Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Riscos > Benestar animal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Control veterinari i sanitat pecuària

Les denominades “guies d’origen i sanitat pecuària” expedides pels serveis veterinaris oficials acrediten exclusivament que els animals procedeixen de zona no infectada i que no pateixen malaltia infectocontagiosa o parasitària difusible. Així ho ha deixat establert una recent sentència del Tribunal Suprem que esmena la doctrina errònia sustentada pel Tribunal Superior de Justícia de La Rioja, considerada greument perjudicial per a l’interès general.

L’antecedent sobre el qual es va haver de pronunciar el Tribunal Suprem (30 d’octubre de 2001) provenia d’una resolució de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de La Rioja, que estimava el recurs d’uns ramaders contra les resolucions de la Conselleria de Salut, Consum i Benestar Social. La citada resolució judicial asseia un “perillós” antecedent per a la seguretat dels consumidors, perquè anul·lava una sanció imposada per l’administració autonòmica després d’haver-se acreditat la presència de clembuterol en una de les mostres de bestiar boví analitzades.

El Tribunal Superior de Justícia de La Rioja aplicava un “elemental” principi general del Dret: el de no anar contra els actes propis o contra els seus propis actes. En el present cas i, segons l’opinió del Tribunal, l’administració autonòmica no podia sancionar a uns ramaders per l’irregular subministrament de productes amb clembuterol al bestiar si prèviament els havia expedit la “guia d’origen i sanitat pecuària”. Aquesta guia declarava que el citat bestiar es trobava sota control veterinari i que els caps de bestiar eren aptes sanitàriament per al consum humà, i havia autoritzat el trasllat de bovins a l’escorxador per al seu sacrifici.

La doctrina que podia asseure aquest Tribunal resultava greument danyosa per als interessos dels consumidors. Així, en síntesi, quedava establert judicialment que l’administració que autoritza el sacrifici d’un animal destinat per al consum humà no pot tornar-se contra si mateixa declarant, posteriorment, encara que estigui acreditat, que se li ha subministrat un producte que resulta nociu. Prevalia la presumpció del bon actuar dels serveis veterinaris sobre la realitat de les anàlisis posteriors efectuades als animals. La presumpció era sinònim d’inexistència de producte algun perjudicial per a la salut de les persones en els caps de bestiar que havien estat visades.

Interès públic i la salut dels consumidors

La sentència del Tribunal Suprem no modifica el resultat de la resolució recorreguda, en relació a la nul·litat de la sanció imposada als ramaders, puix que el recurs de cassació plantejat ho era dels denominats “en interès de Llei”. Aquest llit processal està dirigit exclusivament, que no és poc, a fixar doctrina legal o jurisprudencial, amb la intenció d’evitar la perpetuació de criteris interpretatius erronis i perjudicials per a l’interès general.

La Doctrina que ara s’imposa protegeix fonamentalment l’interès general i la salut dels consumidors. Així, la Guia d’Origen i Sanitat Pecuària té per finalitat i objecte acreditar que els animals procedeixen de zona no infectada i que no pateixen malalties infectocontagioses o parasitàries difusibles. L’expedició de la “guia” no limita, de cap manera, les labors d’inspecció de l’administració quant a la possibilitat de realitzar qualsevol tipus de prova als animals per a determinar la seva aptitud i idoneïtat per al consum, entre les quals cal enumerar la que es realitzi per a determinar la presència o no de clembuterol.

En aquest sentit, i atès l’objecte i finalitat de la Guia d’Origen i Sanitat Pecuària, la seva expedició no implica la necessitat que abans de la seva expedició es realitzin tals proves analítiques ni el fet que, per al cas de la seva realització, aquestes estiguin exemptes d’error en el seu resultat. Encara és més, entre els defectes més importants de l’anterior doctrina, ara rectificada, està el fet de no tenir en compte la diferència de dates entre el moment d’expedició de la “guia” i la del sacrifici de l’animal i la possibilitat que en aquest període es poguessin subministrar substàncies no permeses i nocives per a la salut humana als caps de bestiar amb destinació al consum humà. Per això, els efectes del citat document no poden estendre’s més enllà de la data de la seva expedició.

El Tribunal Suprem, atesos els elements analitzats, declara com greument perjudicial per a l’interès general la doctrina asseguda per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de La Rioja, puix que atorga a la Guia d’Origen i Sanitat Pecuària un abast i valor que va més enllà dels termes previstos per la norma reguladora i per un període posterior al de la data i moment de la seva expedició. Indirectament, amb aquest posicionament, s’estava impedint que l’Administració realitzés qualsevol tipus de control posterior a l’expedició de les “guies”, inclòs el que es procedeix a realitzar en els escorxadors.

El perjudici que aquesta doctrina comportaria per al consumidor i per a la salut pública en general resulta evident: la falta de control administratiu de l’animal des que se li expedeix la “guia d’origen” fins que és sacrificat i la possibilitat de frau per subministrament de clembuterol o qualsevol altra substància nociva. Afortunadament, i per a casos posteriors, ha estat corregida.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Llei d'Epizoòties, de 20 de desembre de 1952
  • Decret de 4 de febrer de 1955, pel qual s'aprova el Reglament d'Epizoòties

SENTÈNCIA COMENTADA

- Sentència del Tribunal Suprem, Sala 3a, Secció 4a, de 30 d'octubre de 2001. Veure text complet en Diari de Jurisprudència "El Dret" número 1518 de 10 de gener de 2002.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions