Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dret a l’alimentació

El principi fonamental del dret a l'alimentació passa per la disponibilitat d'aliments en quantitat i qualitat suficients i sense substàncies nocives

El dret a l’alimentació constitueix un dret humà i universal de primer ordre que ha de comptar amb el suport de tots i cadascun dels governs del món per a evitar una situació contínua d’inseguretat alimentària. És també una obligació legal que necessita mecanismes jurídics concrets que permetin una aplicació immediata. Així, el passat 16 d’octubre l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) va celebrar el Dia Mundial de l’Alimentació que va tenir com a tema El dret a l’alimentació. El seu contingut no és un altre que el dret inalienable, com defineix l’organització, de tot ésser humà de comptar amb accés regular a una quantitat d’aliments adequats des del punt de vista nutricional i culturalment acceptables per a desenvolupar una vida sana i activa.

Aliments segurs per a tots

/imgs/2007/10/map1.jpgEls experts aclareixen que el dret a l’alimentació és poder alimentar-se un mateix de manera digna i autònoma, més que el dret a ser alimentat. El sentit de la definició sembla que perd l’enfocament tradicional «asistencialista» destinat a pal·liar la fam en el món de manera permanent. El reconeixement internacional en general, i el dels governs en particular, obre les portes a un major compromís en el seu defensa, que ha de ser respectat, protegit i exercitat, en primer lloc, per totes les autoritats públiques i, en segon lloc, pels consumidors, encara que no sofreixin inseguretat alimentària.

No obstant això, i a punt de celebrar-se el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, la FAO reconeix que el dret a l’alimentació ha passat a un segon pla en les agendes polítiques i per a l’opinió pública. A més, recorda que la setena part de la població mundial sofreix una greu inseguretat alimentària per la impossibilitat d’accedir als aliments. El treball iniciat per l’organització des del Cim Mundial de l’Alimentació de 1996 consisteix en el fet que els governs i comunitats de tot el món reconeguin aquest dret humà bàsic. Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni

El 75% dels afectats per la fam són petits agricultors, pescadors i pastorsEls últims avanços sobre la matèria en el si de la FAO han consistit en l’aprovació en 2004 de les Directrius Voluntàries en suport de la realització progressiva del dret a una alimentació adequada en el context de la seguretat alimentària nacional. El dret a l’alimentació ha tingut, i té, diferents enfocaments que van més enllà de les directrius emanades de la FAO. En l’àmbit més local, la UE tracta de realitzar els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, que consisteixen a reduir a la meitat la pobresa i la fam en el món d’aquí a 2015.

Des de tots els llocs del planeta s’han alçat veus crítiques d’experts i d’organitzacions no governamentals contra els mètodes i polítiques que denominen la fam i que, segons ells, duen a terme organitzacions internacionals com l’Organització Mundial del Comerç (OMC) o la UE a través de la Política Agrària Comuna (PAC). El que no és de rebut, i sens dubte resulta paradoxal, com així es dedueix de certs informes emesos durant la campanya Dret a l’Alimentació: Urgent, és que el 75% dels afectats per la fam siguin petits agricultors, pescadors i pastors.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions