Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Control legal en la contaminació per purins

La norma sobre nitrats pretén reduir la contaminació provocada per un excés d'abonaments nitrogenats

img_cerdop 1

En activitats en les quals pot posar-se en perill la salut humana a través de la contaminació de les aigües, com la contaminació per purins, els Estats membres tenen l’obligació d’aconseguir un resultat concret -fixat per la llei-, que inclou disminuir el risc i la seva incidència en el medi ambient.

Img aguas1

Una recent sentència del Tribunal de Justícia de la UE declara que Espanya ha incomplit les seves obligacions legals comunitàries pel que fa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, i a la qualitat de les aigües destinades al consum humà. Segons la sentència, Espanya no ha realitzat una avaluació d’impacte prèvia a la construcció o modificació de les instal·lacions porcines de la zona del Baix Ter (Girona), i ha sobrepassat, a diverses xarxes públiques de distribució d’aigua de la citada àrea, la concentració màxima admissible de nitrats.

La Comissió Europea va posar en coneixement d’aquest assumpte a la Justícia, arran d’una denúncia particular per problemes de contaminació d’aquesta zona, i com a conseqüència d’una recerca que establia que el 25% de les mostres d’aigua potable extretes sobrepassaven la concentració de nitrats de 50 mg/litre, establerta en la norma comunitària. La Comissió entenia que les infraccions a la legalitat s’havien de l’insuficient control de les explotacions intensives de porcí de la zona, així com al fet que gran part d’aquestes instal·lacions no comptaven amb l’autorització exigida. A més, no s’havien pres les mesures necessàries per garantir que els residus procedents de les instal·lacions porcines situades a la zona del Baix Ter anessin eliminats o valorizados sense posar en perill la salut humana ni perjudicar el medi ambient.

No obstant això, el Tribunal de Justícia de la UE no accedeix a totes i cadascuna de les peticions de la Comissió, en considerar que els purins no encaixen en la definició de residus si són utilitzats en la pròpia explotació com a fertilitzants o de qualsevol altra forma que no suposi el desfer-se dels mateixos.

L’acusació per nitrats
La norma comunitària estableix una concentració màxima de nitrats de 50 mg/litre
Els antecedents del cas es remunten a l’any 2000, quan la Comissió va rebre una denúncia sobre la contaminació de l’aqüífer del Baix Ter, situat en la part final del riu Ter, a la província de Girona, així com de les aigües subministrades a un gran nombre de municipis de l’Empordà, a la mateixa província. El denunciant en qüestió afirmava que aquesta contaminació, produïda per diverses substàncies, i especialment pels nitrats, es devia principalment al desenvolupament de les explotacions porcines intensives, el fem de les quals estava sent abocat directament, sense control ni tractament, al mitjà aquàtic.

El denunciant va transmetre a la Comissió els resultats d’unes anàlisis que mostraven el contingut en nitrats d’aquestes aigües, al mateix temps que indicava que la Delegació de Sanitat de Girona s’havia negat a facilitar-li certes informacions sobre la qualitat de les mateixes. La Comissió, davant tals acusacions, va actuar immediatament, sol·licitant a les autoritats espanyoles que presentessin les seves observacions sobre aquesta denúncia i que li transmetessin certes informacions sobre les explotacions porcines que es tracta i l’estat de l’aqüífer del Baix Ter.

En aquest sentit, les autoritats espanyoles van remetre uns informes elaborats pel Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya, en els quals al·legaven que els residus agrícoles estaven exclosos de l’àmbit d’aplicació de la Directiva de residus, i que les activitats d’aquest tipus no estaven sotmeses al procediment d’avaluació d’impacte ambiental previst per la normativa comunitària d’aplicació. D’altra banda, uns documents adjunts a aquesta resposta mostraven que s’havien obert expedients sancionadors arran del control dels abocaments procedents d’explotacions ramaderes i que la contaminació de l’aqüífer per nitrats havia augmentat, doncs la meitat de les mostres preses en el primer trimestre de 2000 incomplien la norma de 50 mg/l.

Davant nous requeriments de la Comissió, les autoritats espanyoles es van veure obligades a remetre diversos informes elaborats pels diversos Departaments competents del Govern català, en els quals la pròpia administració autonòmica reconeixia ser conscient de la problemàtica plantejada per la contaminació de nitrats en el Baix Ter. Així, no podien ocultar el fet que en sis municipis de l’aqüífer i en gran nombre de pous la concentració de nitrats superava la norma de 50 mg/l.

La reacció de les autoritats
A la Comissió no li eren satisfactòries les respostes que les autoritats espanyoles els feien arribar, per la qual cosa es va veure obligada a remetre a Espanya un dictamen motivat mitjançant escrit de 26 de juliol de 2001, concedint-li un termini de dos mesos des de la seva notificació amb la finalitat de que adoptés les mesures necessàries per atenir-se al mateix. Les autoritats espanyoles van respondre al dictamen, remetent a la Comissió un nou informe elaborat pel Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya.

Aquest informe indicava que s’estava duent a terme un procés de regularització de la situació de les explotacions porcines i s’estaven emetent informes ambientals previs a l’atorgament o denegació de l’autorització. Les autoritats espanyoles van esmentar igualment l’existència d’un pla d’inspecció de les explotacions i l’obertura d’expedients sancionadors. Van posar en relleu que totes les noves instal·lacions de ramaderia intensiva que superessin les 2.000 places per a porcs d’engreixi i 750 places per a truges de cria estaven sotmeses al procediment d’avaluació d’impacte ambiental.

Van reconèixer, finalment, que el límit màxim de concentració de nitrats se sobrepassava en cinc municipis de la zona en qüestió, amb una població de només 1.424 habitants, segons un informe de 14 de setembre de 2001 de l’Adreça de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, remès a la Comissió. D’altra banda, van al·legar que, per Decret de 1998, s’havia designat la zona en qüestió com a vulnerable a Catalunya, en relació amb la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries, i que el Govern havia aprovat el 3 d’abril de 2000 un programa de mesures de gestió dels recursos hídrics a les zones vulnerables a aquesta contaminació.

Les autoritats espanyoles van precisar igualment que, a la zona de la qual es tracta, el Codi de bones pràctiques agràries aprovat en 1998 era d’obligat compliment, igual que el programa de mesures agronómicas aplicables a les zones vulnerables. D’altra banda, al·legaven que totes les instal·lacions porcines estaven sotmeses a un procediment destinat a garantir una correcta gestió dels seus residus. Malgrat tot això, i considerant que Espanya seguia sense adoptar les mesures necessàries per complir les seves obligacions, la Comissió va interposar recurs davant el Tribunal de Justícia.

EL DEURE RESULTAT

Img cerdos1

De res li han servit al Govern espanyol les al·legacions de bona voluntat de la Comunitat Autònoma de Catalunya pel que fa al fet que havien impulsat un Pla de correcció de la contaminació de l’aigua per nitrats, mitjançant la realització d’estudis i de nombroses anàlisis, així com l’adopció de mesures de protecció de les captacions d’aigua per part de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Tampoc el fet que a l’àrea del Baix Ter s’hagués creat una xarxa de control amb 28 punts d’anàlisis que es muestrean cada tres mesos, i que en 2003, un 73% de les mostres procedents d’aquesta xarxa tenien una concentració en nitrats inferior a 50 mg/l; ni que s’hagin intensificat les inspeccions d’establiments ramaders, ni les obres realitzades en diversos municipis per resoldre els problemes de proveïment públic d’aigua potable.

Encara que bé és cert que el Govern espanyol, durant el procés, mai havia negat que entre el 30% i el 40% de les mostres d’aigua analitzades a la zona de referència presentaven una concentració en nitrats que no respectava el llindar de 50 mg/l. I és que, a pesar que les mesures adoptades per les autoritats espanyoles semblen haver millorat globalment la qualitat de l’aigua destinada al consum humà a la zona del Baix Ter, el Tribunal de Justícia considera que la norma comunitària pel que fa al control de nitrats en aigua no imposa un nero deure diligencia, sinó una obligació de resultat, que de cap manera es compleix pel només fet d’haver minimitzat el risc per a la salut humana mitjançant campanyes d’informació.

Bibliografía

SENTÈNCIA
- Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (Sala Tercera) de 8 de setembre de 2005, dictada en l'assumpte C-121/03, instat per la Comissió Europea contra Espanya.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions