En un pas més en l’evolució del Reglament 1924/2006, es fixen els requisits per poder tramitar les sol·licituds dels descriptors genèrics com a expressions o reclams que la indústria, i fins i tot els propis consumidors, porten dècades relacionant amb certs aliments. Però encara haurem d’esperar al fet que comencin a presentar-se les primeres sol·licituds de “descriptors genèrics” i comprovar els efectes positius de les regles fixades pel Reglament 907/2013 en la regulació sobre al·legacions i declaracions nutricionals. L’article explica com es busca donar major veracitat a aquestes denominacions i els aspectes més rellevants per dur-ho a terme.
Segons havia establert l’article 1.4 del Reglament 1924/2006, en el cas dels descriptors genèrics (denominacions) utilitzats tradicionalment per indicar una particularitat d’una categoria d’aliments o begudes amb possibles conseqüències per a la salut humana, com per exemple “pastilles per a la digestió o per a la tos”, les empreses alimentàries tenen l’opció de sol·licitar una excepció de l’aplicació de les disposicions del Reglament de declaracions saludables.
Major veracitat dels descriptors
Amb el Reglament 907/2013, s’han adoptat les normes sobre les quals han de presentar-se les sol·licituds excepcionals. Un dels aspectes que mereix especial atenció és que es possibilita a les associacions que representen sectors alimentaris específics presentar sol·licituds en nom dels seus membres, tal com s’indica en el Considerant 4: “Convé permetre que les associacions comercials que representen a sectors alimentaris específics presentin sol·licituds en nom dels seus membres, a fi d’evitar que es multipliquin les sol·licituds relatives al mateix descriptor genèric (denominació)”.
La informació que apareix en les denominacions genèriques no ha de ser falsa, ni ambigua ni enganyosa
També volem cridar l’atenció sobre importància de la veracitat dels descriptors i, en particular, el seu històric d’ús, tal com s’ha exposat en els Considerandos 5 i 6: “Per garantir, entre altres coses, un elevat nivell de protecció dels consumidors, la utilització de declaracions no ha de ser falsa, ambigua o enganyosa. Aquest mateix principi ha d’aplicar-se a l’ús de descriptors genèrics (denominacions) que comportin possibles conseqüències per a la salut. Per aconseguir aquest objectiu i, d’acord, amb el principi de proporcionalitat, les autoritats nacionals han d’aplicar el seu propi criteri, tenint en compte la jurisprudència del Tribunal de Justícia, per determinar la reacció típica del consumidor mitjà en un cas concret”.
A més, “ha de quedar demostrat que els descriptors genèrics (denominacions) s’han utilitzat en l’Estat o Estats membres durant almenys 20 anys abans de la data d’entrada en vigor del present Reglament”. Per tant, a partir d’ara és possible que s’aprovi l’ús d’aquests descriptors genèrics. Per a això, caldrà tenir en compte les especificacions del Reglament 907/2013 a l’hora de presentar les sol·licituds corresponents es pararà esment a qüestions com:
- Presentació de la sol·licitud.
- Contingut de la sol·licitud.
Aspectes més rellevants
PART A. Presentació de la sol·licitud
Podrà referir-se a l’ús d’un descriptor genèric en un o diversos Estats membres davant l’autoritat nacional competent, en el nostre cas l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN). La sol·licitud es presentarà per mitjans electrònics i inclourà tots els elements enumerats en la parteix B.
Seqüència i terminis previsibles: Presentació + 14 dies + 4 setmanes + sol·licitud informació addicional + AESAN remet la sol·licitud a la Comissió + 14 dies + 6 setmanes + Comissió en “termini raonable” inicio procediment d’acord amb l’article 1, apartat 4, del Reglament (CE) no 1924/2006.
PARTEIX B. Contingut de la sol·licitud
1. Informació obligatòria:
1.1.Resum:
- Nom i adreça del sol·licitant.
- Descriptor genèric objecte de la sol·licitud.
- Breu descripció de la particularitat de la categoria d’aliments o begudes que cobreix el descriptor genètic.
- Estat o Estats membres pels quals el sol·licitant presenta la sol·licitud relativa a l’ús del descriptor.
1.2. Sol·licitant, dades de qui presenta la sol·licitud o nom. En el cas de les associacions, hauran d’incloure el nom, l’adreça i les dades de contacte de l’associació comercial que presenta la sol·licitud i/o de la persona autoritzada.
1.3. Descriptor genèric objecte de la sol·licitud:
- Descriptor genèric tal com s’usa en l’idioma o idiomes en els quals s’ha utilitzat tradicionalment (si escau descripció en anglès).
- Estat o Estats membres en els quals s’utilitza el descriptor genèric.
1.4. Categoria d’aliments o begudes que cobreix el descriptor genèric:
- Una indicació de la categoria de productes en els quals es comercialitza.
- Una descripció detallada en la qual es posin en relleu la particularitat i els elements que distingeixen la categoria de productes i el descriptor genèric respecte a altres productes de la mateixa categoria.
1.5.Dades relatives a l’ús del descriptor genèric.Dades pertinents i verificables, bibliogràfics, que acreditin la presència al mercat de la categoria d’aliments o begudes amb el descriptor genèric, durant un període d’almenys 20 anys, en l’Estat o Estats membres abans del Reglament 907/2013.
2. Informació addicional, dades relatives a la comprensió/percepció del consumidor:
- Dades o informació pertinents sobre la comprensió i la percepció que té el consumidor dels efectes que podria comportar el descriptor genèrics. Aquestes dades es referiran a l’Estat o Estats membres en els quals s’utilitza el descriptor genèric.
- Dades o informació pertinents sobre la comprensió i la percepció que té el consumidor dels efectes que podria comportar el descriptor genèric.
- Dades o informació pertinents que demostrin que el consumidor relaciona el descriptor genèric amb la categoria específica d’aliments o begudes regulada.
3. Informació addicional (facultativa).
