Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Desertificació i producció agrícola

La desertificació afecta a més de 110 països i provoca la pèrdua de 6 milions d'hectàrees de terra productiva cada any
Per Marta Chavarrías 23 de juny de 2005

Fa 11 anys, l’Assemblea General de Nacions Unides designava el 17 de juny com a «Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació i la Sequera». La celebració ha cobrat aquest any especial rellevància si es té en compte que s’està vivint un dels anys més secs dels últims temps. Les dades són concloents (un 40% del sòl a Espanya està amenaçat pels processos de desertificació), i les mesures que s’estan prenent, tant a nivell nacional com a internacional, així ho corroboren.

El clima constitueix un factor determinant en la producció agrària, una producció que en els últims mesos s’ha vist seriosament minvada per la sequera. Ni els cereals, un cultiu tradicional de secà, se salven d’aquests efectes negatius. Fa amb prou feines un mes, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), ja alertava que el canvi climàtic amenaça amb reduir la superfície cultivable no només dels països en vies de desenvolupament sinó també en països desenvolupats.

Durant la reunió del Comitè de Seguretat Alimentària Mundial, celebrada a la fi de maig a Roma, els experts reconeixien que «en prop de 40 països en vies de desenvolupament, les pèrdues de producció agrícola pels efectes del canvi climàtic poden incrementar en forma dramàtica el nombre de víctimes de la gana». Amb aquest risc, es posen en evidència els assoliments aconseguits en la lluita contra la desnutrició i la inseguretat alimentària, informava llavors l’organització internacional.

El problema no actua només sobre la producció agrícola, sinó que les conseqüències es reflecteixen també en la producció ramadera i en el control de malalties animals. Per Wulf Killmann, president del grup de treball de la FAO sobre el canvi climàtic, aquest no només té un impacte en la seguretat alimentària, sinó que també pot influir «en el desenvolupament i l’agreujament de les malalties animals i les plagues». L’informe presentat per la FAO reconeixia que els canvis en la temperatura terrestre i la contaminació atmosfèrica «poden incrementar les malalties humanes, igual que la transmissió transfronterera d’epizootias associades a agents patògens potencialment perillosos per a les persones». Com a exemple, l’episodi, encara sense concloure, de la grip aviari.

Desertificació i sequera

La desertificació afecta a més d’1.000 milions de persones a tot el món, segons la FAO
Lluitar contra els efectes del canvi climàtic constitueix un dels principals objectius del «Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació i la Sequera», celebrat el passat 17 de juny. Durant la Convenció, els experts han recalcat que Àfrica és un dels continents més afectats, amb un total d’1.100 milions d’hectàrees amb un cicle vegetatiu inferior a 120 dies, segons dades de la FAO. La desertificació constitueix, ara com ara, un dels processos de degradació ambiental que afecta més d’1.000 milions de persones.

Les dades presentades pels experts demostren que, entre 1991 i 2000, només les sequeres van ser responsables de més de 280.000 morts, i representen el 11% del total de desastres relacionats amb l’aigua. I és que en la desertificació, procés de degradació de les terres en zones àrides, semiáridas i subhúmedas seques, interactuen factors no només relacionats amb les variacions climàtiques sinó també amb les activitats humanes. El problema podria obligar, en el període de temps de 1997 i 2020, al fet que uns 60 milions de persones s’hagin de desplaçar des de les zones desèrtiques de l’Àfrica Subsahariana cap a Àfrica del Nord i Europa.

A Àsia, aquesta situació provoca situacions variables. D’una banda, la producció a Índia podria perdre uns 125 milions de tones de cereals, que equival al 18% de la seva producció total de cereals de secà. D’altra banda, Xina podria augmentar la seva producció en uns 360 milions de tones (un 15% del total de la producció).

Perspectives desalentadoras

L’abast del problema és tal que l’Assemblea General de les Nacions Unides ha proclamat el 2006 com a Any Internacional dels Deserts i la Desertificació. Per a l’any 2080, la FAO ha calculat que el canvi climàtic podria fer que la superfície mundial augmenti entre el 5% i el 8%, equivalent a entre 50 i 90 milions d’hectàrees. Uns 65 països en vies de desenvolupament, que representen més de la meitat de la població total del conjunt de nacions, poden perdre fins a 280 milions de tones de la seva producció potencial de cereals.

Per pal·liar els efectes devastadors de la sequera, el «Dia Mundial de la Desertificació i la Sequera» ha destacat la necessitat d’acabar amb el monocultiu, pràctica agrícola que accelera el problema, conservar la biodiversitat i evitar la sobreexplotació. La lluita contra la sequera a tot el món es remunta a 1977, quan la comunitat internacional es va enfrontar a una de les sequeres més greus a Àfrica Subsahariana. Amb més de 200.000 persones i animals morts, es va crear el primer Pla d’Acció de Lluita contra la Desertificació.

Des de llavors i fins avui han estat nombroses campanyes i iniciatives que han anat sorgint per preparar instruments de lluita que ajudessin a enfrontar el problema de la desertificació.

LES TERRES S’ASSEQUEN

Img agricultura2La producció agrària espanyola sofreix des de fa setmanes un dels capítols més secs dels últims anys. Segons dades d’Ecologistes en Acció, el 40% del sòl està amenaçat pels processos de desertificació, i 21 milions d’hectàrees estan sotmeses a processos d’erosió que superen els límits tolerables. En tot el territori, les pèrdues anuals de sòl podrien traduir-se en 1.156 milions de tones. Espanya passa a ser un dels països desenvolupats més afectats per la sequera, amb Múrcia, Andalusia, Llevant i Castella-la Manxa encapçalant la llista de zones més afectades.

Factors com l’explotació insostenible dels recursos hídrics o la salinització podrien ser algunes de les causes d’aquesta situació, segons l’organització ecologista. El problema ha obligat a les autoritats nacionals a prendre mesures urgents per pal·liar aquests danys, mesures que es tradueixen en l’aprovació del Reial decret Llei, que inclou ajudes extraordinàries als productors.

El Reial decret, en el qual han treballat els ministeris d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Treball i Assumptes Socials, Economia i Hisenda i Medi ambient, dona resposta a la baixa pluviometria, que ha afectat als cultius de secà, de regadiu i la reserva en els aqüífers. D’acord amb les dades del MAPA, la sequera ha repercutit a més, i de forma negativa, en el transport d’aigua per abrevaderos, i ha reduït la producció de mel i pol·len.