Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dos anys de vaques boges a Espanya

La crisi de les vaques boges compleix al novembre el seu segon aniversari. L’anàlisi de les dades disponibles revela que la malaltia es troba, molt probablement, encara en els seus inicis al nostre país. De la mateixa manera, posa de manifest que no totes les comunitats autònomes segueixen d’igual manera el curs de l’EEB. En algunes, com Andalusia i País Basc, el nombre de casos s’hi hagi clarament per sota de l’esperat. En unes altres, com Castella-Lleó, se supera en canvi el marge de l’estadísticament raonable.

Dos anys de vaques boges a Espanya

Des del primer cas d’encefalopatia espongiforme bovina comunicat a Espanya, al novembre de 2000, el nombre d’animals malalts que han anat detectant-se en les diferents comunitats autònomes ha anat creixent de manera gradual. Enfront d’un inici en el qual tot indicava que la incidència de la malaltia anava a ser més aviat escassa, complert el segon any la xifra global s’acosta als 200 casos, signe inequívoc d’una evolució que, molt probablement, es troba encara en les seves fases inicials.

Des de l’inici de la crisi el nombre de casos ha anat en augment, de la qual cosa podria deduir-se que ens trobem en les primeres fases de la malaltia

Les xifres confirmen els auguris que les autoritats sanitàries de la Unió Europea havien fet públiques poc abans que es donés a conèixer la malaltia en Parrula, la vaca gallega que va iniciar el compte a Espanya. En aquell informe s’indicava ja que la cabanya de boví espanyola es trobava en situació de risc, màximament quan l’evolució probable de la malaltia es xifra en uns deu anys. El primer cas, a més d’inaugurar el recompte, venia a confirmar que Espanya, molt probablement, es trobava en la fase inicial d’extensió de la malaltia.

Transcorreguts els dos primers anys, i davant l’absència de casos humans, l’opinió pública sembla haver-se oblidat de les vaques boges. L’atenció, en matèria de seguretat alimentària, s’ha desplaçat a altres lares, tal vegada més immediats i de major repercussió mediàtica en absència d’una altra notícia que no sigui la detecció de nous casos en l’una o l’altra comunitat autònoma.

No obstant això, la malaltia continua progressant, com s’observa en els diferents gràfics d’anàlisis de la situació. La presentació de casos humans, o la simple possibilitat que això ocorri, és el que realment preocuparà la població i a les autoritats sanitàries en el futur.

Anàlisi dels casos

Des de la detecció del primer cas d’EEB, el mecanisme principal de control de la malaltia es fonamenta en l’anàlisi sistemàtica, i ara ja rutinari, dels animals que formen part dels grups de risc, és a dir, d’aquells en els quals existeixen majors probabilitats que sorgeixi o es manifesti la patologia.

Considerat així, en termes absoluts, com es desprèn de la Taula 1, Galícia, Castella-Lleó o Cantàbria són les comunitats autònomes que més anàlisi realitzen. Podria inferir-se, per tant, que són aquestes les comunitats que aparentment van per davant en el control de la malaltia.


20021107

A Extremadura, una comunitat en la qual el 90% de la seva cabanya és major de 24 mesos, només s’ha analitzat el 3,39% dels animals.

La dada considerada de forma aïllada, no obstant això, podria conduir a error. Si es correlaciona el volum d’anàlisi amb el nombre de caps de boví en cadascuna de les comunitats autònomes és possible extreure un percentatge que assenyala l’esforç relatiu en relació a les respectives cabanyes bovines. El càlcul revela que, com ocorria fa uns mesos, Madrid i Canàries (22,59% i 19,29% respectivament), seguides per País Basc (14,12%) i Galícia (12,34%) són les que major número d’anàlisi realitzen. En l’extrem contrari, Aragó segueix sense arribar a l’1%.

Les dades obtingudes, encara que molt més precisos, no permeten aclarir exactament què ocorre en cada comunitat. Entre altres raons, perquè la valoració de la incidència real ha variat des que al juliol de 2001 s’establís l’obligació d’examinar qualsevol animal sacrificat amb més de 24 o 30 mesos d’edat, depenent de la comunitat autònoma, o qualsevol mort en la granja. Això implica que, durant 2002, a més de la prohibició d’alimentar el bestiar amb farines d’origen animal, s’hauran analitzat tots els animals majors.

Si comparem el percentatge d’animals analitzats de més de 24 mesos podrem observar que són Múrcia, Madrid, Canàries i País Basc els que arriben a superar el 20% del total de la seva cabanya, mentre que sorprèn que a Extremadura, una comunitat en la qual el 90% de la seva cabanya és major de 24 mesos, només s’ha analitzat el 3,39%.

20021107

Una possible justificació per a aquests resultats podria ser la disminució de la demanda. En efecte, podria pensar-se que el sacrifici d’animals majors de 24 o 30 mesos dependrà d’una forma directa de la demanda dels consumidors. No obstant això, durant tot l’any 2002 la demanda ha augmentat fins a recuperar-se íntegrament. D’altra banda, cal no oblidar que el nombre d’animals positius també depèn de la capacitat de sacrifici dels escorxadors amb activitat en una comunitat determinada. Si una regió no té escorxadors suficients, els animals es deriven per al seu sacrifici a altres àrees geogràfiques, per la qual cosa podrien aparèixer casos importats.

A diferència del que ocorria amb anàlisis precedents, els casos importats declarats han estat assignats a les comunitats d’origen. Amb això s’ha corregit el que tècnicament podria considerar-se un error per assignar casos a comunitats de sacrifici i no de producció.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions