Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dieta i al·lèrgies

Els canvis dels últims anys en les dietes podrien haver contribuït a l'augment de malalties al·lèrgiques i asma, segons un estudi

img_frutosecop 3

El nombre de persones que pateix algun tipus d’al·lèrgia ha augmentat de forma significativa en les últimes dècades. El problema és especialment detectable en la població infantil, en la qual un de cada tres nens europeus sofreix algun tipus d’al·lèrgia. Ara, la Xarxa d’Excel·lència GA2LEN, que reuneix a 26 centres de recerca de la UE, així com l’Acadèmia Europea d’Alergología i Immunologia Clínica (EAACI) i la Federació Europea d’Associacions de malalts d’al·lèrgia i de vies respiratòries (EFA), acaba de presentar noves proves sobre l’efecte de la dieta en el desenvolupament d’al·lèrgies. Segons la recerca, la lactància materna i l’alimentació probiótica poden protegir a aquest sector de la població de les al·lèrgies.

Img leche 2

Pot influenciar la forma en què s’alimenta als nens en els seus primers anys de vida en el posterior desenvolupament de reaccions al·lèrgiques? Segons un informe presentat per la Global Allergy and Asthma European Network (GA2LEN) sembla ser que sí. La mesura en què això és així es reflecteix sobretot en aspectes com la lactància materna, l’exclusivitat de la qual en els primers quatre mesos de vida afavoriria la reducció del risc de desenvolupament d’al·lèrgies, especialment a la proteïna de la llet de vaca.

La recerca, publicada en la revista Clinical and Experimental Allergy Reviews i en la qual han participat 12 experts de GA2LEN, suggereix que incloure en la dieta antioxidants com la vitamina C, la vitamina I i el seleni (presents sobretot en fruita i verdura) constitueix també un efecte protector. Però els experts s’avancen a reconèixer que encara falten recerques en aquest camp posat que «gran part de la recerca que s’ha dut a terme fins avui no ha estat sistemàtica, la qual cosa dificulta l’elaboració de conclusions concretes».

Una altra de les àrees analitzades ha estat la que correspon als prebióticos, que podrien ajudar a reduir el desenvolupament d’al·lèrgies gràcies a que produeixen canvis en els bacteris de l’intestí que estimulen el sistema immune. Amb aquesta àrea queda també oberta la porta a futures recerques per identificar models dietètics relacionats amb el desenvolupament d’al·lèrgies i asma. Una de les principals finalitats de la revisió que acaba de publicar la xarxa internacional és generar una base de proves sobre si les aportacions complementàries de greixos específics o la dieta prebiótica poden contribuir a protegir de les al·lèrgies.

Xarxa d’experts
La xarxa internacional estima que per a l’any 2015 la meitat de la població infantil europea tindrà algun tipus d’al·lèrgia alimentària

El nombre de persones que sofreixen algun tipus d’al·lèrgia ha augmentat de forma considerable en les últimes dècades, especialment en la població infantil. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) un de cada tres nens europeus i un de cada dos adults són susceptibles de sofrir algun tipus d’al·lèrgia en els propers deu anys. La combinació dels factors genètics i ambientals ha estat fins ara la responsable de la majoria d’al·lèrgies, però la ràpida evolució que ha tingut aquesta malaltia indica, segons els experts, que existeixen altres factors implicats en aquest augment, com la dieta.

Des de l’any 2004 i fins a 2009 la xarxa europea GA2LEN treballa per millorar la qualitat de la recerca actual sobre al·lèrgia i asma en la UE. Amb la creació d’aquesta xarxa de centres europeus es duen a terme programes de recerca interdisciplinaris en temes relacionats amb el medi ambient, la nutrició, els estils de vida i la susceptibilitat genètica. El projecte inclou una extensa llista de recerca: des de les qüestions relacionades amb la recomposició del teixit pulmonar sota l’efecte de l’asma, estudiada a la Universitat de Palerm (Itàlia), al paper dels alergenos alimentaris clàssics com a mariscs i cacauets (sota l’adreça de la Universitat de Southampton, Regne Unit), passant per la construcció d’un banc d’ADN de malalts al·lèrgics coordinat per l’INSERM i els intercanvis entre clínics europeus sobre l’atenció mèdica, organitzats per l’Institut Karolinska d’Estocolm.

L’ajuda amb la qual explica la xarxa està destinada a la «qualitat i seguretat alimentàries» del VI Programa Marco (VIPM). Ara, i sota el títol Nutrició i malaltia al·lèrgica, els experts avaluen les variables registrades en la base de dades i inclouen aspectes com l’exposició a animals, la història familiar atópica, les infeccions i els resultats de proves d’al·lèrgia com la IgE (Immunoglobulina I, l’anticòs implicat en les reaccions immunes). Però els experts, que reconeixen que aquestes proves només tenen «valor predictiu imperfecte» ja que algunes persones produeixen IgE sense desenvolupar necessàriament els símptomes d’al·lèrgia, volen anar més enllà. «En uns cinc anys podríem tenir una prova simple, que només necessiti una gota de saliva, que permeti saber a quina i en quina mesura un nen és al·lèrgic», assegura Paul Van Cauwenberge, de la Universitat de Gant, Bèlgica.

ALIMENTS EN EL PUNT DE MIRA

Img frutoseco
Una de les dificultats plantejades en l’estudi de les al·lèrgies alimentàries tracta de la dispersió de la informació. Un recent estudi realitzat per experts britànics confirma que la majoria dels casos d’al·lèrgies alimentàries no s’estan diagnosticant de forma correcta. Segons l’enquesta realitzada en centres sanitaris britànics en la majoria dels casos el diagnòstic clínic enfront d’aquesta malaltia queda imprecís: en ocasions es confon amb intolerància alimentària (diferent a l’al·lèrgia) i amb malaltia celíaca (intolerància al gluten dels cereals).

Per Lars Poulen, investigador del Laboratori d’Al·lèrgia Mèdica de l’Hospital Nacional Universitari de Copenhaguen i coordinador del projecte Food Allergy Risk Evaluation Base don Improved Diagnosi, Allergens and Test Methods (FAREDAT), sol ocórrer que es «desconegui què quantitat d’alergeno en l’alimentació fa que es desencadeni una reacció al·lèrgica». Pot ocórrer també que algunes persones adoptin certs hàbits d’alimentació perquè pensen que són al·lèrgiques.

Per facilitar el diagnòstic d’al·lèrgies alimentàries, un grup d’investigadors de la Duke University de Carolina del Sud i de la Universitat d’Arkansas han desenvolupat un mètode destinat a pal·liar els símptomes de les persones que sofreixen al·lèrgia a l’ou. Desenvolupat en nens d’entre un i set anys, els experts van proporcionar petites mostres d’ou, que van ser incrementant de forma gradual, per així «educar» el cos a habituar-se a l’aliment. Els experts confien a poder aplicar el sistema en altres aliments habituals de causar al·lèrgies, com el cacauet.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions