Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Control legal i policial al frau alimentari

El consumidor precisa de normes i mitjans eficaços per a la defensa dels seus interessos i la protecció dels seus drets enfront del frau alimentari. El control legal d’aquelles conductes fraudulentes en l’àmbit alimentari precisa de cossos policials especialitzats i adaptats a la realitat social, econòmica i tecnològica dels nostres dies.

Malgrat els avanços tecnològics, científics, jurídics i formatius desenvolupats durant el segle XX en l’àmbit alimentari, segueixen produint-se cert nombre d’intoxicacions alimentàries, així com de conductes fraudulentes que poden atemptar contra la salut dels consumidors.

Les últimes dades aportades per un estudi rigorós realitzat per l’Agència Francesa de Seguretat Alimentària, en col·laboració amb un grup d’experts d’un institut privat d’investigadors, i que s’ha donat a conèixer fa amb prou feines dos mesos, conclouen que a França es produeixen anualment entre 240.000 i 270.000 intoxicacions alimentàries. A més destaca que el nombre de morts per aquestes intoxicacions està entre les 228 i les 691 persones a l’any, especialment, ancians, nens i persones amb el sistema immunològic afeblit.

El consumidor està cada vegada més allunyat de la selecció i preparació dels aliments, per la qual cosa depèn per al seu proveïment de la complexa indústria agroalimentària. Una situació que en determinades circumstàncies ha comportat una certa desconfiança del públic consumidor que s’ha estès no només cap a aquells subjectes que intervenen en tota la cadena alimentària, sinó també cap als poders públics, encarregats de controlar que els aliments siguin segurs. La qüestió més preocupant no és una altra que l’aparició de nous riscos, encara poc coneguts per a la ciència, i que com en el cas de les “vaques boges” tenen un període d’incubació de fins a 30 anys, la naturalesa dels quals els fan incompatibles amb qualsevol protecció legal actual.

Fa amb prou feines un segle

A la fi del segle XIX, la societat del moment, a través de les seves institucions, presa consciencia que els fraus alimentaris són una agressió i un perill greu cap a la salut pública. Serà a partir de llavors quan s’adopta la decisió de controlar l’adulteració i la toxicitat dels aliments a través de determinats òrgans, controlats inicialment per l’administració. És també l’època en la qual la indústria agrícola, ramadera i alimentària compta amb avançades tècniques que permeten oferir al mercat nous aliments, que es distingeixen pel seu poder nutritiu, una major conservació, diferents sabors i colors, i per altres característiques fins llavors desconegudes.

La nova situació plantejava la necessitat d’incrementar i tecnificar el control dels aliments, a l’empara d’un nou marc jurídic, en el qual tenien cabuda les patents, els laboratoris, les autoritzacions i l’especialització de determinats funcionaris en la persecució de determinat tipus de conductes. La situació s’inicia, com era d’esperar, als països més desenvolupats, que el seu principal objectiu era controlar els efectes sanitaris dels aliments industrials, estandarditzant les seves composicions i característiques, i establint pautes de control i seguiment de la seva producció i del seu consum.

A principis de segle, va sorgir a EUA la necessitat de denunciar públicament determinades pràctiques fraudulentes sobre aliments. La primera denúncia es va produir en 1905, i durant els anys posteriors van ser múltiples les accions des dels mitjans de comunicació que posaven en alerta als consumidors sobre determinades pràctiques industrials. Una de les situacions que més repercussió social va tenir va ser aquella que adonava de la falta d’higiene en escorxadors/escorxadors i de determinades pràctiques pel que fa a les rates que apareixien en els locals, i que, després de morir enverinades, eren picades com una carn més. La qüestió denunciada va ser de tal índole, i les denúncies tan continuades, que tot això va determinar la creació de l’Agència Federal per al Control dels Aliments i els Medicaments, la coneguda FDA (Food and Drug Administration).

Després de la seva creació van aparèixer les associacions de consumidors i sectorials que tenen com a objectiu controlar el sector alimentari i garantir la qualitat dels aliments. La intervenció de l’administració en matèria alimentària va ser llavors considerada com a essencial per a la protecció dels drets del consumidor. Ja en ple segle XX neix la protecció de la salut publica; la coordinació de les administracions d’Agricultura, Sanitat i Consum; l’inici de l’etiquetatge normalitzat, dades de composició i informació cap al consumidor, així com un marc jurídic adequat als seus interessos i la declaració dels seus drets fonamentals. Hem d’esperar fins als anys 40 i 50 per observar que el sector alimentari té ja una clara entitat jurídica, i fins a la dècada dels 60 perquè es produeixin les primeres manifestacions institucionals a EUA i a Europa sobre la necessitat de protegir als consumidors, els interessos dels quals no estaven representats d’igual manera que els de els productors.

La via penal

La persecució d’aquelles conductes delictives que atempten contra la salut dels consumidors sempre ha estat present en els textos de la nostra legislació penal, si bé s’han incorporat noves modalitats per adaptació a les necessitats de cada moment. Una de les més sonades va ser la que es va produir en 1983 després dels fets motivats per la “síndrome tòxica”. Aquesta situació va evidenciar el que a veus venia denunciant-se per la major part d’experts: la deficient protecció penal del consumidor en l’àmbit del frau d’aliments.

La situació s’intenta esmenar mitjançant una intervenció administrativa exhaustiva per la qual s’estableix un marc legal en el qual es regulen tots els requisits de seguretat i higiene dels aliments, presentació, etiquetatge, publicitat, comercialització i envasament, entre altres aspectes. Malgrat l’harmonització legislativa que està operant en la UE, l’àmbit penal presenta diferències substancials entre els diversos estats membres. Així per exemple, mentre a Espanya es prefereix la regulació d’aquest tipus de conductes a través del Codi Penal, a Alemanya i Portugal, s’opta per lleis especials para determinats delictes. Alguns d’ells consideren delicte conductes fraudulentes que per a uns altres són mers il·lícits administratius. El que és clar és que l’harmonització no opera en l’àmbit penal que protegeix els interessos i els drets fonamentals dels consumidors.

Unitats especials contra el frau

A Espanya existeixen cossos policials que s’han especialitzat en la lluita contra el frau alimentari. El SEPRONA (Servei de Protecció de la Naturalesa), dependent de la Direcció general de la Guàrdia Civil, ha actuat contundentment en l’àmbit de les lleis sanitàries, i en camps relacionats amb l’alimentació humana, alimentació animal i ús de plaguicides. L’activitat d’aquest servei especial és intensa, segons acrediten els seus informes.

En línies generals, destaquen que durant l’any 2002, el nombre d’intervencions practicades per infracció de les lleis sanitàries va aconseguir les 30.112: 22.545 van ser en l’àmbit de la sanitat animal; un total de 2.730 en l’àmbit de la sanitat vegetal; i 4.837 en matèria de qualitat alimentària. La major part d’elles van acabar en la instrucció d’expedients sancionadors, i una proporció molt més petita, en delicte (41, en matèria de sanitat animal; 13, en matèria de sanitat vegetal; i 28, en matèria de qualitat alimentària).

A nivell més particular, i pel que fa a les substàncies i productes prohibits, exposen en un informe especial sobre “Lluita contra el frau alimentari” que al març de 2000 el SEPRONA va engegar una operació encaminada a erradicar els productes prohibits empleats tant en l’alimentació humana com en l’animal, així com en l’ocupació il·legal de productes fitosanitaris.

Destaquen que les qüestions més habituals que van ser denunciades van tenir a veure amb la comercialització de tot tipus d’aliments que mancaven del registre sanitari; la venda ambulant; l’ús fraudulent d’etiquetes en els aliments; l’expedició de medicaments veterinaris sense recepta, caducats, no autoritzats i fora dels dispensaris habilitats; la falta de llicència d’obertura d’establiments de venda de productes fitosanitaris, la dispensació d’aquests productes sense estar registrats i la no tinença del llibre oficial de moviments de plaguicides.

Amb motiu d’aquestes perquisicions van efectuar un total de 17.452 inspeccions en tot el territori nacional, donant com a resultat 12.819 infraccions administratives, i 48 penals, per les quals van ser detingudes 28 persones. Els productes fraudulents descoberts amb alguna deficiència van ser múltiples i variats. En l’àmbit de l’alimentació humana destaquen 28.386 dotzenes d’ous; 246.930 kg de llegums; 54.832 kg. de pernils, xoriços, salsitxons i lloms; 3.256 kg. de peixos i mariscs; 38.039 kg. de fruita seca; 7.720 kg. de carn de boví; 10.050 kg. d’edulcorant; 3.215 litres de begudes refrescants i 3.870 kg. d’anís.

El SEPRONA deixa constància de les queixes rebudes des de determinats sectors industrials pels serveis i inspeccions realitzats, en considerar aquestes empreses que aquests no obstaculitzen en l’àmbit de les competències de l’organisme policial.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions