Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dioxines en aliments i pinsos

L'últim estudi de l'EFSA mostra que no hi ha una clara tendència quant als nivells d'aquestes substàncies detectats en la UE

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 27 de Maig de 2010
img_pienso vacas

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) acaba de publicar un informe en el qual recomana realitzar un mostreig continu i aleatori d’un nombre suficient de mostres d’aliments. D’aquesta manera es pretén assegurar, en el futur, una avaluació més precisa de la presència de dioxines i altres substàncies relacionades en aliments i pinsos. La raó és que, després d’un estudi realitzat sobre 7.000 mostres recollides en 21 països de la Unió Europea entre 1999 i 2008, no es detecta una clara tendència ni quant a la seva presència en els diferents aliments ni quant als nivells detectats. Si bé en algunes categories d’aliments s’ha registrat un augment, en unes altres, la presència ha descendit.

La dada que més ha transcendit de l’informe realitzat per la Unitat de Recopilació de Dades i Exposició, a petició de la Comissió Europea, reflecteix que un 8% del total de les mostres analitzades supera els nivells màxims permesos per la normativa comunitària. Aquesta xifra podria haver-se d’al fet que en el període d’estudi es van recollir dades corresponents a mostrejos recopilats durant episodis ocasionals de contaminació. Per tant, les mostres no són del tot aleatòries. A més, a causa del desconeixement de quantes s’han pres, no poden extrapolar-se com a conclusions absolutes. Ha de tenir-se en compte també que aquest percentatge varia segons el grup d’aliments. Els nivells més alts de dioxines i bifenilos policlorados (PCB) s’han relacionat amb aliments amb elevat contingut en greixos, com a fetge animal i productes derivats. Els nivells mitjans més alts en relació amb el pes total del producte s’han detectat en el fetge de peix i en els seus derivats. Quant als pinsos, els nivells mitjans més alts s’han registrat en l’oli de peix.

Toxicitat de les dioxines

Les dioxines són contaminants ambientals que pertanyen a un grup de compostos químics perillosos per a la salut humana pel seu elevat potencial tòxic. Formen part dels anomenats contaminants orgànics persistents (COP). El terme dioxines s’utilitza en la majoria dels casos per referir-se a tota una família de compostos relacionats des del punt de vista químic. Engloba algunes substàncies similars com els PCB, amb semblants propietats tòxiques. Encara que s’han identificat més de 400 compostos químics relacionats, només uns 30 tenen una toxicitat important, entre ells, la dioxina o TCDD (segons la seva abreviatura química) és la més tòxica.

Les dioxines s’acumulen en la cadena alimentària, sobretot, en les grasses animals

L’exposició crònica a aquestes substàncies s’ha relacionat amb el desenvolupament de diversos tipus de càncer, mentre que exposicions breus causen, sobretot, alteracions cutànies i hepàtiques. Una exposició perllongada a nivells alts pot ocasionar greus efectes adversos en la salut humana i afecta a diversos òrgans i sistemes. Una vegada en l’organisme, aquestes substàncies persisteixen en ell a causa de la seva estabilitat química i a la seva fixació en el teixit on s’emmagatzemen. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es calcula que poden romandre en el cos humà entre 7 i 11 anys. En l’ambient, tendeixen a acumular-se en la cadena alimentària i es troben en petites quantitats en molts aliments. Com més a dalt estigui un animal en aquesta cadena, major serà la seva concentració en dioxines, sobretot, en el seu greix.

Les dioxines es generen, en la seva majoria, en processos de combustió, tant artificial (incineració d’escombraries), com a natural (incendis forestals o erupcions volcàniques). També són subproductes no desitjats d’alguns processos industrials com a foses, fabricació de certs plaguicides o herbicides, o blanqueig de pasta de paper amb clor. No obstant això, segons estableix l’OMS, la seva principal font d’alliberament al medi ambient és la combustió incompleta de les incineradores d’escombraries (residus sòlids i hospitalaris). Els emmagatzematges perllongats de grans dipòsits de certs olis industrials de deixalla poden també alliberar dioxines al medi ambient, per la qual cosa han d’extremar-se les precaucions.

Encara que la seva formació és local, la distribució en el medi ambient és global, ja que es troba en gairebé tots els mitjans de tot el món. En la UE, els esforços coordinats de diversos organismes han aconseguit que els seus nivells hagin disminuït des de 1970. Amb tot, la seva presència preocupa encara hagut de, sobretot, a la seva acumulació en la cadena alimentària, especialment en les grasses animals. En 2002, la Comissió Europea va prescriure una llista d’accions per reduir les dioxines i substàncies relacionades com PCB i, més tard, va establir la necessitat d’avaluar el seu nivell mitjançant un mostreig en els Estats membres.

Reduir l’exposició

L’OMS estima que al voltant del 90% de l’exposició humana a les dioxines procedeix dels aliments rics en greixos, com a carns, làctics, peixos i mariscs, per la qual cosa resulta de vital importància la seva protecció. Aquest organisme insisteix que és fonamental implantar mesures en l’origen per evitar la seva emissió al medi ambient. També determina que és necessari evitar la contaminació secundària dels aliments en la cadena alimentària. Les bones pràctiques i els estrictes controls durant la producció, processament, distribució i venda d’aliments són essencials perquè aquests siguin innocus. Uns eficaços sistemes de vigilància de contaminació, així com els posteriors plans d’actuació, resulten també d’especial rellevància per preservar la salut pública quant a aquests compostos contaminants.

CONTAMINACIONS ALIMENTÀRIES PER DIOXINES

Alguns dels incidents detectats en aliments i relacionats amb la presència de dioxines en els últims anys són:

  • Unió Europea, 2007. A través de la goma guar, un additiu alimentari procedent de l’Índia i utilitzat com espesante, que estava contaminat amb un plaguicida que contenia dioxina.
  • Països Baixos, 2006. Pinsos amb dioxines procedents de greix contaminat usat en la seva producció.
  • Països Baixos, 2004. Llet contaminada amb elevats nivells de dioxines, l’origen de les quals estava en una argila utilitzada en l’elaboració de pinsos.
  • Aus i ous de corral procedents de Bèlgica, 1999. Més tard es van detectar altres aliments d’origen animal contaminats amb dioxines a través de pinsos contaminats, al seu torn, amb oli industrial que s’havia eliminat de forma il·legal.
  • Alemanya, 1998. Llet contaminada amb un pinso elaborat amb polpa de cítrics importada de Brasil. Es va prohibir la importació del producte en tota la UE arran d’aquest succés.
  • Estats Units, 1997. Pollastres i ous contaminats a través dels pinsos utilitzats i que contenien una argila denominada bentonita. No es va vincular la mina d’extracció amb cap focus contaminant artificial, per la qual cosa es va concloure que la contaminació de l’argila l’havien causat fonts naturals, amb probabilitat, un incendi prehistòric.

En 2006, la Comissió va establir els nivells màxims de dioxines i PCB similars a dioxines en aliments de la UE mitjançant el Reglament (CE) 199/2006. Com a curiositat, aquesta normativa autoritza a Suècia i Finlàndia durant un període transitori, que finalitzarà el 31 de desembre de 2011, a comercialitzar salmó i altres peixos procedents del Bàltic i consumits al seu territori amb nivells superiors, sempre que s’informi al consumidor i es donin les recomanacions i restriccions pertinents als grups vulnerables. Els continguts de dioxines i PCB similars a dioxines en fetge de peix estan regulats des de 2008 en una reglamentació específica.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions