La sanitat animal, tal com la coneixem avui, experimentarà modificacions a causa del canvi climàtic, segons va assegurar el catedràtic de Sanitat Animal de la Universitat Complutense de Madrid, José Manuel Sánchez-Biscaí, durant l’II Curs Internacional sobre Zoonosis Emergents organitzat per la Universitat CEU Cardenal Herrera i la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) a València.
“Hem comprovat que les malalties lligades a vectors, organismes que transmeten malalties, amb el canvi climàtic disposen de diversos avantatges que abans no tenien. Aquests microorganismes colonitzen noves zones, augmenten el seu nombre i en augmentar la temperatura, tenen més facilitat de ser infectats i per tant de propagar el virus”, va explicar Sánchez-Biscaí. “Quan la temperatura puja tres graus, és mes fàcil que aquest tipus de malalties aparegui en zones noves i es propagui amb major rapidesa”, va assenyalar l’expert, que va posar com a exemple la malaltia del Nil Occidental o la llengua blava, que “abans no passava del paral·lel 40 i ara arriba fins a Dinamarca”.
Sánchez-Biscaí va apuntar, pel que fa a la grip aviari, que “els moviments de fred també han actuat sobre els sistemes de migració”. “La grip aviari la transporten aus que venen de la zona europea encara que no són molt freqüents al nostre país. El que més ens preocupa és que es contagiï Àfrica, perquè la majoria d’aus migratòries que passen per Espanya procedeixen d’aquest continent”, va detallar. Per això, “el nostre índex de risc actual és igual o menor a anys anteriors, ja que de moment els nivells de contaminació en la vida silvestre en el continent africà encara són molt baixos”, va assegurar el catedràtic.
La llengua blava va ser un altre dels exemples als quals es va referir Sánchez-Biscaí en abordar la influència del canvi climàtic en les zoonosis. Així, l’especialista va parlar sobre el brot d’aquesta malaltia que va afectar a Balears en 2003. “Totes les autoritats estaven preocupades per si aquesta infecció passava a la costa mediterrània. El nostre grup va fer una recerca i va concloure que a la Comunitat Valenciana no es donen encara les condicions adequades perquè el vector transmissor tingui un significat molt important”, va explicar. “En teoria, València hauria de tenir un nínxol ecològic propici per a aquest vector, per temperatura i permeabilitat del sòl, però de moment aquí no ha quallat, i no sabem encara el perquè”. No obstant això, això “no significa que en els propers anys pugui aparèixer un brot, encara que avui dia és la zona més segura”, va concloure.
