alguns dels riscos en productes pesquers que analitza la UE

Img marisco Imatge: Daniel Lobo

Reduir els riscos en la salut dels consumidors pel consum de peix i elevar el nivell de qualitat i seguretat sanitària d’aquest aliment és un dels punts centrals de la política comunitària en matèria de recerca alimentària. Nombrosos projectes estan en marxa per a controlar que es compleixin tots els paràmetres de qualitat del peix, un producte perible i sensible a riscos.

Garantir la qualitat dels peixos, tant els que procedeixen de la pesca com de l’aqüicultura, és una tasca complexa que obliga a tenir en compte aspectes com la presència de patògens. Per a minimitzar en tot el possible aquest tipus de riscos, la UE compta amb mètodes d’autenticació d’espècies pesqueres, com el control d’amines biogèniques, de toxines en mol·luscos bivalves o d’amines volàtils, així com sistemes d’avaluació sensorial per a determinar la qualitat del peix fresc, condicions de processament i identificació de l’origen geogràfic. Aquestes tasques s’emmarquen en nombrosos projectes de recerca que, a més, pretenen validar els mètodes quantitatius i estandarditzats per a la detecció del virus de l’hepatitis A i de norovirus en crustacis.

Patògens, ambient i control
Obtenció de productes pesquers d’alt contingut nutritiu i la millora del benestar animal en les explotacions són alguns dels objectius de la recerca pesquera
Els factors ambientals també són un punt clau a assegurar un producte de qualitat. I és que en molts casos ha de tenir-se en compte que d’això depèn que es produeixin contaminacions virals en crustacis. Llavors, la proposta de control passa per aplicar el procediment del Sistema d’Anàlisi de Perills i Punts de Control Crític (APPCC), amb la finalitat d’assegurar una producció primària el més segura possible. Un altre risc a tenir en compte és el de la presència de vibrio en marisc, per al qual s’han desenvolupat i estandarditzat mètodes moleculars per a enumerar i caracteritzar aquest tipus de patògens, i que el control sigui harmonitzat en tota la UE.

Totes aquestes accions constitueixen SEAFOODplus, un dels majors projectes de la UE en aquest sector. Algun dels assoliments ha estat la descripció de nous bacteris productors d’histamina, present sobretot en peix i la causa d’aparició del qual es relaciona amb una manipulació antihigiénica del peix i la conservació a temperatures inadequades. Un altre risc és el que representen els virus entèrics en mol·luscos, un important risc per a la salut pública a tot el món provocat sobretot pels virus gastroentéricos (Norwalk i Rotavirus) i el virus de l’hepatitis A.

En aquests casos sorgeix la necessitat d’aplicar no sols tècniques de depuració, que eliminen bacteris encara que no les partícules virals, sinó també incloure criteris virológicos en el control sanitari dels mol·luscos.
Traçabilitat, un punt fort
Dins de l’extensa tasca en recerca pesquera destaca un apartat, el de la traçabilitat, clau en tot procés de producció alimentària. En l’àmbit de la pesca, la UE ha definit un model de validació per a obtenir la traçabilitat dels mariscos al llarg de tota la cadena de producció. Es tracta del model Valid Project, que pretén ser una guia de referència per a tots els implicats en la cadena alimentària, així com les autoritats de control. Amb aquesta eina, el consumidor pot remuntar-se a l’origen del peix (bé sigui explotació piscícola o no), la qual cosa ajuda a enfortir la seva confiança cap al producte.

Es tracta, segons els experts, d’un dels enfocaments més importants dins del que significa el control dels aliments perquè la traçabilitat ajuda a entendre, en tot moment, els passos que ha seguit el producte. Serveix, a més, per a dirigir els esforços de recerca i facilitar la informació clau al consumidor.

LA PRODUCCIÓ AQÜÍCOLA

Img acuicultura1
L’aqüicultura no escapa a la mirada científica. La producció de peixos de granja subministra també pescat i marisc al mercat, i complementa en bona part el peix que s’obté de la pesca. A més d’ajudar al desenvolupament d’una gestió més sostenible en termes pesquers, l’aqüicultura, que aporta un total de 1,3 milions de tones de productes pesquers per any, segons dades de la Comissió Europea, porta implícita tenir en compte un aspecte clau: l’alimentació dels peixos de granja.

Segons les recerques realitzades fins ara, l’impacte de la composició alimentària té un paper fonamental en la qualitat del producte pesquer final. Per a aprofundir en això estan en marxa projectes de recerca per a intentar “mapear” l’efecte de la composició alimentària «en l’expressió gènica». En aquesta mateixa línia es defineix el projecte europeu Consensus, una iniciativa que valora de manera especial el valor de la seguretat dels peixos procedents de l’aqüicultura.

L’abast la recerca aqüícola comunitària passa per tenir en compte la cria de peixos marins, la de mariscos marins i la de peixos en aigües dolces, especialment de les quatre espècies que més es conreen, com són les truites, els salmons, els musclos i les ostres. A pesar que fins fa poc aquestes eren les espècies més conreades, la tecnologia ha de fer front també als reptes que planteja la incorporació d’altres menys habituals, com el llobarro, l’orada o el rèmol.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions