Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Desxifren una estructura que ajudarà a augmentar la resistència dels cultius a les situacions de sequera

La troballa està relacionada amb una hormona clau perquè les plantes afrontin l'escassetat d'aigua

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 11deNovembrede2009

L’estructura tridimensional (a nivell atòmic) d’un dels receptors, denominat PYR1, de l’hormona àcid abscísico (ABA), clau perquè les plantes afrontin les situacions de sequera, ha pogut ser desxifrada per un grup d’investigadors en el qual participa el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC). Els autors d’aquest treball han aconseguit descriure com el receptor PYR1 interactua amb la fitohormona per desencadenar la resposta de la planta a l’estrès hídric.

Publicat en la versió on line de “Nature”, aquesta troballa afavorirà el desenvolupament de molècules sintètiques que mimetitzin l’efecte de l’ABA, la qual cosa permetrà superar les limitacions de l’ús d’aquesta fitohormona en agricultura, ja que és sensible a la llum i la seva síntesi química resulta cara. Amb aquest treball se sentin les bases per identificar aquestes molècules en el camp de la resistència a la sequera.

“Aquests resultats permetran en un futur plantejar abordatges fitosanitaris, mitjançant el disseny de molècules sintètiques que activin el receptor perquè la planta respongui a l’estrès hídric i puguin ser aplicades mitjançant pulverización davant situacions de sequera”, explica l’investigador del CSIC Pedro Rodríguez Egea. En estudis anteriors, el grup liderat per l’investigador del CSIC havia participat en el descobriment dels receptors de la fitohormona ABA (14 membres d’una família gènica). En aquesta recerca s’ha treballat amb un dels membres de la família, el receptor PYR1, del que s’ha aconseguit resoldre la seva estructura atòmica.

Això permet conèixer les coordenades atòmiques del lloc on encaixa l’hormona. Amb aquesta informació es busquen en l’actualitat molècules sintètiques que encaixin en aquestes coordenades o espai atòmic, ja que només les que encaixin activaran el receptor i desencadenaran la resposta hormonal, detalla Rodríguez. “Algunes d’aquestes molècules poden ser agonistas sintètics que activin la ruta de senyalització de l’hormona, perquè la planta aconsegueixi resistir la sequera”, apunta.

Aquesta recerca s’ha desenvolupat pel grup de recerca dirigit per Pedro Rodríguez en l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes -centro mixt del CSIC i la Universitat Politècnica de València, amb seu en aquesta ciutat- i per un equip d’investigadors liderat per José Antonio Márquez en el Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL), amb seu en Grenoble (França).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions