Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Control legal en productes fitosanitaris

El Tribunal de Justícia europeu aclareix aspectes relacionats amb l'ús d'aldicarb , substància utilitzada per al control de plagues en cultius

img_plagasp2

Una recent sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees aclareix aspectes relacionats amb la correcta aplicació de la normativa comunitària que autoritza comercialitzar productes fitosanitaris i, en concret, sobre la polèmica substància activa denominada aldicarb, utilitzada a Espanya des de fa més de 25 anys per salvaguardar els cultius de patata, remolatxa o vinya. Alguns experts consideren que la substància és tòxica per a l’ésser humà i té efectes contaminants en l’aigua i en el medi ambient.

Img

La recent resolució judicial ve al fil arran de les disposicions d’una Decisió comunitària de fa tres anys, per la qual es va decidir retirar del mercat la substància aldicarb en 2007, permetent fins llavors l’ús restringit en alguns països de la Unió Europea. El Consell de les Comunitats Europees va dictar, el 18 de març de 2003, una Decisió que acordava la no inclusió d’aldicarb en l’annex de substàncies actives, la incorporació de les quals en els productes fitosanitaris estava autoritzada, així com la retirada de les autoritzacions dels productes fitosanitaris que la contenien.

La Decisió es va adoptar després d’una intensa polèmica sobre la nocividad o no de la substància activa per a la salut humana o animal, així com per al medi ambient, i rebutjada per Suècia, Alemanya i Luxemburg. Si bé la proposta inicial establia l’eliminació de l’aldicarb en sis mesos, amb un període de gràcia no més llarg de 18 mesos, al final la Decisió adoptada pel Consell estableix la retirada del mercat dels productes fitosanitaris que continguin la substància en 2007, permetent-se, fins a aquesta data, el seu ús de forma restringida en vuit dels Estats membres de la UE, entre ells Espanya, i per a cultius determinats i diferenciats segons l’Estat membre.

Una polèmica decisió
L’ús de productes fitosanitaris, com els quals contenen aldicarb, està cada vegada més restringit a causa del potencial risc sobre la salut humana, animal i el medi ambient

La norma comunitària estableix que es podran mantenir en vigor les autoritzacions dels productes fitosanitaris que continguin aldicarb fins al 30 de juny de 2007 a Bèlgica, Grècia, Espanya, França, Itàlia, Països Baixos, Portugal i Regne Unit, sempre que els Estats membres garanteixin la renovació de l’etiquetatge d’aquells productes fitosanitaris que romanguin al mercat per indicar les condicions d’ús restringides (a Espanya només es permet el seu ús per als cultius de cotó, cítrics -en plantacions joves- i vivers de plantes llenyoses; i en el Regne Unit, per a patates, pastanagues, cebes i plantes ornamentals).

A més, els Estats membres han d’establir les mesures adequades per reduir possibles riscos i garantir la protecció de la salut humana i animal i del medi ambient i garantir que es prenen seriosament en compte els productes o mètodes alternatius per a aquest ús, en particular mitjançant plans d’acció. D’altra banda, s’han establert pròrrogues limitades a un nou període vegetatiu per a l’eliminació, emmagatzematge, comercialització i utilització de les existències actuals de productes fitosanitaris amb aldicarb i que hagin estat autoritzats pels Estats membres.

Eficàcia en la interpretació judicial
La Decisió adoptada per la Comissió per a la retirada de les autoritzacions vigents de productes fitosanitaris amb aldicarb no va ser molt encertada pel que fa a les diferents versions lingüístiques que es van fer del text legal. Segons la versió neerlandesa, origen del plet principal, els Estats membres interessats podien concedir noves autoritzacions per a la comercialització de productes fitosanitaris amb la incorporació de la substància activa de referència. Les altres versions del mateix text, no obstant això, disposaven que els Estats membres només podien mantenir tals autoritzacions.

El Tribunal de Justícia ha hagut de resoldre el cas atenent a la interpretació més ajustada a la norma comunitària. En aquest sentit, considera que quan una disposició de Dret comunitari pugui ser objecte de diverses interpretacions de les quals només una pugui garantir el seu efecte útil, ha de donar-se prioritat a aquesta interpretació i a la qual no posa en dubte la seva validesa. És més, segons considera la sentència, la necessitat d’una interpretació uniforme del Dret comunitari exclou la possibilitat que, en cas de dubte, el text d’una disposició sigui considerat aïlladament i, en canvi, exigeix que sigui interpretat a la llum de les versions redactades en les altres llengües oficials.

El Tribunal considera que la Decisió en qüestió estableix, sense cap dubte, que han d’adoptar-se mesurades perquè les autoritzacions vigents de productes fitosanitaris que continguin aldicarb es retirin dins d’un termini prescrit i no es renovin, i perquè no es concedeixin noves autoritzacions. A més, considera que l’ús prorrogat obeeix a la falta d’alternatives eficaces para determinats usos limitats en alguns Estats membres, la qual cosa suposa tan sols un període més llarg per a la retirada de les autoritzacions existents, però no l’establiment de noves autoritzacions.

Substància nociva i contaminant
L’aldicarb és una substància activa d’ús fitosanitari que s’ha emprat i comercialitzat a Espanya en els últims 25 anys com a desinfectant de sòls, especialment en horticultura, i també en altres cultius, com la remolatxa, la ceba, la patata, els cítrics o la vinya. El compost en si té propietats insecticides, acaricides i nematicidas, i s’ha comercialitzat amb el nom de Temik en forma de granulado que conté un 10% en pes de l’ingredient actiu.

El compost estava autoritzat per a l’ús en diversos cultius, efectiu sobre nombroses plagues, fins que es va adoptar la Decisió de 2003. El problema que plantejava la substància, segons l’informe del Comitè Científic de la UE, és que la seva presentació granular suposava cert risc per a algunes espècies d’aus i per a alguns organismes diferents de les plagues que es pretenien combatre. L’informe de la Comissió reconeixia que els grànuls d’aldicarb romanien en la superfície del sòl després del seu tractament, la qual cosa provocava que la ingesta fos letal per a aus de petita grandària i per als cucs de terra.

Alguns experts consideren també que la substància és tòxica per a l’ésser humà i altres mamífers, així com contaminant d’aigües i del medi ambient. La veritat és que la justificació de la pròrroga de l’ús d’aldicarb fins a 2007 ve fonamentada per la falta d’alternatives eficaces para determinats usos en alguns Estats membres, i la necessitat d’utilitzar-la com a substància activa per permetre un desenvolupament alternatiu contra les plagues. Això sí, de forma restringida i baix estrictes condicions per minimitzar els riscos derivats del seu ús.

INSPECCIONS SOBRE ELS PRODUCTES

Img plagas3
L’aplicació no autoritzada o inadequada de productes fitosanitaris pot constituir un delicte contra la salut pública o el medi ambient, segons els casos. L’ús de productes fitosanitaris està cada vegada més restringit a causa del potencial risc que poden comportar per a la salut humana, animal i per al medi ambient. Tant la distribució com l’aplicació dels aquests productes estan sotmeses a autoritzacions prèvies i requisits especials. No hi ha dubte que una mala aplicació del producte sobre determinades fruites i verdures, així com no respectar les dosis adequades o els terminis de seguretat, poden provocar seriosos problemes per al consumidor.

Tal com posa en relleu el servei especialitzat de la Guàrdia Civil a la seva pàgina web, en el passat s’han produït decomisos de productes fitosanitaris, per exemple en cooperatives agràries on es conreaven patates i on es facilitaven certs productes tòxics sense cap tipus de control. El citat servei cridava l’atenció sobre el fet que havien d’extremar-se els controls en l’aplicació del producte i els períodes de seguretat, ja que en cultius com la patata determinats productes com el Temik (ara ja no autoritzat) requerien un termini de seguretat de 100 dies abans de poder comercialitzar-se, i podien afectar, en petites quantitats, a altres mamífers.

Les estadístiques demostren que un 70% dels agricultors augmentaven les dosis i ignoraven els terminis de seguretat. Les noves mesures legals adoptades sobre la distribució, manipulació i aplicació de productes fitosanitaris, així com l’exigència de posseir nivells qualificats i acreditacions especials per al desenvolupament de tals tasques, han multiplicat la consciència d’els qui han de tractar amb tals productes, protegint-se així la salut i la seguretat de tots, aplicadors i consumidors. En aquest sentit, no hi ha dubte que amb la llei a la mà les autoritats competents aixecaran la corresponent acta quan en finques de cultiu el personal aplicador no compti amb les acreditacions corresponents, utilitzi productes prohibits, sense inscripció en el registre, o no autoritzats per al cultiu tractat, adonant d’això al jutge penal, si l’acció constitueix delicte, o bé als serveis territorials d’Agricultura de la Comunitat Autònoma, en cas d’infracció administrativa, que donarà lloc al corresponent expedient sancionador.

Bibliografía

Sentència
Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (Sala Segona), de 9 de març de 2006, recaiguda en l'assumpte C/174/05, que té per objecte una petició de decisió prejudicial plantejada, conformement a l'article 234 CE, pel College van Beroep voor het bedrijfsleven (Països Baixos), mitjançant resolució de 19 d'abril de 2005, rebuda en el Tribunal de Justícia el mateix dia, en el procediment entre Stichting Zuid-Hollandse Milieufederatie, Stichting Natuur en Milieu i College voor de toelating van bestrijdingsmiddelen, en el qual participa Bayer CropScience BV.

Normativa
Decisió del Consell, de 18 de març de 2003, relativa a la no inclusió de l'aldicarb en l'annex I de la Directiva 91/414/CEE i a la retirada de les autoritzacions dels productes fitosanitaris que continguin aquesta substància activa. Diari Oficial Unió Europea (DOUE) número 76/2003, de 22 de març de 2003.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions