Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dos anys de vaques boges a Espanya

Per xavi 7 de novembre de 2002

La crisi de les vaques boges compleix al novembre el seu segon aniversari. L’anàlisi de les dades disponibles revela que la malaltia es troba, molt probablement, encara en els seus inicis al nostre país. De la mateixa manera, posa de manifest que no totes les comunitats autònomes segueixen d’igual manera el curs de l’EEB. En algunes, com Andalusia i País Basc, el nombre de casos s’hi hagi clarament per sota de l’esperat. En unes altres, com Castella-Lleó, se supera en canvi el marge de l’estadísticament raonable.

Dos anys de vaques boges a Espanya

Des del primer cas d’encefalopatia espongiforme bovina comunicat a Espanya, al novembre de 2000, el nombre d’animals malalts que han anat detectant-se en les diferents comunitats autònomes ha anat creixent de manera gradual. Enfront d’un inici en el qual tot indicava que la incidència de la malaltia anava a ser més aviat escassa, complert el segon any la xifra global s’acosta als 200 casos, signe inequívoc d’una evolució que, molt probablement, es troba encara en les seves fases inicials.

Des de l’inici de la crisi el nombre de casos ha anat en augment, de la qual cosa podria deduir-se que ens trobem en les primeres fases de la malaltia

Les xifres confirmen els auguris que les autoritats sanitàries de la Unió Europea havien fet públiques poc abans que es donés a conèixer la malaltia en Parrula, la vaca gallega que va iniciar el compte a Espanya. En aquell informe s’indicava ja que la cabanya de boví espanyola es trobava en situació de risc, màximament quan l’evolució probable de la malaltia es xifra en uns deu anys. El primer cas, a més d’inaugurar el recompte, venia a confirmar que Espanya, molt probablement, es trobava en la fase inicial d’extensió de la malaltia.

Transcorreguts els dos primers anys, i davant l’absència de casos humans, l’opinió pública sembla haver-se oblidat de les vaques boges. L’atenció, en matèria de seguretat alimentària, s’ha desplaçat a altres lares, tal vegada més immediats i de major repercussió mediàtica en absència d’una altra notícia que no sigui la detecció de nous casos en l’una o l’altra comunitat autònoma.

No obstant això, la malaltia continua progressant, com s’observa en els diferents gràfics d’anàlisis de la situació. La presentació de casos humans, o la simple possibilitat que això ocorri, és el que realment preocuparà la població i a les autoritats sanitàries en el futur.

Anàlisi dels casos

Des de la detecció del primer cas d’EEB, el mecanisme principal de control de la malaltia es fonamenta en l’anàlisi sistemàtica, i ara ja rutinari, dels animals que formen part dels grups de risc, és a dir, d’aquells en els quals existeixen majors probabilitats que sorgeixi o es manifesti la patologia.

Considerat així, en termes absoluts, com es desprèn de la Taula 1, Galícia, Castella-Lleó o Cantàbria són les comunitats autònomes que més anàlisi realitzen. Podria inferir-se, per tant, que són aquestes les comunitats que aparentment van per davant en el control de la malaltia.

20021107

A Extremadura, una comunitat en la qual el 90% de la seva cabanya és major de 24 mesos, només s’ha analitzat el 3,39% dels animals.

La dada considerada de forma aïllada, no obstant això, podria conduir a error. Si es correlaciona el volum d’anàlisi amb el nombre de caps de boví en cadascuna de les comunitats autònomes és possible extreure un percentatge que assenyala l’esforç relatiu en relació a les respectives cabanyes bovines. El càlcul revela que, com ocorria fa uns mesos, Madrid i Canàries (22,59% i 19,29% respectivament), seguides per País Basc (14,12%) i Galícia (12,34%) són les que major número d’anàlisi realitzen. En l’extrem contrari, Aragó segueix sense arribar a l’1%.

Les dades obtingudes, encara que molt més precisos, no permeten aclarir exactament què ocorre en cada comunitat. Entre altres raons, perquè la valoració de la incidència real ha variat des que al juliol de 2001 s’establís l’obligació d’examinar qualsevol animal sacrificat amb més de 24 o 30 mesos d’edat, depenent de la comunitat autònoma, o qualsevol mort en la granja. Això implica que, durant 2002, a més de la prohibició d’alimentar el bestiar amb farines d’origen animal, s’hauran analitzat tots els animals majors.

Si comparem el percentatge d’animals analitzats de més de 24 mesos podrem observar que són Múrcia, Madrid, Canàries i País Basc els que arriben a superar el 20% del total de la seva cabanya, mentre que sorprèn que a Extremadura, una comunitat en la qual el 90% de la seva cabanya és major de 24 mesos, només s’ha analitzat el 3,39%.

20021107

Una possible justificació per a aquests resultats podria ser la disminució de la demanda. En efecte, podria pensar-se que el sacrifici d’animals majors de 24 o 30 mesos dependrà d’una forma directa de la demanda dels consumidors. No obstant això, durant tot l’any 2002 la demanda ha augmentat fins a recuperar-se íntegrament. D’altra banda, cal no oblidar que el nombre d’animals positius també depèn de la capacitat de sacrifici dels escorxadors amb activitat en una comunitat determinada. Si una regió no té escorxadors suficients, els animals es deriven per al seu sacrifici a altres àrees geogràfiques, per la qual cosa podrien aparèixer casos importats.

A diferència del que ocorria amb anàlisis precedents, els casos importats declarats han estat assignats a les comunitats d’origen. Amb això s’ha corregit el que tècnicament podria considerar-se un error per assignar casos a comunitats de sacrifici i no de producció.

La importància de l’edat de la cabanya

Després de dos anys d’evolució, i vistes les característiques de la malaltia, sembla clar que l’aparició de casos positius està clarament relacionada amb l’edat de la cabanya i especialment amb el nombre de vaques lleteres.

Atès que al nostre país la major part de la producció de carn es basa en vedells (menys de 12 mesos), que els animals lleters superen l’any d’edat i que la malaltia s’observa en animals de més de 30 mesos, la probabilitat d’apreciar animals malalts serà superior en zones on predomini la producció de llet.

La probabilitat que sorgeixin animals malalts és superior en les zones on predomina la producció de llet
Després del primer any d’evolució cridava l’atenció la situació de Cantàbria. Malgrat disposar d’una cabanya important només es detectava un únic cas positiu al novembre de 2001. En aquest segon any s’ha incrementat el número de manera significativa, ja que s’ha passat a 7 casos totals.

La següent taula resumeix el nombre de casos detectats en 2002, desglossats per la mena de producció. La taula revela que el nombre de casos és significativament superior en els animals lleters, respecte als animals destinats a la producció de carn.

Tenint en compte la totalitat dels animals majors de 24 mesos, és evident que la distribució del cens ramader no és uniforme en les diferents comunitats autònomes, destacant Castella i Lleó, Galícia i a certa distància Andalusia. A causa de la desigual distribució, s’ha calculat el percentatge d’animals majors de 24 mesos respecte a la totalitat dels censats en el territori nacional, i aquest valor s’ha utilitzat per a calcular com seria la distribució esperada de casos, suposant que tots els animals haguessin estat tractats, manejats i alimentats d’igual manera.

20021107

Les dades es resumeixen en la pròxima taula. Per a un total de 98 casos declarats al nostre país durant 2002, el major nombre de positius correspon a la comunitat amb major nombre d’animals. Això és, Castella-Lleó.

20021107

Més casos de l’esperat

La correlació de dades obtingudes permet calcular la diferència entre el nombre de casos declarats i el nombre de casos probables. D’aquesta manera, pot estimar-se quines comunitats superen els valors esperats. Com es pot apreciar, Castella-Lleó ha superat àmpliament (8 casos més dels esperats) la xifra esperada, seguida de Galícia (4) i Navarra (3).

La gràfica adjunta representa la desviació en cadascuna de les comunitats autònomes. A més de mostrar les diferències relatives entre totes elles, val la pena destacar les desviacions negatives, és a dir, les comunitats on s’han donat menys casos dels esperats. En aquesta situació es troben Andalusia, País Basc i Cantàbria.

Castella-Lleó, Galícia i Navarra superen els casos esperats, mentre que Andalusia, País Basc i Cantàbria mostren la tendència oposada
Com ja s’ha indicat, una possible causa de la dispersió podria ser el desigual repartiment quant a la capacitat productiva dels animals (carn, llet o mixta). Per això, s’han volgut considerar els casos d’EEB en animals lleters. La següent taula mostra que la cabanya lletera està dominada per Galícia, seguida per Castella-Lleó, Cantàbria i Astúries, com d’altra banda era d’esperar. No obstant això, torna a ser Castella-Lleó la que presenta una major desviació respecte als esperat, seguida per Catalunya. Dels resultats poden inferir-se, així mateix, els nivells de contaminació dels animals en les diferents comunitats. Per tant, permeten especular també sobre els probables nivells de frau en la distribució de farines càrnies.

Els resultats podrien ser criticats puix que, malgrat estudiar la cabanya, no es té en consideració un paràmetre tan important com és la demanda dels consumidors. Però aquesta s’ha recuperat sense que el nombre de casos s’hagi disparat, tal com podria ser esperable.

Una possible explicació a aquest últim fenomen podria ser el sacrifici massiu dels animals de major edat. Amb això s’hauria eliminat la major part dels afectats i la importància del problema, des de la perspectiva de la salut pública, hauria disminuït en evitar que els animals malalts arribin al consumidor. Des del punt de vista epidemiològic, en canvi, la mesura impedeix conèixer la distribució real de la malaltia en eliminar-los sense control previ. En qualsevol cas, per a poder concloure això serà fonamental esperar més temps, el necessari per a conèixer l’evolució durant un període més prolongat.

20021107

Nou mapa de distribució

Les dades disponibles permeten redefinir el mapa de distribució de la malaltia d’acord amb nous paràmetres. Segons aquests, queda clar que la majoria dels casos s’han presentat a Galícia (52), encara que l’augment ha estat molt més important a Castella-Lleó (45). Els segueixen Astúries (18), Catalunya (13), Navarra (11), Balears (9), Extremadura i Cantàbria (7). La Comunitat Valenciana, La Rioja, Múrcia i el País Basc han identificat un sol cas.

El País Basc, amb 25.983 animals analitzats per cada cas positiu, és la comunitat que presenta una menor prevalença. Balears, Navarra i Aragó són les comunitats amb majors prevalencesCal assenyalar, de nou, el cas de Cantàbria, que ha passat de tenir un sol cas a declarar 7, la qual cosa li fa escalar posicions de manera significativa. Aquesta situació fa destacar que el nombre de casos totals, en el cas d’aquesta comunitat, va poder quedar emmascarat pel sacrifici massiu d’animals de risc durant l’any 2001.

Les comunitats amb majors prevalences, com s’observa en la següent taula, continuen sent Balears (394 animals analitzats per a obtenir un cas positiu), Navarra (612 anàlisi/caso) i Aragó (791 anàlisi/caso). El número d’anàlisi mitjana per a obtenir un positiu, a escala nacional, va augmentar dels 2.178, en el primer semestre de vaques boges a Espanya, als 3.572, fins a novembre de 2001, però va disminuir fins als 2.298 actuals. Destaca el País Basc, ja que amb 25.983 animals per cada cas, és la comunitat que presenta una menor prevalença d’entre les comunitats amb casos positius.

La disminució observada pot haver-se d’al fet que tots els animals positius poden ser detectats, ja que no hi ha un sacrifici sense anàlisi prèvia. Igualment, crida l’atenció que la freqüència de presentació és molt semblant a la de l’any 2000. A la llum dels resultats podria concloure’s que encara no s’ha entrat en la fase de disminució de la malaltia.

Només a Canàries no s’ha descrit cap cas, dada que contrasta amb la detecció d’animals malalts en la resta de comunitats a mesura que s’ha anat incrementant el número d’anàlisi.

Les dades obtingudes permeten recompondre el mapa de distribució de la malaltia a Espanya i el seu nivell de control. El mapa revela que a Aragó i Extremadura s’ha analitzat menys del 5% de la cabanya d’animals majors de 24 mesos. En la resta el nivell d’anàlisi està sent major, destacant les comunitats marcades en blava com les més actives en aquest sentit, amb més del 15% de la seva cabanya analitzada.

20021107

Al mateix temps, si considerem el nombre d’animals analitzats per cas, podem observar que en l’actualitat la major part del nostre país està en una situació similar, excepte Aragó, Balears i Navarra. Aquests resultats indiquen que és important esperar que totes les comunitats posseeixin dades prou elevades per a poder establir comparacions.