Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Controls oficials de pinsos i aliments

Les noves orientacions comunitàries integren els controls oficials de pinsos i aliments en totes les etapes i sectors de la producció alimentària

img_animalsp 12

Els controls oficials de pinsos i aliments constitueixen una peça fonamental de la revisió duta a terme en l’àmbit de la legislació alimentària que conforma el denominat «paquet d’higiene», l’aplicació de la qual es va produir el passat 1 de gener de 2006. El Reglament en qüestió, aprovat en 2004, tracta sobre els controls oficials que garanteixen la verificació del compliment de la legislació en matèria de pinsos i aliments i la normativa sobre salut i benestar animal.

Img nutricionanimal

Des d’una perspectiva armonizadora, el Reglament comunitari té com a finalitat cobrir les llacunes de la legislació vigent en matèria de control oficial de pinsos i aliments. El legislador comunitari instaura noves fórmules de control que, mitjançant la verificació del compliment de la legislació de referència, pretén prevenir o eliminar els riscos que puguin amenaçar a les persones i els animals, o bé reduir-los fins a un nivell acceptable. A més, pretén garantir unes pràctiques lleials en el comerç de pinsos i aliments que determinin una major protecció als interessos dels consumidors.

La norma en qüestió, que s’emmarca dins del principi fonamental de la legislació alimentària de la UE, imposa la comercialització exclusiva de pinsos i aliments segurs i salubres en totes les fases de la seva producció, transformació, distribució i comercialització. No obstant això, la qüestió és tremendament complexa, doncs a les normes i principis bàsics establerts en seguretat alimentària se sumeixi una legislació sobre pinsos i aliments més específica, que abasta àmbits tan diversos com la nutrició animal, inclosos els pinsos amb medicaments, higiene dels pinsos i els aliments, zoonosis, subproductes animals, residus i contaminants, control i erradicació de malalties animals que afecten a la salut pública, etiquetat de pinsos i aliments, plaguicides, additius de pinsos i aliments, vitamines, sals minerals, oligoelementos i altres additius, materials en contacte amb els aliments, requisits de qualitat i composició, aigua potable, ionització, aliments nous i organismes modificats genèticament (OMG).

Els òrgans competents dels Estats membres han de verificar i garantir el compliment d’aquesta legislació en qualsevol fase de la producció, transformació i distribució. L’organització dels controls oficials haurà de fer-se en funció dels riscos identificats, de l’experiència i dels coneixements adquirits en controls anteriors i de la fiabilitat dels controls ja realitzats pels explotadors de les empreses dels sectors afectats i de les sospites de possibles incompliments. El Reglament comunitari exclou als productes agropecuaris (cultius herbacis, va venir, oli d’oliva, fruites i hortalisses, llúpol, llet i productes làctics, carn de boví i vedella, carn d’oví, carn de caprí i mel) para els que ja existeix un sistema de control específic ben establert.

Complir la norma
Les noves normes unifiquen la prolixa legislació sobre pinsos i aliments i constitueixen una nova via de protecció per als consumidors

Una de les obligacions essencials a les quals han de fer front els explotadors d’empreses alimentàries i de pinsos no és una altra que la més bàsica de totes, i que consisteix a complir adequadament la legislació vigent sobre pinsos i aliments. No es tracta d’una tasca fàcil, si atenem a la prolixa legislació que existeix sobre la matèria, i que abasta camps molt diversos i dispersos entre si.

No obstant això, és convenient advertir que la legislació comunitària sobre pinsos i aliments es basa en el principi que els explotadors d’empreses alimentàries i de pinsos han d’assegurar-se, en totes les etapes de la producció, la transformació i la distribució, que els aliments i els pinsos compleixen els requisits de la legislació sobre pinsos i aliments pertinents a l’efecte de les seves activitats. Al cap i a la fi, les normes que s’estableixen persegueixen un objectiu general de seguretat i de protecció dels consumidors, destinataris finals dels productes alimentosos.

D’altra banda, també es considera important emplenar altres normes directament relacionades, i que regulen la salut animal i el benestar dels animals, puix que són factors importants que contribueixen a la qualitat i la seguretat dels aliments, a la prevenció de la disseminació de malalties dels animals i al tractament humà dels mateixos. Per tant, un dels primers plantejaments que han de realitzar les empreses alimentàries i de pinsos és recopilar tota aquella normativa d’aplicació a l’explotació del seu negoci, d’una forma integral, i que no només estarà relacionada amb el producte que produeixen, transformen o comercialitzen, sinó també amb la protecció dels consumidors i, si escau, amb la salut i benestar dels animals que serveixen de base per als aliments.

En cas contrari, es podria incórrer en algun tipus d’incompliment que detectarien les autoritats competents dels diferents Estats membres, responsables de vetllar per que es compleixi la legislació sobre pinsos i aliments i la normativa sobre salut i benestar dels animals. Les autoritats competents són responsables a més de fer el seguiment i verificar que els explotadors d’empreses compleixen els requisits de les normes en totes les etapes de la cadena alimentària.

Quan els controls oficials detecten alguna infracció normativa, les autoritats competents tenen l’habilitació per prendre mesures administratives, com la retirada del mercat o destrucció del producte, el tancament del centre de producció o retirada de l’autorització corresponent, o bé sancions pecuniàries, que han de ser efectives, dissuasòries i proporcionades. En els casos més greus poden fins i tot enfrontar-se a sancions penals.

Personal adequat
Els Estats membres són els que tenen la potestat de designar a les autoritats competents per dur a terme els controls oficials. No obstant això, és la reglamentació comunitària la que s’encarrega de fixar els criteris operatius que garanteixin la seva imparcialitat i eficàcia. Així, s’exigeix que comptin amb personal suficient que tingui la qualificació i experiència adequades, i amb instal·lacions i equips apropiats per exercir correctament les seves funcions.

Els controls oficials han de dur-se a terme amb tècniques apropiades (com exposa el Reglament), que inclouen les activitats de vigilància regulars i controls més intensius, com a inspeccions, verificacions, auditories, preses de mostres i anàlisis de les mateixes, entre unes altres. Un dels aspectes essencials de la norma, en llaures a una execució eficaç dels controls oficials, no és un altre que la formació adequada del personal que hagi d’aplicar les citades tècniques. A més, consideren que la formació és necessària perquè les autoritats de control prenguin decisions de manera uniforme, en particular pel que fa a l’aplicació dels principis de l’Anàlisi de Perills i Punts de Control Crític (APPCC).

A fi d’assegurar que els controls es duen a terme d’una manera uniforme i amb una qualitat elevada constant, aquests es realitzaran mitjançant procediments documentats. Poden efectuar-se auditories internes o externes per assegurar-se que les autoritats competents aconsegueixen els objectius fixats pel Reglament. Quan participin diferents unitats de control, les autoritats competents han de garantir l’existència de procediments de coordinació adequats i la seva eficaç aplicació. Si es delega una part dels controls en entitats regionals o locals, haurà de garantir-se una cooperació efectiva entre elles i l’autoritat central.

D’altra banda, també es preveu que l’autoritat competent pugui delegar tasques de control específiques en organismes no governamentals, sempre que aquests últims compleixin amb condicions estrictes que es detallen en el Reglament. Per això està previst un procediment per establir una llista de les tasques que poden o no delegar-se. El que sembla clar és que funcions com la presa de mesures d’execució, per exemple, no poden delegar-se; i que l’autoritat competent podrà efectuar auditories o inspeccions en els organismes en els quals ha delegat

EL PRINCIPI DE PRECAUCIÓ

Img inspeccion3

El Reglament instaura el principi de cooperació entre les autoritats competents dins dels Estats membres i entre uns Estats i uns altres, especialment en aquells casos en què els controls oficials posin de manifest problemes relacionats amb pinsos o aliments que puguin afectar a més d’un territori. En aquest sentit, i per facilitar aquesta cooperació, els Estats membres hauran de designar un o diversos organismes d’enllaç encarregats de coordinar la transmissió i recepció de les peticions d’assistència.

A més, hauran d’elaborar-se plans en els quals s’estableixin mesures que s’aplicaran en cas d’emergència si un pinso o un aliment presenta un risc greu per a les persones o els animals, ja sigui directament o a través del medi ambient, i en els quals s’especifiquin les autoritats que han d’intervenir, així com els seus poders i responsabilitats. Els Estats que posseeixin informació relativa a l’existència d’un risc greu, directe o indirecte, per a la salut humana derivat d’un aliment o un pinso, hauran de notificar immediatament aquesta informació a la Comissió.

En el cas que els controls oficials requereixin l’actuació en més d’un Estat membre, les autoritats competents afectades estan obligades a prestar-se assistència administrativa mútua. Com posen en relleu les autoritats comunitàries, aquesta assistència pot transformar-se en una cooperació activa que inclogui controls sobre el terreny dels experts d’un Estat membre al territori d’un altre, i s’aplica a l’intercanvi de tot tipus d’informació, excepte aquella que sigui objecte d’un procediment judicial o pugui perjudicar els interessos comercials de persones físiques o jurídiques. La norma imposa el principi de transparència per a les situacions de risc per a la salut humana o animal, i el de confidencialitat al personal de les autoritats competents, atès que tenen prohibit divulgar la informació obtinguda en l’exercici de les seves funcions de control, protegida pel secret professional.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Reglament (CE) n° 882/2004 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d'abril de 2004, sobre els controls oficials efectuats per garantir la verificació del compliment de la legislació en matèria de pinsos i aliments i la normativa sobre salut animal i benestar dels animals. Diari Oficial número L 165 de 30 d'abril de 2004.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions