El punt més visible de la informació nutricional d’un aliment és l’etiqueta, principal eina per ajudar al consumidor a triar els aliments que més li convenen. La informació que ha de rebre el consumidor ha de ser no només rigorosa sinó també comprensible. Una recerca duta a terme pel Consell Europeu d’Informació sobre Alimentació (Eufic) revela que la majoria de consumidors ja són capaços de comprendre certa informació més «científica» sobre els aspectes nutricionals de les etiquetes, i que la que més valoren és la que fa referència a l’aportació calòrica. Malgrat tot, els analistes admeten que encara queden algunes llacunes que superar.
A pesar que la majoria dels consumidors europeus demostren tenir nocions bastant aproximades sobre termes nutricionals com a calories, grasses o carbohidrats, encara existeixen buits que solucionar. Segons l’estudi d’Eufic, realitzat en grups de consumidors amb un ampli perfil sociodemogràfic d’Itàlia, França, Regne Unit i Alemanya, els consumidors no llegeixen les etiquetes dels aliments i no utilitzen, doncs, la informació nutricional per realitzar una millor elecció d’aliments. Existeix, per exemple, una important confusió entre additius i nutrients i els consumidors solen dubtar sobre si la sal és el mateix que el sodi.
La major part de la recerca s’ha centrat en el Regne Unit que, al costat dels altres països, es consideren els més representatius (amb diferents hàbits alimentaris i, per tant, diferents «cultures nutricionals»), i ha estat pensada per explorar sobretot l’actitud del consumidor cap al tema de la nutrició, el grau de comprensió d’aquesta informació i la contribució real d’aquest tipus d’etiquetes. En termes generals, la informació que més valoren els consumidors de l’etiquetatge és la que ofereix les calories que conté l’aliment. Per Josephine Wills, director general d’Eufic, un dels principals objectius d’aquesta informació hauria de poder fer front a l’obesitat, actual desafiament de salut pública en la UE. «Amb l’estudi pretenem determinar si la informació energètica influeix directament en l’elecció d’un determinat aliment», admet Wills.
L’anàlisi, que culmina amb quatre anys de revisió científica i sistemàtica, aporta algunes idees per enfortir l’etiquetatge nutricional, com afegir la informació calòrica en el tiquet de compra, de manera que al costat del preu aparegui també el nombre de calories que s’han «comprat».
Llacunes
Pocs consumidors llegeixen les etiquetes, i quan ho fan, rares vegades miren la informació més petita
Malgrat els intents dels consumidors per llegir i entendre la informació de les etiquetes, i que solen respondre bé a termes com light o baix en calories, la majoria manca de la formació necessària per prendre decisions basades en la informació purament alimentosa. El denominat «sistema de nutrició» és complex i tècnic, admeten els responsables de l’estudi.
La terminologia produeix confusió, i els consumidors necessiten termes que puguin comprendre i que els ajudin a decidir el que és important. Tenint en compte que la nutrició és una ciència, però que la majoria de consumidors no són «científics», es plantegen dubtes com què són els àcids grassos poliinsaturados?, i els àcids grassos trans?, són beneficiosos per a la salut? Aquesta dificultat comporta poca motivació a l’hora d’utilitzar l’etiqueta com a eina per poder portar una dieta sana. Els experts conclouen que les etiquetes actuals no són ni suggeridores ni motivadores. Les principals barreres, doncs, es refereixen a la complexitat de la terminologia, la qual cosa provoca que els consumidors associïn la informació més a la marca que a un consell.
Peticions
La recerca suggereix alguns canvis per superar problemes de comprensió i de motivació. Aquests canvis distingeixen tres àrees bàsiques, la primera d’elles a petició del consumidor, que sol·licita que l’etiqueta sigui breu, clara i llegible, i que la informació que ofereix estigui ben estructurada (ordenada de més important a menys). A més, l’etiqueta ha de tenir un remitent clar, alguna cosa que el consumidor valora enormement per donar credibilitat a la informació. Altres suggeriments inclouen la presentació d’alternatives que ajudin a millorar la comprensió en forma de referències de suport o pàgines web.
El repte dels «comunicadors» és passar d’un mètode científic a un model pràctic que permeti als consumidors aplicar alguns dels principis a la seva vida diària. Els responsables de l’estudi admeten que encara es necessita molt treball perquè l’etiqueta es converteixi en una eina útil per als consumidors, sobretot a l’hora de motivar-los per llegir la informació. Més figures, llistes més llargues o informació més densa no són les solucions. Els consumidors necessiten una referència accessible, una font que els aporti confiança i major coneixement sobre termes nutricionals. Incidir a l’educació nutricional forma part de les principals accions, i aquí és on resideix el gran repte, admeten els responsables de l’estudi, tant per a governs, com a educadors, professionals de la salut i totes les parts implicades en la cadena alimentària.
Com a solució a problemes com els plantejats han vist la llum ja alguns intents per crear un esquema comú d’etiquetatge sobre nutrició. El passat mes de juliol, l’Associació Europea de Fabricants d’Alimentació i Begudes (CIAA) llançava una recomanació per unificar criteris d’etiquetatge davanter i darrere en els aliments.
El sistema està basat en una llista uniforme de nutrients com a grasses, sucres o sals, i en la informació sobre les dosis diàries recomanades de cadascun d’aquests components. La idea principal és separar la informació perquè sigui més intel·ligible, i acabar amb el sistema actual en el qual la informació apareix reagrupada en un sol lloc.
Les orientacions de la CIAA proposen per a la part davantera de l’etiqueta una declaració de les calories per ració i el percentatge que representen respecte a les dosis diàries recomanades. Per a la part posterior s’inclou la llista de nutrients que conté el producte i la quantitat exacta de cadascun. Llavors, la Confederació afirmava que es tracta de «recomanacions amb base científica i no discriminatòria», d’aplicació voluntària.
