Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El concepte comú d’aliment segur continua en letargia

El legislador comunitari ha caigut en el compte que un funcionament adequat i eficaç del mercat comú ha d’anar acompanyat de criteris, conceptes i principis comuns aplicables, de manera uniforme, en tots els Estats membres. És el concepte harmonització, que permet tenir com a referència una legislació comuna.

El nou marc normatiu, pel qual s’estableixen els principis i requisits generals de la legislació alimentària (Reglament(CE) núm. 178/2002, de 28 de gener de 2002), ha abordat aspectes essencials del mercat únic com són els requisits de la seguretat alimentària, la definició d’aliment segur i la delimitació de responsabilitats dels diferents agents econòmics.


No obstant això, els requisits generals de la legislació alimentària seran aplicables a partir d’1 de gener de 2005 de forma harmonitzada. El legislador atorga un temps ampli d’adaptació als Estats membres que no tenen assumits aquests requisits en la seva legislació alimentària. Però, la seguretat pot esperar? La solució que s’ha adoptat és que durant aquest període d’adaptació s’apliqui la legislació pertinent “a la vista dels principis enunciats en el present Reglament”.


Prohibit comercialitzar aliments insegurs

La lliure circulació d’aliments segurs i saludables és un aspecte essencial del mercat interior i contribueix significativament a la salut i benestar dels ciutadans, així com als seus interessos socials i econòmics. Aspectes que han de garantir els poders públics mitjançant procediments eficaços.


En aquest sentit, la nova reglamentació europea sobre els principis i els requisits generals de la legislació alimentària, aprovada al gener de 2002, estableix un principi general que prohibeix la comercialització d’aliments insegurs que impliquin un risc per a la salut dels consumidors.

L’avaluació de la seguretat dels productes correspon al denominat “explotador de l’empresa alimentària”. Aquest compta amb una capacitat i una experiència específica sobre el producte que elabora, distribueix o comercialitza i, per tant, se li exigeix una diligència i una cura especial en la preservació dels drets bàsics dels consumidors: vida, salut, seguretat i interessos econòmics.


Requisits de la seguretat d’un aliment


El legislador comunitari estableix, a través de la reglamentació de referència, els requisits generals de la legislació alimentària, entre els apartats de la qual destaquem els que es corresponen amb els requisits de seguretat alimentària i d’innocuïtat dels pinsos.


La possibilitat de comercialitzar un aliment dependrà del compliment dels requisits de seguretat d’aquest. Amb caràcter general s’estableix la prohibició de comercialitzar un aliment no segur. El concepte de seguretat es constitueix, per tant, en l’element essencial de l’habilitació “legal” per a posar en circulació productes alimentosos, i precisa d’una avaluació prèvia per part del productor per a determinar si l’aliment compleix amb els requisits legals de seguretat, que no són exclusivament higienicosanitaris.


La seguretat d’un aliment, segons el citat Reglament, depèn de dos elements fonamentals, com són la seva innocuïtat per a la salut i la seva aptitud per al consum; així com d’altres factors que estan relacionats amb les condicions normals d’ús de l’aliment pels consumidors i la informació que s’ofereix a aquests sobre prevenció de determinats riscos per a la salut.


La necessitat de garantir un elevat nivell de protecció per als consumidors ha portat al legislador comunitari a prendre en consideració nous elements o criteris de determinació de la nocivitat d’un aliment. A tals efectes s’ha de tenir en compte no sols els efectes immediats de determinats aliments per a la salut dels consumidors sinó també els efectes adversos a curt i llarg per al consumidor i els seus descendents, els efectes tòxics acumulatius i la sensibilitat que determinats grups de consumidors puguin presentar respecte a un aliment o categoria d’aliments.


D’altra banda, i referent a l’aptitud per al consum humà d’un aliment, es prendran en consideració els aspectes relacionats amb la seva acceptabilitat com a producte de consum alimentós segons l’ús per al qual està destinat; així com la deterioració, la descomposició o la contaminació que l’aliment pugui presentar.


Aliment conforme no és aliment segur


La conformitat d’un aliment, amb la normativa específica que li pugui ser aplicable, no determina que el producte sigui segur però sí que invoca la seva innocuïtat i aptitud per a la seva comercialització.


El Reglament de referència possibilita als poders públics i a les autoritats l’adopció de determinades mesures, fins i tot la retirada del producte del mercat si fos necessari, quan existeixin motius suficients i raonats per a pensar que l’aliment, malgrat haver emplenat amb la normativa, no és considerat com “legalment” segur.


Com a precaució es determina que la declaració d’inseguretat afectarà la totalitat de productes continguts en un lot o remesa, tret que es pugui demostrar que la inseguretat només es predica de l’aliment en qüestió i no de la resta.


Seguretat i Responsabilitat


El control sobre el compliment de la normativa i els requisits sobre seguretat dels aliments i la seva verificació correspon amb caràcter principal als qui elaboren, distribueixen o comercialitzen (explotadors d’empreses alimentàries) tals productes. Fins i tot hauran de procedir a la retirada dels seus productes quan considerin o tinguin motivació suficient per a pensar que no compleixen amb els requisits legals de seguretat alimentària.


Respecte als explotadors d’empreses alimentàries s’estableix un deure d’actuació que no sols abasta la retirada del producte, el d’informació sobre la mateixa a les autoritats competents i als consumidors sinó també la recuperació dels productes. A més tenen el deure de deixar fer i de cooperació activa amb les autoritats, quan es tracti d’evitar o reduir els riscos que presenti un aliment que subministrin o hagin subministrat.


Els Estats membres han de vetllar perquè tals obligacions es compleixen mitjançant la implantació d’un sistema de controls oficials. Les mesures contra l’incompliment en matèria de seguretat alimentària ha de ser objecte d’un sistema sancionador efectiu i dissuasiu per als operadors infractors, així com proporcionat, ateses les circumstàncies que hagin de ser resoltes: gravetat, afectats, risc per a la salut pública, nivell d’introducció del producte en el mercat, i capacitat econòmica i tecnològica de l’agent econòmic, entre altres.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Reglament (CE) núm. 178/2002, del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2002, pel qual s'estableixen els principis i els requisits generals de la legislació alimentària, es crea l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i es fixen procediments relatius a la seguretat alimentària.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions