Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Del benestar animal a la protecció penal

Les conductes greus pel que fa a la vida o integritat física dels animals han quedat recollides com a delicte en el Codi Penal

Un bon nombre de normes jurídiques han recollit en els últims anys la creixent preocupació social pel benestar dels animals. I és que sembla ser que la moralitat va imposant-se gradualment enfront d’altres interessos inherents a l’espècie humana, prohibint-se determinades conductes que atempten contra la pròpia dignitat animal. Les conductes més greus pel que fa a la vida o integritat física d’aquests han quedat recollides com a delicte en l’última modificació del Codi Penal.

No pot negar-se que això ha representat un pas important i decidit a erradicar determinades conductes, donant a entendre que estem davant una situació de canvi normatiu sobre la matèria, ja iniciat fa algun temps per algunes comunitats autònomes amb l’aprovació de les seves lleis administratives de protecció animal. D’alguna manera estem rebent l’experiència acumulada per altres països del nostre entorn, les legislacions del qual són molt més restrictives, les autoritats controlen el compliment de les normes, i els jutges dicten sentències exemplars contra els qui les infringeixen.

La protecció per a la vida i la integritat física dels animals imposa l’observança i el compliment de noves obligacions a les persones. Una qüestió que ha estat una constant fins avui és la d’estudiar si els animals poden o haurien de tenir drets propis. Una via més nova, oberta per Doménech Pascual, analitza com aquests poden aplicar-se o conviure a costa d’altres drets constitucionalment reconeguts sobre les llibertats científica, artística, religiosa o personal, o la de les pròpies empreses productives.

Delictes contra animals, un àmbit limitat
La modificació del Codi Penal preveu penes de presó per a delictes de maltractament animal

El nou Codi Penal, resultant de l’última modificació introduïda al novembre del passat any, però aplicable a partir de l’un d’octubre del present any, disposa d’un nou apartat denominat «Dels delictes relatius a la protecció de la flora, fauna i animals domèstics». Amb la modificació, a partir d’ara, el maltractament d’animals domèstics es configura com a delicte quan la conducta sigui greu. Es manté com a falta el maltractament d’animals quan la conducta fos molt lleu i no tingués les conseqüències previstes per al delicte.

L’incórrer en la conducta delictiva és castigat amb penes de presó de tres mesos a un any i inhabilitació especial d’un a tres anys per a l’exercici de professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals, que es produeix quan es maltracta amb acarnissament o injustificadament a animals domèstics causant-los la mort o provocant-los lesions que produeixin un greu menyscapte físic. Les conductes més lleus de maltractament cruel als animals domèstics o a qualssevol uns altres en espectacles no autoritzats legalment, sempre que no tinguin les conseqüències previstes per al delicte, seran castigats amb la pena de multa de 20 a 60 dies o treballs en benefici de la comunitat de 20 a 30 dies.

Les conductes castigades en el Codi Penal no abasten tots aquells supòsits que incideixen de manera negativa en el benestar animal, ni protegeix d’igual manera a tot animal, sinó que el «domèstic» gaudeix d’una protecció preferent. Ara, haurem d’esperar a la delimitació que els jutges fan d’aquest concepte en les seves interpretacions de la nova norma en les seves sentències.

Algunes regulacions autonòmiques han realitzat una definició àmplia de «animal domèstic» en aquelles normes que regulen la protecció animal a nivell administratiu. Així per exemple, la Llei de Protecció Animal de Catalunya, aprovada en 2003, inclou com a tals no només a les espècies que habitualment es crían, es reprodueixen i conviuen amb persones, sempre que no pertanyin a la fauna salvatge, sinó també els animals que es crían per a la producció de carn, pell o d’algun altre producte útil per a l’ésser humà, els animals de càrrega i els que treballen en l’agricultura.

La regulació penal no va a impedir el desenvolupament de determinades pràctiques «culturals o artístiques» pel que fa al toro de brega, que la seva permisión està prevista en aquest sentit per determinades lleis, com la càntabra, aprovada en 1992, que exclou de la prohibició d’usar animals en espectacles i activitats que puguin ocasionar-los sofriments les festes dels toros, considerades com a «conjunt d’activitats artístiques i culturals, exponents del nostre patrimoni històric». La regulació penal i administrativa al nostre país ja s’ha encarregat d’excloure al toro com a animal domèstic.

D’altra banda, un altre tipus de pràctiques religioses incompatibles amb el sofriment de l’animal han estat permeses per la legislació. Des de l’àmbit comunitari, s’ha deixat als Estats membres la possibilitat d’excepcionar l’atordiment previ de l’animal en determinats casos, a fi de permetre el sacrifici animal segons el ritu religiós, i únicament en aquests supòsits.

Queda clar que amb aquestes excepcions el dret de l’animal està en un grau inferior a determinades llibertats de les persones, considerades fonamentals per la nostra Constitució, com són, per exemple, la llibertat artística o religiosa. Fora d’aquest marc permissiu, com així queda patent en la llei alemanya -molt més estricta- l’assumpte passaria a coneixement del jutge penal. També seria el cas d’aquelles pràctiques que, complint els requisits del tipus penal, extralimitin la permisión administrativa en aquells casos de recerca científica amb animals domèstics.

Caldrà estar expectantes a si determinades conductes que infringeixin normes administratives sobre benestar d’animals de granja per no respectar els paràmetres mínims a les zones de cria o estabulació, o durant el seu transport, i que suposin un sofriment excepcional per a l’animal que determini la seva mort o acabin lesionant-ho, queden o no en l’àmbit penal.

La declaració dels drets de l’animal
La llei penal únicament contempla les conductes més greus que vulneren el benestar dels animals. I és que el dret penal és un àmbit excepcional, que criminalitza només determinades conductes, deixant per a l’àmbit administratiu, més propi del control per part de les autoritats, la resta de conductes que contemplen el maltractament animal.

Tant a nivell comunitari, com a estatal, autonòmic, o fins i tot, local, s’han dictat normes que protegeixen el benestar dels animals i que regulen els seus drets en àmbits tan dispars com la manipulació genètica, les patents biotecnològiques, la recerca mèdica o científica, la preparació o producció de determinats productes, o la cria, el transport o el sacrifici d’animals de granja.

Així, per exemple, en la nova regulació sobre patents s’estableix com a prohibició absoluta «els procediments de modificació de la identitat genètica dels animals que suposin per a aquests sofriments sense utilitat mèdica substancial per a l’home o l’animal, així com els animals resultants de tals procediments».

Pel que fa a la protecció animal, en general, s’han dictat normes, a nivell autonòmic, que tenien com a objectiu recollir principis de respecte, defensa i protecció que figuraven en els tractats i convenis internacionals, i en les legislacions dels països socialment més avançats sobre aquesta qüestió. A elles s’han incorporat altres noves, que han recollit les experiències dels últims anys, i que representen una adaptació de la societat actual a nous valors.

En aquest sentit, s’han aprovat normes específiques sobre experimentació animal, o més generals, sobre protecció animal, una de les més recents, la catalana, aprovada com a Llei el 4 de juliol de 2003. Aquest nou àmbit legal té com a objectiu principal incrementar la sensibilitat dels ciutadans respecte a la protecció dels animals.

La nova regulació presenta una novetat excepcional, abans no contemplada, i que s’emmarca com una clara declaració de principis, en considerar els animals com a organismes dotats de sensibilitat física i psíquica que els considera mereixedors d’uns drets propis de la seva condició animal.

Conscients que els animals no poden exercir els drets atorgats, autoritzen a les associacions de protecció i defensa dels animals perquè puguin emparar i protegir als animals, fins i tot personant-se en aquells expedients que per incompliments d’aquestes normes se segueixin contra els seus infractors.

La llista de prohibicions contra determinades pràctiques és abundant, i totes elles porten aparellada sanció pecuniària que pot arribar fins a 20.000 €. Entre elles destaquem les que prohibeixen agredir-los físicament o sotmetre’ls a qualsevol altra pràctica que els puguin produir sofriments o danys físics o psicològics; subministrar-los substàncies que els puguin causar alteracions per a la seva salut o el seu comportament, sempre que no estigui emparat per la normativa vigent; mantenir-los en instal·lacions indegudes des del punt de vista higiènic-sanitari, de benestar i de seguretat de l’animal; no facilitar-los alimentació suficient; o mantenir-los en locals en condicions de qualitat ambiental, lluminositat, soroll, fums i similars que puguin afectar-los tant física com psicològicament.

Les mutilacions o un altre tipus d’intervencions que puguin afectar a la integritat física de l’animal únicament es permeten sota assistència veterinària i sempre que sigui per garantir la seva salut o per limitar o anul·lar la capacitat reproductiva dels animals. Per motius científics o d’assaig, només es podran realitzar aquelles intervencions que hagin obtingut autorització per l’autoritat competent.

OBLIGACIONS ESPECIALS PER Als ANIMALS DE GRANJA

Img pollos2
L’àmbit dels animals de granja té la seva regulació especial. Així, una normativa general bàsica en matèria de benestar dels animals en les granges va ser aprovada l’any 2000. Amb aquesta norma, es traslladen al dret espanyol els principis comunitaris de provisió d’estabulació, menjar, aigua i cures adequades a les necessitats fisiològiques i etiológicas dels animals, així com els requisits que han de complir els cuidadors dels animals.

L’aplicació de la mateixa s’estén a les granges de tot tipus d’animal, inclosos els peixos, rèptils i amfibis, criat o mantingut per a la producció d’aliments, llana, cuir, pells o amb altres finalitats agrícoles.

A més d’aquesta regulació general, existeixen altres normes que estableixen les característiques específiques de les condicions de cria d’algunes espècies ramaderes, com són les que afecten al boví (vedells menors de 6 mesos), al porcí i a les gallines ponedoras.

Bibliografía

  • Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals (Catalunya) (DOGC número 3926, de 16 de juliol de 2003).
  • Llei Orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal (entrada en vigor: 1 d'octubre de 2004). (BOE número 283/2003, de 26 de novembre de 2003).
  • Reial decret 348/2000, de 10 de març, pel qual s'incorpora a l'ordenament jurídic la Directiva 98/58/CE, relativa a la protecció dels animals en les explotacions ramaderes (BOE número 61/2000, d'11 de març de 2000). Modificada per RD 441/2001.
  • Reial decret 1047/1994, de 20 de maig, relatiu a les Normes Mínimes per a la protecció de vedells (BOE número 161/1994, de 7 de juliol de 1994). Modificada per RD 229/1998, de 16 de febrer de 1998.
  • Reial decret 1135/2002, de 31 d'octubre, relatiu a les normes mínimes per a la protecció de porcs (BOE número 278/2002, de 20 de novembre de 2002).
  • Reial decret 3/2002, d'11 de gener, pel qual s'estableixen les normes mínimes de protecció de les gallines ponedoras (BOE número 13/2002, de 15 de gener de 2002).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions