El licopeno és un pigment vegetal del grup dels carotenoides, responsable del color vermell o ataronjat d’algunes fruites i verdures amb beneficis per a la salut. Els tomàquets són la major font d’aquesta substància, sobretot els frescs i, en major proporció, aquells que se sotmeten a l’acció de la calor. El tomàquet fregit o el suc obtingut a partir de concentrat conté licopeno de millor assimilació que el cru. Altres productes rics en aquest compost són els de colors intensos com la síndria, la papaya, l’albercoc o l’aranja rosada. Fruit d’una petició de la Comissió Europea, el Panell de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) sobre Additius, Aromes, Processos i Materials en contacte amb aliments (AFC) ha avaluat l’exposició actual de nens i adults a aquest compost procedent de fonts naturals i de colorants alimentaris.
Marco d’exposició
L’exposició al licopeno procedent de fonts naturals o usat com a colorant aconsegueix en els nens una mitjana d’uns 200 micrograms per kg de pes corporal i dia, segons conclou l’última revisió de l’EFSA. En els adults, fins i tot les exposicions més altes són inferiors a aquesta mitjana. Tots dos dades se situen per sota de la ingesta diària admissible (ANADA), per la qual cosa es consideren valors segurs.
Les postres, les begudes no alcohòliques i els productes de fleca fina són importants fonts de licopeno
Però la situació canvia quan s’analitza l’exposició a aliments enriquits. El mateix estudi determina que les estimacions són més altes en totes les poblacions estudiades. La mitjana prevista en els nens ascendeix a 420-500 micrograms per kg de pes corporal i dia: entre un 44% i un 55% més que l’ANADA.
On es troba el licopeno? En la seva majoria -entre el 50% i el 65% del total-, l’exposició procedeix de fonts naturals. No obstant això, les últimes anàlisis indiquen que les postres, els productes de llet amb sabor, les begudes no alcohòliques i els productes de fleca fina són també importants fonts d’aquesta substància.
Precedents de l’estudi
La Directiva del Parlament Europeu i del Consell de 1994 sobre colorants utilitzats en els productes alimentosos autoritza l’ús de l’I 160d licopeno dels tomàquets vermells en certs productes, bé per separat o en combinació amb altres colorants, sempre que s’anyada als nivells màxims especificats. Arran d’una petició de la Comissió, el Panell AFC va avaluar la seguretat del licopeno a partir de dues noves fonts, el sintètic i el de “Blakeslea trispora”, un dels microorganismes seleccionats pel sector com a productor d’aquest tipus de pigments mitjançant fermentació a causa de les característiques òptimes del procés.
En la Unió Europea, l’ús d’una formulació de licopeno com a nou ingredient alimentari està autoritzat des de 2009. Comercialitzat des de fa diversos anys en altres països fora de la UE, aquests pigments s’utilitzen en sucs, begudes esportives, suplements alimentosos per a dietes, cereals per al desdejuni, pa o salses per a amanides. L’EFSA té previst examinar de nou el licopeno com a ingredient en aquests productes en 2014.
En una altra revisió respecte a tots els colorants alimentaris, l’EFSA va valorar la seguretat global de licopeno. En el seu dictamen de 30 de gener de 2008, el Panell d’experts va obtenir una ANADA de 0,5 mg/kg peso corporal/dia procedent de totes les fonts. El Panell també va arribar a la conclusió que, encara que s’esperava que la ingesta de licopeno a través de fonts naturals i com a colorant es mantingués dins dels límits, això no ocorria a causa de les elevades ingestes per part de nens escolars i preescolars. El Panell va assenyalar que les begudes aromatizadas no alcohòliques (refrescs) eren la major font potencial en tots els grups de població estudiats, amb la contribució de percentatges de la ingesta total de licopeno, des d’un 66% en homes adults fins a més del 90% en l’ensenyament preescolar.
El Panell va destacar que totes les estimacions de l’exposició al licopeno utilitzat com a colorant d’aliments es basen en supòsits molt conservadors: un consumidor pot triar sempre aliments i begudes acolorides, entre tota la varietat d’aliments i en els seus nivells màxims autoritzats, ja que els diferents marcs hipotètics i supòsits demostren incidències molt més elevades.
L’objectiu del projecte EXPOCHI sobre dades de consum d’aliments i estudis d’avaluació en nens és crear una xarxa d’informació sobre l’exposició d’aquest sector de la població als colorants alimentaris, al seleni, crom i plom. Aquest projecte té com a antecedent una petició realitzada per l’EFSA en 2004. Els resultats s’obtenen a partir de models estadístics de l’exposició a llarg termini amb l’ús del programari d’Avaluació de Riscos Munti Carlo (MCRA), desenvolupat per l’Institut de Seguretat Alimentària (RIKILT) de Països Baixos. Aquest projecte pretén acabar amb la falta d’un enfocament harmonitzat per a la recollida de dades de consum d’aliments en poblacions infantils.
