Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Declaracions nutricionals i propietats saludables

La nova norma comunitària aposta per la veracitat de les declaracions nutricionals i el fonament científic

Les expectatives que el Reglament comunitari relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments fos aprovat abans de final d’any s’han complert. Amb la seva entrada en vigor, el dia 19 de gener de 2007 i, especialment, amb l’inici de la seva aplicació, a partir de l’1 de juliol de 2007 s’intentarà posar ordre a un mercat, el comunitari, que explica cada vegada més amb un major nombre d’aliments que contenen aquest tipus de declaracions i de propietats en el seu etiquetatge i la seva publicitat.

D’alguna forma, el nou Reglament comunitari va a pal·liar la falta de referència legal de la indústria alimentària per als denominats «aliments funcionals». Els períodes transitoris que s’imposen per a la seva aplicació gradual van a prorrogar-se, per a alguns supòsits, fins al 19 de gener de 2022. El seu àmbit d’aplicació s’estén a totes les declaracions nutricionals i de propietats saludables efectuades en les comunicacions comercials, incloses les campanyes publicitàries col·lectives i les campanyes de promoció, fins i tot en les patrocinades total o parcialment per les autoritats públiques; també a les marques que puguin interpretar-se com a declaracions nutricionals i de propietats saludables.

La protecció del consumidor ocupa un lloc fonamental en la nova regulació, i li garanteix un elevat nivell mitjançant l’obligació de comercialitzar únicament aliments segurs i amb un etiquetatge adequat. En aquest sentit, el Reglament comunitari estableix principis generals aplicables a totes les declaracions relatives a un aliment amb la finalitat de garantir aquest nivell de protecció dels consumidors, donant-los la informació necessària perquè puguin triar amb ple coneixement de causa. La norma comunitària aposta per la veracitat de les declaracions efectuades i el fonament científic, adoptant-se mesures i restriccions per evitar, d’una banda, la inducció a l’error i, per un altre, un consum inadequat d’aquests productes.

La declaració de veracitat
La nova regulació imposa la necessitat que les substàncies sobre les quals s’efectua la declaració hagin demostrat posseir un efecte nutricional beneficiós
El legislador comunitari és conscient que en l’actualitat s’utilitza, en l’etiquetatge i publicitat dels aliments d’alguns Estats membres, una àmplia varietat de declaracions sobre substàncies que no han demostrat ser beneficioses o sobre les quals no existeix en l’actualitat un consens científic suficient. A més, considera que els consumidors poden percebre els aliments promocionats amb declaracions com a productes que posseeixen un avantatge nutricional, fisiològica o en qualsevol altre aspecte de la salut pel que fa a productes similars o altres productes als quals no s’han afegit aquests nutrients i altres substàncies.

Fins avui, un dels majors problemes amb els quals es podia trobar un consumidor que accedia al contingut de les declaracions efectuades per alguns productors en l’etiquetatge o en la seva publicitat era el de la seva veracitat i, amb ella, l’aplicació de la informació rebuda en la ingesta particular del producte. A partir d’ara, i atès que el legislador comunitari l’hi ha pres molt de debò, s’han imposat mesures i restriccions.

Així, a fi de garantir la veracitat de les declaracions efectuades per la indústria alimentària, la nova regulació imposa la necessitat que les substàncies sobre les quals s’efectua la declaració hagin demostrat posseir un efecte nutricional o fisiològic beneficiós, i que la substància objecto de la declaració estigui present en el producte final en quantitats que siguin suficients, o que estigui absent o present en quantitats reduïdes adequades per produir l’efecte nutricional o fisiològic declarat. De la mateixa forma, la substància ha de ser assimilable per l’organisme. A més, quan escaigui, una quantitat d’aliment que sigui raonable esperar que es consumeixi ha de proporcionar una quantitat significativa de la substància que produeix l’efecte nutricional o fisiològic declarat.

Les decisions que prengui el consumidor pel que fa a la ingesta total de nutrients concrets o d’altres substàncies ha de realitzar-se d’una manera que no sigui contrària als coneixements científics.

Declaracions comprensibles
El legislador comunitari posa especial èmfasi en la protecció del consumidor enfront de les declaracions enganyoses. D’aquesta forma, imposa com a condició general d’autorització de les declaracions nutricionals i de propietats saludables que aquestes siguin comprensibles per part del «consumidor mitjà» quant als efectes benèfics tal com s’expressen a la declaració.

La referència al «consumidor mitjà» ha de realitzar-se segons el concepte establert pel Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (Tribunal de Justícia) en matèria de publicitat, i que fa referència a aquell consumidor que està normalment informat i és raonablement atent i perspicaç, tenint en compte factors socials, culturals i lingüístics. En els casos de consumidors especialment vulnerables a les declaracions enganyoses, com a nens i ancians, s’imposa el criteri que l’impacte de la declaració que s’efectuï s’avaluï des de la perspectiva del membre mitjà del grup específic al que es dirigeix.

El major problema que va a sorgir pel que fa a aquest tema resideix en l’avaluació que van a haver de fer les autoritats competents i, si escau, els tribunals de justícia de cadascun dels Estats membres, especialment en la seva funció revisora dels actes de l’Administració, quan sobre la base de les resolucions dictades pel Tribunal de Justícia hagin de determinar la reacció típica del «consumidor mitjà» en un cas determinat per decidir si una declaració determinada és o no enganyosa. A més, ha de tenir-se en compte que un Estat membre pot suspendre temporalment la utilització d’una declaració que no s’ajusta als establert en el Reglament de referència o quan el fonament científic de la declaració sigui insuficient.

PRINCIPIS GENERALS PER A TOTES LES DECLARACIONS

Img comprando
El Reglament comunitari estableix com a principi general que només podran utilitzar-se en l’etiquetatge la presentació i la publicitat d’aliments comercialitzats en la Comunitat les declaracions nutricionals i de propietats saludables que s’ajustin a les seves disposicions. En aquest sentit, concreta que les declaracions de referència no hauran de ser falses, ambigües o enganyoses. Tampoc hauran de donar lloc a dubtes sobre la seguretat i/o l’adequació nutricional dels aliments, ni encoratjar o aprovar el consum excessiu d’un aliment.

De la mateixa forma, no podrà afirmar, suggerir o donar a entendre que una dieta equilibrada i variada no pot proporcionar quantitats adequades de nutrients en general, excepte algunes excepcions en les quals puguin tenir-se en compte les condicions especials vigents en els Estats membres; ni referir-se a canvis en les funcions corporals que poguessin crear alarma en el consumidor o explotar la seva por, tant textualment com a través de representacions pictòriques, gràfiques o simbòliques. El fonament científic de les declaracions nutricionals i de propietats saludables és una qüestió bàsica, doncs hauran de basar-se en dades científiques generalment acceptats. En aquest sentit, quan un explotador d’una empresa alimentària realitzi aquest tipus de declaracions està obligat a justificar l’ús d’aquesta declaració. I és que les autoritats competents dels Estats membres podran sol·licitar a aquells o a una persona que comercialitzi un producte que presenti tots els elements i dades pertinents que demostrin el compliment de les normes contingudes en el Reglament de referència.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Reglament (CE) número 1924/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de desembre de 2006, relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments. (Diari Oficial de la Unió Europea número L 404 de 30 de desembre de 2006).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions