Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El brot de grip aviària de Vietnam

La grip aviària deslligada a Vietnam s'ha cobrat la vida d'almenys quatre persones i obligat al sacrifici de 70.000 animals

L’alerta sobre la grip aviària sorgeix en el moment en el qual un cep víric, l’A(H5N1), que normalment infecta només a ocells, es va aïllar a partir de mostres de tres pacients humans a Vietnam a la fi de 2003. Aquestes persones mostraven símptomes propis d’una malaltia aguda respiratòria, compatible amb grip humana. A elles, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) acaba d’afegir, en un comunicat recent, un quart afectat mort.

Els casos indicats procedien d’un grup de 14 persones ingressades des dels serveis d’urgències del principal hospital d’Hanoi, en el nord de Vietnam, procedents de la mateixa ciutat i de les províncies confrontants. Les dades publicades per les autoritats d’aquest país asiàtic van ser tractats des de mitjan 2003 fins al mes d’octubre del mateix any.

El problema es planteja davant la presència d’un nou agent amb capacitat per a provocar infecció respiratòria en humans, i davant la qual es disposava de molt poca informació. El tractament donat a través dels mitjans de comunicació, amb una gran quantitat d’informació publicada, en molts casos contradictòria o alarmista, ha provocat una nova crisi que, inicialment, fins i tot es va considerar com de transmissió potencialment alimentària.

La infecció en humans i animals
El virus de la grip aviària pot transmetre’s per via alimentària en models de laboratori encara que sembla poc probable en humans

La població humana afectada en els casos vietnamites es componia majoritàriament de nens (13 afectats) i un sol adult. L’alarma va saltar perquè 11 dels nens i l’adult afectats van morir a causa de la infecció. Si bé inicialment es va creure que tots els individus estaven afectats pel mateix agent, es va poder demostrar amb posterioritat que en només tres d’ells era possible aïllar un virus no habitual de grip humana. No obstant això, no s’ha descartat que en els altres afectats pogués donar-se una infecció mixta. Posteriors anàlisis podrien confirmar fins i tot la presència del mateix cep.

Aquesta teoria es fonamenti, entre altres dades, en què els afectats pertanyien a unes poques famílies, totes elles grans consumidores de pollastre i ocells. Els esforços de les autoritats sanitàries del país s’han centrat en intentar conèixer la font d’infecció i la possibilitat de transmissió de persona a persona.

Al mateix temps que els casos humans, s’ha descrit un brot de grip aviària deguda al mateix cep A(H5N1) en el sud de Vietnam, a l’inici de gener de 2004, disseminant-se el procés a la resta de províncies del país.

Les espècies afectades han estat pollastres, ànecs i fins i tot porcs. La mortalitat en pollastres és pràcticament del 100% dels afectats. Les autoritats han detectat 40.000 pollastres morts i obligat a sacrificar altres 30.000 per a intentar controlar el brot. Aquestes mesures, no obstant això, encara no han estat totalment eficaces. Encara que pogués semblar el contrari, 70.000 pollastres continua sent una xifra molt baixa. A Espanya, país de consum mitjà de carn de pollastre, es consumeixen a l’any més de 800 milions d’animals.

La carn i derivats com a transmissors de la infecció
La relació entre els casos humans i els dels ocells, especialment els pollastres, no és del tot ben coneguda. Se sap, no obstant això, que els humans tenim una escassa protecció contra el cep implicat. Per aquest motiu preocupi especialment la via de transmision.

Inicialment es va sospitar d’una transmissió alimentària. Per definició, l’adequat cuinat de la carn i dels productes derivats, estarien en la base de la prevenció de la malaltia.

La sospita no és fútil. De fet, en 2003 es van publicar diversos articles en els quals es demostrava, a escala de laboratori, que ratolins sensibles a la infecció es podien infectar si en la seva dieta s’incloïen partícules virals procedents d’ànecs afectats per la grip aviària, i en concret, pel mateix cep que actualment està afectant humans en el sud-est asiàtic.

No obstant això, altres dades publicades recentment a partir dels estudis preliminars dut a terme per l’OMS, s’assenyala que la via alimentària no sembla que sigui la fonamental en la transmissió de la infecció vírica. Per aquest motiu, els esforços s’estan centrant fonamentalment a tractar d’entendre la possible transmissió per via aèria i contacte directe. La preocupació principal és saber si aquesta transmissió té lloc de persona a persona.

POSSIBLES VIES DE PREVENCIÓ I CONTROL

Img pollos3
Si la via de transmissió d’individu a individu es confirma per a humans, el més probable és que el cep implicat s’inclogui a partir d’ara en les vacunes contra la grip humana a fi d’evitar la propagació d’una malaltia que podria arribar a constituir una autèntica pandèmia mundial.

L’OMS tem que el virus sigui altament patogènic i transmissible, ja que des de finals de 2003, la grip aviària deguda a aquest cep s’ha descrit en altres països asiàtics com la República de Corea (desembre de 2003) i el Japó (gener 2004), encara que en aquests països no s’han arribat a descriure casos humans. En aquests dos últims, els brots són especialment preocupants, ja que són els primers casos descrits d’aquesta malaltia des de 1925.

La resposta de l’OMS ha estat immediata i ha consistit a proveir suport tècnic i científic a les recerques locals. Al mateix temps, recopila informació i realitza un seguiment detallat, per a iniciar els treballs necessaris per al desenvolupament de vacunes i proves diagnòstiques adequades.

En aquest sentit, la xarxa global per a la grip de l’OMS (WHO Global Influença
Network) està preparant-se per a rebre virus i mostres clíniques dels països afectats, per a començar amb el desenvolupament d’un cep amb activitat vacunal. L’experiència que es posseeix està basada en els estudis dels brots de grip aviària ocorreguts a Hong Kong en els anys 1997 i 2003 i en els quals també es van descriure casos mortals humans, encara que no hi ha hagut evidència de nous brots posteriors.

Bibliografía

  • Crofts J. Avian influença in Hong Kong. Eurosurveillance Weekly 2003; 7(3): 16/01/2003. (http://www.eurosurveillance.org/ew/2003/030116.asp)
  • Dl. X., Cho D., Hall H., Rowe T., Sung H., Kim W., Kang C., Mo I., Coix N., Klimov A. i Katz J. 2003. Pathogenicity and antigenicity of a new influença a (h5n1) virus isolated from duck meat. J. Med. Virol. 69:553-559.
  • WHO Communicable Disease Surveillance and Response. Avian influença A(H5N1) in humans and poultry in Viet Nam. 13 January 2004. (http://www.who.int/csr/don/2004_01_13/en/)
  • WHO Communicable Disease Surveillance and Response. Avian influença A(H5N1) in humans in Viet Nam and poultry in Àsia - update. 14 January 2004. (http://www.who.int/csr/don/2004_01_14/en/)
  • World Health Organization Western Pacific Region. WHO investigates avian influença outbreak in Viet Nam. (http://www.wpro.who.int/public/press_release/press_view.asp?id=326)
  • Watson J. Four casis of H5N1 influença in Hong Kong. Eurosurveillance Weekly 2003; 1(33): 11/12/1997. (http://www.eurosurveillance.org/ew/1997/971211.asp)
  • WHO Global Influença Network. http://www.who.int/csr/disease/influenza/surveillance/en

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions