Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El control de les alertes alimentàries

Durant l'any 2008, el nombre de notificacions registrades en la UE es va reduir a la meitat respecte a 2007

La Unió Europea disposa de diversos dispositius que vetllen per la seguretat dels aliments que circulen pels seus països membres. Un d’ells és el Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF, en les seves sigles angleses), una eina destinada a reforçar els controls per a una major innocuïtat dels aliments i que acaba de publicar els resultats corresponents a l’any 2008. L’informe anual revela que els principals incidents registrats han estat la detecció d’oli mineral en oli de girasol procedent d’Ucraïna, la presència de melamina en aliments originaris de Xina i el descobriment de traces de dioxines en la carn de porcí irlandesa. En aquests casos, l’intercanvi d’informació entre els diferents països és fonamental per aplicar, amb major rigor, les mesures de prevenció i de control més oportunes. El sistema RASFF treballa, des de fa 30 anys, per dur a terme aquesta missió.


Microorganismes patògens (campylobacter, listeria, salmonella…) metalls pesats (mercuri, plom o cadmi) i les micotoxinas (aflatoxinas) són alguns dels riscos alimentaris que es detecten amb més freqüència en la UE, segons dades dels últims informes elaborats pel RASFF. El control d’aquests i altres incidents es fonamenta en la necessitat de dotar a tots els països membres de la màxima transparència en temes de gestió del risc i aplicació de mesures preventives. D’aquesta manera, quan es detecta un problema, es pot reaccionar amb total rapidesa i reduir el temps d’exposició a un risc concret. Així va quedar demostrat amb la detecció de melamina en llet infantil procedent de Xina al setembre de 2008. Llavors, les autoritats sanitàries comunitàries van demanar al país asiàtic totes les dades sobre els productes contaminats i la possibilitat que haguessin estat introduïts en algun país de la UE.

Quan es produeix aquesta situació, és clau localitzar els productes per a la seva retirada del mercat i poder treballar amb eines com la Xarxa Internacional de la Seguretat Alimentària de l’Organització Mundial de la Salut (INFOSAN). La coordinació i la capacitat de reacció entre els diferents sectors implicats és una de les principals garanties per al control d’aquest tipus de riscos. Durant la Conferència Internacional sobre RASFF organitzada el passat mes de juliol, la comissària Europea de Salut, Androulla Vassiliou, afirmava que aquest instrument garanteix “l’intercanvi d’informació, en temps real, sobre les mesures que garanteixen la seguretat dels aliments i els pinsos”.

Notificacions

Les notificacions de riscos alimentaris són clau per a un major control de la seguretat dels productes

Una notificació d’alerta sol enviar-se quan un país detecta un risc en un aliment o penso que es troba al mercat i, per tant, és necessari prendre mesures com la retirada del producte. Segons l’últim informe del RASFF, el 62% de les alertes registrades en 2008 van correspondre a productes procedents de la UE. En total, durant aquest període de temps, es van comptabilitzar unes 3.000 notificacions. Quatre de cada deu avisos van correspondre a productes que es van rebutjar a les fronteres comunitàries. En aquests casos, el RASFF s’engega i informa al tercer país de l’incident per evitar que es torni a produir i perquè apliqui mesures correctores, com el “bloqueig de les exportacions i la intensificació dels controls”.

Hi ha dos tipus de notificacions: les d’alerta i les d’informació. Les primeres, que durant l’any 2008 han arribat a les 528, s’envien quan un aliment que es troba al mercat implica un risc greu per a la salut i requereix una acció ràpida. En aquest cas, el RASFF identifica el problema i acciona l’alarma (retirada del producte). L’objectiu és donar a tots els membres del RASFF (països de la UE) la informació necessària que els permeti saber si el producte ha entrat al seu mercat, perquè així puguin prendre les mesures necessàries.

Les notificacions d’informació (1.138 en 2008), en canvi, s’utilitzen quan s’identifica un risc en un país però no és necessari que la resta dels Estats membres prenguin mesurades de prevenció ràpides. Això és així perquè el producte no ha arribat a tots els mercats o perquè la naturalesa del risc no requereix mesures tan rigoroses. El sistema s’encarrega de transmetre a la Comissió Europea si ha restringit la comercialització d’aliments o pinsos, si només els ha retirat i si és necessari impedir o regular l’ús d’un aliment o pinso. L’entrada d’aliments procedents de tercers països ha de complir amb els estàndards de seguretat alimentària que exigeix la UE. Un dels valors afegits del RASFF és que, a més d’immobilitzar l’enviament, informa del risc al país d’origen.

Coordinació, la base del control
L’eficàcia de sistemes de control com el RASFF depèn en gran mesura de la coordinació entre diferents organismes de gestió. La creació de xarxes és fonamental perquè els resultats siguin del tot satisfactoris. El treball en equip és el que garanteix que sistemes com el descrit funcionin: cadascun dels Estats membres té un “punt de contacte” amb el qual fa front a qualsevol notificació. A Espanya, aquesta labor és desenvolupada per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), del Ministeri de Sanitat i Política Social, que treballa al seu torn amb les diferents comunitats autònomes. La gestió d’aquesta xarxa l’efectua el Sistema Coordinat d’Intercanvi Ràpid d’Informació (SCIRI).

En l’àmbit internacional, la xarxa INFOSAN, que promouen l’OMS i l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), s’encarrega de l’intercanvi d’informació entre les diferents autoritats responsables de la innocuïtat dels aliments. Gestionada pel Departament d’Innocuïtat dels Aliments, Zoonosis i Malalties de Transmissió Alimentària de l’OMS, amb ella els països estableixen un llaç de comunicació sobre temes rellevants, com les principals malalties animals, el contingut del Reglament Sanitari Internacional, el control biològic dels contaminants orgànics persistents (COP) i les claus de la prevenció de malalties de transmissió alimentària.

LLEI DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA

La importància d’establir llaços de comunicació en seguretat alimentària es plasmava també en 2008 a Espanya amb l’aprovació, per part del Govern, de l’elaboració d’una Llei de Seguretat Alimentària i Nutrició. El principal objectiu és protegir al consumidor en tots els sectors relacionats amb l’alimentació. Una de les prioritats ha de ser, segons el Ministeri de Sanitat i Política Social, reforçar les relacions en matèria d’innocuïtat alimentària amb la UE i, en conseqüència, amb la resta de països comunitaris. Aquesta Llei formaria part de l’Estratègia de Seguretat Alimentària 2008-2012, que inclou projectes normatius, major col·laboració amb l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i la promoció de relacions entre autoritats comunitàries i països que exporten a la UE amb major risc.

La Llei és només una de les parts que està previst que s’inclogui en aquesta Estratègia. La completen altres aspectes com: major control dels sistemes de traçabilitat i etiquetatge d’aliments, reforç dels controls de riscos biològics i prevenció de l’exposició de les persones a riscos químics o contaminants. Centra la seva labor en tres conceptes bàsics: avaluació, gestió i comunicació. El primer inclou l’anàlisi científica del risc, seguit de l’aplicació d’un principi de cautela i d’una gestió de la màxima transparència.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions