Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El control de les substàncies químiques en aliments

El Llindar de Preocupació Toxicológica (TTC) defineix quin és el llindar d'exposició de substàncies químiques per sota del com no existeixen danys per a la salut
Per Marta Chavarrías 29 de octubre de 2014
Img umbral toxico1 hd

La presència de substàncies químiques en els aliments no és gens nou. La possibilitat que siguin nocives depèn de factors com la quantitat, la freqüència i el temps d’exposició. Entre les substàncies més estudiades estan els contaminants naturals procedents de la terra, els que resulten de la producció i l’envasament d’aliments i els que es generen després d’algun procés de cocció. Els mètodes analítics actuals permeten detectar aquestes substàncies fins i tot en concentracions baixes. En la Unió Europea, el Llindar de Preocupació Toxicológica (TTC) és un sistema que defineix quin és el llindar d’exposició de substàncies químiques per sota del com no existeixen danys en la salut. L’article explica com aquest sistema avalua la seguretat de les substàncies químiques i com es protegeix al consumidor.

La nanomateriales.

Aquest sistema ho utilitza, a més de l’EFSA, l’Administració d’Aliments i Medicaments nord-americà (FDA), el Comitè Mixt d’Experts en Additius Alimentaris de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació i l’Organització Mundial de la Salut, la Comissió Europea i l’Agència Europea de Medicaments.

Protecció del consumidor

En la UE existeix un sistema sòlid que protegeix al consumidor de possibles riscos relacionats amb les substàncies químiques en els aliments. A més de l’EFSA, experts de tota Europa treballen de forma conjunta en l’avaluació del risc d’aquestes substàncies.

Una de les eines més importants amb la qual expliquen és la de la ingesta diària admissible (ANADA), que és la quantitat d’una substància específica (residu d’un plaguicida, per exemple) en els aliments o l’aigua que es pot ingerir cada dia durant tota la vida sense risc per a la salut.

Per establir aquesta quantitat, els experts es basen en una revisió científica de totes les dades toxicológicos disponibles sobre el producte químic específic. Aquesta informació inclou proves a llarg termini en animals per determinar el nivell sense efecte advers observat (NOAEL), que es refereix a la quantitat d’una substància, detectat després d’observació o experiment, i que no causa cap efecte advers detectable.

A causa que aquesta quantitat es realitza en animals i com les proves no són extrapolables de forma exacta a les persones, s’aplica un factor de correcció. Se sol establir en la centèsima part de la “dosi sense efecte”, després de considerar que una persona pot ser 100 vegades més susceptible a una substància potencialment tòxica.