Científics de l’Institut Federal Suís de Tecnologia han desenvolupat un mètode que avalua si diferents varietats de blat de moro tenen la barreja genètica que els permeti adaptar-se a les sequeres, segons informa la revista “Crop Science”, de la Societat de Ciència de Cultius d’Estats Units. Els investigadors van usar per al seu estudi varietats del gra desenvolupades pel Centre Internacional de Millorament de Blat de moro i Blat (CIMMYT) a Mèxic.
L’article assenyala que “el blat de moro ideal resistent a la sequera hauria de tenir una relació més alta d’àrea d’arrels comparada amb les fulles i tiges”. Agrega que el desenvolupament de suficients plantes adultes per a la determinació d’aquesta característica “representa una inversió costosa”. No obstant això, l’equip encapçalat per Nathinee Ruta va comparar la relació d’arrels en brots de varietats de llavors germinades amb poca aigua.
Els científics van observar si aquesta relació podia proporcionar la informació genètica bàsica sobre el patró general de l’arquitectura del sistema d’arrels que porta a la resistència a les sequeres. El CIMMYT havia desenvolupat aquestes varietats de blat de moro per incrementar el rendiment dels cultius en els ambients propensos a les sequeres als països d’Àfrica subsahariana. Per això, les dades sobre les arrels dels brots podien comparar-se amb les proves de rendiment en ambients de sequeres que s’havien generat al llarg de diversos anys.
Les arrels d’aquests brots van créixer en paper filtro dins d’atuells de cultiu i es van mesurar sense danyar-se mitjançant una anàlisi d’imatges digitals. Els investigadors van realitzar experiments simples, la qual cosa va permetre el maneig d’unes 200 plantes per dia. Van obtenir així un volum suficient de dades com per localitzar les posicions dels gens que controlen el creixement de les arrels i per vincular-los amb uns altres en el mapa genètic del blat de moro.
La majoria dels estudis del blat de moro sotmès a l’escassetat d’aigua tendeix a centrar-se en la porció de la planta que creix sobre el sòl, ja que les arrels no són d’accés fàcil i menys encara en condicions de sequera. Per això, és poc el que se sap de la relació entre l’estructura de les arrels i la tolerància a la sequera. Aquesta recerca proporciona un mètode nou per usar les característiques radicals en la previsió de rendiment del blat de moro durant les sequeres.
