La presència de substàncies químiques en els aliments és un tema de gran preocupació en el consumidor. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) publica de forma constant nous estudis i avanços per evitar al màxim substàncies químiques nocives per a l’organisme i relacionades amb els aliments. La seva principal tasca és avaluar els riscos associats a la cadena alimentària, una labor en mans d’experts encarregats d’emetre els dictàmens sobre cadascun dels químics. Per a això, utilitza eines com la Ingesta Diària Admissible (ANADA), la Ingesta Diària Tolerable (IDT) i el Límit Màxim de Residus (LMR).
La presència de substàncies químiques en els aliments és inevitable. Tots contenen químics en la seva composició de manera natural i, en molts casos, aquestes substàncies exerceixen un important paper en la producció i conservació dels aliments. Allarguen la seva vida útil, els fan més atractius, aporten colors, sabors i aromes i, a més, ajuden a evitar la proliferació de patògens, la qual cosa obstaculitza intoxicacions alimentàries. No obstant això, en molts casos, les substàncies químiques presents en els aliments no formen part d’aquests, sinó que han d’afegir-se per evitar mals majors. L’ús de plaguicides és necessari, si bé en major o menor mesura acaben per passar als aliments que després es consumeixen.
L’EFSA és el principal organisme responsable d’avaluar la innocuïtat dels productes químics en els aliments, encara que no hi ha una reglamentació en la UE que protegeixi al consumidor de possibles riscos relacionats amb els químics en els aliments. L’EFSA proporciona un assessorament científic per recolzar la gestió del risc, que depèn en última instància dels Estats membres. Aquest assessorament implica revisions de la legislació, una decisió sobre aprovar o no substàncies regulades, com a pesticides o additius alimentaris, i valorar què nivells i quina dosi no suposen un risc per al consumidor.
Ingesta Diària Admissible (ANADA)
L’ANADA es refereix a les substàncies que s’afegeixen a un aliment i la IDT és la quantitat benvolguda a la qual s’exposa un aliment a un contaminant ambiental
L’ANADA és la quantitat que es pot ingerir cada dia d’una substància específica en aliments o en l’aigua de consum (com un additiu alimentari o un residu de plaguicida) sense risc per a la salut. És un paràmetre que s’expressa en mil·ligrams per cada quilo de pes corporal i per dia. Per confirmar l’ANADA de qualsevol substància química, l’EFSA es basa en una revisió científica de totes les dades toxicológicos disponibles al moment i inclou proves a llarg termini en animals per determinar el nivell sense efecte advers, l’anomenat NOAEL, que representa la major concentració que no causa cap efecte advers detectable.
D’aquesta manera, s’estableixen uns valors d’ANADA sobre els quals es basarà la legislació per elaborar aliments i pinsos. Superar l’ANADA d’alguna substància química de forma ocasional no és un motiu de preocupació, ja que té en compte l’exposició diària d’una substància durant tota la vida. No obstant això, mai hauria de sobrepassar-se una ANADA. Ingesta Diària Tolerable (IDT) i Ingesta Diària Admissible (ANADA) són el mateix? No, encara que són dues dades molt similars. L’ANADA es refereix a les substàncies químiques que s’afegeixen a un producte o que estan en els aliments després d’un tractament específic, com els pesticides. En canvi, la IDT és una estimació aproximada de la quantitat d’un contaminant químic al que poden estar exposats els aliments a través de la contaminació ambiental.
Límit Màxim de Residus (LMR)
Evitar l’exposició a contaminants químics és una tasca impossible. El consumidor està exposat a aquests en petites quantitats, ja que són inherents als aliments, en concret els plaguicides, indispensables en la gran majoria de cultius. Aquestes quantitats es denominen residus de plaguicides. El Límit Màxim de Residus són els nivells més alts de residus de plaguicides que estan legalment tolerats en aliments i pinsos. Han de ser uns límits segurs per a tots els consumidors, sobretot en la població més vulnerable, com els nens o ancians.
Els LMR es basen en bones pràctiques agrícoles, que és la quantitat mínima de plaguicides necessària per protegir els cultius. S’estableixen per a una àmplia gamma de tipus d’aliments, com a fruites i verdures, així com productes d’origen animal com la llet, i s’apliquen una vegada que el producte està llest per consumir. Els nivells es mantenen en constant revisió i, si les dades noves que sorgeixen indiquen un possible risc, es poden baixar per reduir l’exposició dels operadors, consumidors i el medi ambient.
Les tècniques científiques per al control de les substàncies químiques les desenvolupen experts de tota Europa. Es divideixen en diferents grups, de manera que s’especialitzen en determinades substàncies i el resultat és una avaluació rigorosa i de qualitat. Els elements que s’estudien sorgeixen per iniciativa pròpia dels experts o a petició dels responsables de la gestió dels riscos de la UE.
Panell ANS: grup d’experts que s’ocupa de les qüestions relatives a la seguretat de l’ús d’additius alimentaris i altres substàncies afegides als aliments, a exclusió de les aromes i enzims.
Panell CEF: relatiu a les qüestions sobre la seguretat de l’ús dels materials en contacte amb aliments, enzims, aromes i també amb qüestions relacionades amb la seguretat dels processos.
La Comissió tècnica s’ocupa dels productes fitosanitaris, és a dir, els plaguicides i els seus residus, així com de les tasques relacionades amb la fixació de límits màxims de residus (LMR) d’aquests productes.
El grup CONTAM proporciona assessorament científic en matèria de contaminants, substàncies indesitjables i els residus de substàncies no autoritzades en la cadena alimentària, les substàncies químiques no cobertes per la resta de grups.
