Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dret a un consum sense gluten

Les persones amb intolerància al gluten tenen dret a una alimentació sana i segura

El col·lectiu celíaco, constituït en associacions d’afectats, s’ha hagut de sobreposar a la ciència, a la norma i als costums més ancestrals, per protegir la seva pròpia salut, instant de les administracions públiques i al sector privat accions informatives i preventives, i instaurant els seus propis mitjans per mantenir-se permanentment informats dels productes que no contenen gluten.

En alguns casos, i a través de certes associacions, s’ha creat una marca que ha estat adoptada voluntàriament per certes empreses que comercialitzen aliments a fi de certificar que estan exempts de gluten o que estan dins d’uns paràmetres permissibles. La necessitat de comptar amb aliments sense gluten determina una forma de vida que, encara avui dia, es distancia substancialment de la resta de consumidors, arribant fins i tot a afectar a actes religiosos com el de la comunió, en el si de la fe catòlica, pels quals s’han degut elaborar per encàrrec de les associacions hòsties exemptes de gluten, creant no poques controvèrsies dogmàtiques.

La informació com a prevenció

El que més ajuda a una persona afectada a combatre la malaltia celíaca és estar ben informada sobre quins aliments contenen o no contenen gluten, doncs ha d’evitar-los durant tota la seva vida. La situació que planteja el col·lectiu imposa certes obligacions mínimes, però urgents, per a l’administració i les empreses alimentàries, a fi d’emparar uns drets fonamentals que els celíacos tenen a una alimentació sana i segura, com la resta de consumidors, i al fet que se’ls informi sobre la presència de certes substàncies que perjudiquen seriosament la seva salut.

En aquest sentit, factors com un major coneixement de la malaltia o millors diagnòstics estan evidenciant que la població celíaca no diagnosticada pot superar fins a deu vegades la que actualment ho està, amb el que la magnitud del problema exigeix una actuació integral, urgent i eficaç, tant de les administracions públiques implicades, com de les empreses alimentàries afectades. L’objectiu és facilitar la informació necessària per evitar el risc que representa la presència de gluten en certs aliments, si bé dins de l’estat de la ciència actual, però actuant amb la diligència suficient per evitar possibles conseqüències per a la salut d’aquest col·lectiu, fins i tot actuant més enllà dels límits fixats per la normativa, si és necessari, o sense esperar al fet que aquesta exigeixi el compliment de certes conductes.

Canvis socials
Diversos acords i pactes tendeixen a millorar la qualitat de vida dels celíacos
Amb la finalitat de facilitar una mica més les coses, fa ja algun temps que des de les administracions públiques s’ha aconseguit que determinades empreses alimentàries s’adhereixin a uns Pactes o Acords, de caràcter voluntari, perquè en l’etiquetatge dels productes s’adverteixi de la presència del gluten. Així, per exemple, ho ha estat fent la Generalitat de Catalunya, a través de la seva Conselleria de Comerç, Turisme i Consum, que ha ampliat fins a 20, en dates recents, les empreses alimentàries que han adoptat la citada pràctica.

I és que el reconeixement institucional a nivell estatal pel que fa a la importància de la malaltia celíaca data d’octubre de 2003, quan es va signar un acord de col·laboració entre el Ministeri de Sanitat i la Federació d’Associacions de Celíacos d’Espanya (FACE), pel qual l’administració es comprometia a desenvolupar accions per millorar la seguretat dels aliments que componen la dieta del pacient celíaco. En aquest sentit, es va adquirir el compromís de redactar una Guia de Bones Pràctiques dirigida a les empreses que han de manipular aquests productes, i un programa de control d’etiquetatge.

I és que tot aquest tipus d’acords, en els quals han col·laborat activament les associacions de celíacos, tendeixen a millorar la qualitat de vida dels afectats que, no obstant això, han de romandre associats per estar en contacte permanent amb la informació que faciliten, especialment sobre productes sense gluten o empreses que faciliten aquest etiquetatge informatiu, editant-se llistats contínuament actualitzats que segueixen escrupolosament els afectats a l’hora de realitzar la compra d’aliments.

De vegades, la informació facilitada va més enllà, i tracta d’orientar a l’associat-afectat enfront de situacions diverses, i alhora tan quotidianes, com a menjars en viatges, transports públics, caterings o menús escolars. En aquest últim cas, s’han desenvolupat algunes actuacions de caràcter obligatori, per part d’algunes administracions autonòmiques, perquè s’elabori un tipus de menú especial per a aquells nens amb intolerància a certs productes, com el gluten. Actuacions que, en alguns casos, s’han estès a un major control sobre els aliments sense gluten i la seva qualitat en els comerços.

D’altra banda, les companyies aèries han identificat als menús sense gluten amb les sigles GFML (gluten free meal), perquè els qui ho precisin puguin reservar-ho amb antelació. Una pràctica que s’ha estès també en l’organització de certs creuers, com així s’evidencia a través de la pròpia revista que comparteixen els associats, i que moltes vegades suposa el mitjà més fidedigne per solucionar els problemes que la malaltia planteja diàriament en la nostra societat de consum.

Solucions legals
El legislador comunitari s’ha vist obligat a modificar les normes sobre etiquetatge alimentari

No hi ha dubte que una major aproximació a la malaltia i al seu entorn, així com la labor exercida pel col·lectiu d’afectats, ha determinat, ja fa uns dos anys, l’atenció del legislador comunitari, que s’ha vist obligat a modificar la legislació sobre etiquetatge alimentari, i a reconèixer, expressament, la incidència de les intoleràncies i les al·lèrgies alimentàries en la salut i la vida de moltes persones.

I és que el canvi normatiu ve precedit per una situació permesa de desinformació sobre determinades en l’etiquetatge dels aliments. Ara considera necessari que s’adoptin les mesures oportunes per ajudar als consumidors afectats, facilitant-los una informació més completa sobre la composició dels productes, si bé, dins de la mesura del possible, i atenent a alguns casos, en consideració a les limitacions tècniques vinculades a la fabricació de productes alimentosos, a una certa flexibilitat en l’etiquetatge dels ingredients i altres substàncies utilitzats en molt baixes quantitats.

I és que els canvis més recents en la normativa d’etiquetatge dels productes alimentosos, ja incorporada al nostre ordenament jurídic, va a permetre, especialment a partir del 25 de novembre d’aquest any, que els celíacos rebin més informació sobre la presència de gluten en els aliments que es comercialitzin a partir d’aquesta data, deixant un període de pròrroga, fins a fi de les seves existències, per a aquells que anessin etiquetats amb anterioritat. Les noves obligacions van a afectar de manera especial a un sector en el qual no era obligatòria la presència del llistat d’ingredients, les begudes alcohòliques (de grau alcohòlic adquirit superior a 1,2%), que ara van a haver d’incloure en l’etiqueta tots els ingredients amb efectes al·lergògens presents en elles, i, per extensió, també els que es refereixen a les intoleràncies, com el gluten.

En aquest cas, la indicació inclourà la paraula «conté», seguida del nom de l’ingredient o dels ingredients en qüestió. La norma permet que es prescindeixi d’aquesta indicació quan l’ingredient figuri ja amb el seu nom específic en la llista d’ingredients o en la denominació de venda de la beguda. Entre els ingredients que han d’incloure’s figuren els cereals que continguin gluten (és a dir, blat, sègol, ordi, civada, espelta, kamut o les seves varietats híbrides) i productes derivats

SOLUCIONS RELIGIOSES I PROBLEMES TERRENALS

Img desayuno4
La problemàtica del celíaco durant la Comunió Eucarística ha portat a l’Església Catòlica a haver de pronunciar-se sobre la possibilitat que les hòsties de blat poguessin ser substituïdes per altres de blat de moro, sense gluten. La resposta donada des de Roma, a través d’una Carta Circular de 1995, i acolliment al febrer de 2003 per una Nota de la Comissió Episcopal de Litúrgia de la Conferència Episcopal Espanyola ha estat contundent.

No s’accepta celebrar l’eucaristia amb formes sense gens de gluten, element que consideren essencial per la panificación. En aquest sentit, les solucions religioses al problema passen per concedir als celíacos poder combregar amb pa de blat amb la mínima i necessària quantitat de gluten per la panificación; o bé, facilitar-los la Comunió sota la sola espècie del vi.

La situació ha creat no pocs problemes en algunes parròquies, el rector de les quals no ha acceptat les formes a força de blat de moro, i només permetia l’accés de la comunió mitjançant la disposició d’un segon Calze en el qual l’única matèria que hagi estat consagrada fos el vi, sobre el qual no s’hagués dut a terme ni la partició ni la intenció del Pa Eucarístico, i la d’un purificador exclusiu per a aquests.

Una adaptació de l’Església Catòlica que ha estat acceptada, i fins i tot, ben valorada per alguna associació, donada l’aproximació a la malaltia que han realitzat i la seva difusió, però que no els evita seguir treballant per a l’acceptació oficial de formes exemptes de gluten. Aquest fet no ha evitat que altres associacions, a nivell autonòmic, disposin d’hòsties a força de blat de moro, i exemptes de gluten, que posen a la disposició dels seus associats, i la consagració dels quals ha estat acceptada en algunes parròquies, més flexibles a la nota i a la doctrina oficial.

No obstant això, existeixen altres problemes més terrenals que preocupen als afectats, i és l’alt cost que han de pagar per adquirir productes sense gluten. En alguna ocasió s’han publicitat les diferències de preus entre un aliment comú i un altre especial per celíacos, i la diferència pot suposar un sobrecoste que pot arribar fins a 30 vegades més, en alguns casos pel que fa al producte normal. Entre els exemples s’apunten el preu per quilogram del pa rallado (0,47 € el normal, i 14,47 €, l’especial per celíacos), les galetes (1,06 €, en el primer cas, i 18,70 €, per al segon) o macarrons (1,20 €, un, i 15,17 €, un altre).

I és que, segons un estudi presentat per l’associació valenciana, el sobrecoste benvolgut per mantenir una dieta de 2.000 calories per una persona celíaca en còmput anual és d’1.853,40 €. Tota una injustícia per a les famílies amb menys recursos, máxime si tenim en compte que hi ha una predisposició genètica en la malaltia que pot incidir sobre més membres de la mateixa família.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions