Investigadors del Departament d’Enginyeria Química de la Facultat de Ciències Químiques de la Universitat Complutense de Madrid han desenvolupat dos mètodes per detectar l’adulteració de l’oli d’oliva verge extra amb altres olis vegetals de més baixa qualitat (oli de girasol, blat de moro, refinat d’oliva i orujo). Aquestes tècniques permeten també quantificar la concentració d’agent adulterante present en l’oli quan aquesta és inferior al 14%.
El primer mètode consisteix en la determinació precisa de la densitat i índex de refracció dels olis. Aquest sistema, encara que és senzill i ràpid, solament és vàlid per a olis molt diferents a l’oli adulterat en la composició química, com són l’oli de girasol i el de blat de moro. El segon mètode, segons explica el grup de recerca en un article publicat en la revista “Journal of Food Engineering”, és el sistema més precís per a la detecció de les adulteracions esmentades amb anterioritat i consisteix en l’ocupació de paràmetres caòtics calculats a partir de la calor generada per l’oli durant el seu escalfament.
El caos inherent a un determinat procés físic és molt sensible a petits canvis en les seves condicions inicials. De fet, aquesta ha estat la propietat sobre la qual s’ha basat aquest treball. Si es té en compte que l’adulteració és la substitució i/o addició d’algun component a la substància pura, si a mostres adulterades i pures se’ls sotmet a un mateix procés físic, és molt probable que el caos inherent al procés sigui diferent ja que, en definitiva, la pròpia presència d’un adulterante suposa ja una modificació de les condicions inicials, expliquen els autors. Una vegada modificat el grau de desordre dels constituents de l’oli mitjançant l’addició d’un agent adulterante i posterior escalfament d’entre 30 i 600 graus centígrads, és necessari establir una relació matemàtica entre la variació del caos i la concentració de l’agent adulterante que ho motiva.
El grup de recerca va dissenyar models lineals molt senzills basats en variacions del grau de caos de les mostres. Donada la senzillesa matemàtica del model, la versatilitat del mateix ha d’atribuir-se a la naturalesa caòtica del model. Entre els resultats estadístics més excel·lents caldria destacar que el model dissenyat és capaç de determinar la concentració d’adulterante per sota del 0,8% en massa amb un error inferior al 5%.
Els científics reconeixen que aquest mètode de detecció, encara que és nou, dista de ser 100% eficaç en la detecció de tot tipus d’adulteracions. No obstant això, obre una porta a una possible línia de recerca per al desenvolupament de nous models matemàtics amb la finalitat d’erradicar aquest tipus d’activitats fraudulentes que poden afectar de forma seriosa i directa a la salut.
