Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El control del comerç internacional d’aliments

El comerç internacional d'aliments precisa d'una harmonització de les normes de qualitat i seguretat

img_cargop 1

La globalització de la cadena de subministraments alimentaris, la creixent importància de la Comissió del Codex Alimentarius i les obligacions contretes en el marc dels Acords de l’Organització Mundial de Comerç (OMC) han provocat un interès sense precedents en l’elaboració de normes i reglaments alimentaris, així com en l’enfortiment de la infraestructura de control dels aliments en la major part dels països del món.

Img mapa

No són pocs els desafiaments que se’ls presenten a les autoritats encarregades de tots aquests temes, desafiaments que abasten des de la creixent càrrega de les malalties transmeses pels aliments i l’aparició de nous perills d’origen alimentari, fins als ràpids canvis a les tecnologies de producció, elaboració i comercialització dels aliments, així com el desenvolupament de sistemes de control dels aliments de base científica orientats a la protecció del consumidor. No hi ha dubte que el comerç internacional dels aliments precisaria d’una adequada harmonització de les normes de qualitat i seguretat dels aliments a fi d’assegurar una major confiança dels consumidors pel que fa a aquestes qüestions.

El que sembla evident és que, com a conseqüència de l’expansió de l’economia mundial, de la liberalització del comerç d’aliments, de la creixent demanda de consum, dels avanços de la ciència, de la tecnologia i de les millores del transport i les comunicacions, el comerç internacional d’aliments frescos i elaborats continuarà augmentant. No obstant això, l’accés dels països als mercats d’exportació dels aliments dependrà de la seva capacitat de complir els requisits reglamentaris dels països importadors.

I és que la creació i el sosteniment de la demanda dels seus productes alimentaris als mercats mundials pressuposen la confiança per part dels importadors i consumidors en la integritat dels seus sistemes alimentaris, qüestió fonamental que afecta especialment als països en desenvolupament, la producció agrícola del qual és l’eix fonamental de les seves economies.

Reforçar els sistemes de control
Els sistemes nacionals de control dels aliments constitueixen un factor determinant en la protecció i seguretat dels consumidors nacionals

Segons un estudi realitzat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), per aconseguir millores caldrà revisar i reforçar molts sistemes de control dels aliments d’aquests països. I és que, com diuen, mai ha estat més important per a aquests aplicar i fer observar sistemes de control basats en el concepte modern d’avaluació del risc, máxime si tenim en compte que, en termes globals, la incidència de les malalties transmeses pels aliments està augmentant i el comerç internacional d’aliments es veu pertorbat per freqüents conflictes sobre els requisits d’innocuïtat i qualitat.

En aquest sentit, no hi ha dubte que l’existència de sistemes nacionals de control dels aliments és condició essencial per protegir la salut i seguretat dels consumidors nacionals. Però també és fonamental perquè els països puguin garantir la innocuïtat i qualitat dels aliments exportats i per garantir que els aliments importats s’atinguin als requisits nacionals. El nou entorn mundial del comerç d’aliments obliga tant als països importadors com als exportadors a reforçar els seus sistemes de control dels aliments i a adoptar i fer observar estratègies de control dels aliments basades en el risc.

I és que, com exposa la FAO en el seu estudi, en molts països el control dels aliments es veu obstaculitzat per la fragmentació de la legislació i les jurisdiccions i les deficiències en la vigilància, seguiment i compliment. És per això que la FAO i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) han tingut un gran interès a promoure sistemes nacionals de control dels aliments que estiguessin basats en principis i directrius de caràcter científic, i que abastessin tots els sectors de la cadena alimentària. Una qüestió que resulta especialment rellevant per als països en vies de desenvolupament que tracten de millorar la innocuïtat i qualitat dels aliments i la nutrició, però als quals se’ls va a exigir un fort compromís polític i normatiu.

CODEX ALIMENTARIUS: HARMONITZACIÓ GLOBAL I PROTECCIÓ

Img obesidad2

La Comissió del Codex Alimentarius ha demostrat ser especialment eficaç en l’assoliment de l’harmonització internacional dels requisits de qualitat i innocuïtat dels aliments. En aquest sentit, ha formulat normes internacionals per a una gran varietat de productes alimentaris i requisits específics relatius als residus de plaguicides, additius alimentaris, residus de medicaments veterinaris, higiene, contaminants dels aliments, etiquetatge, entre uns altres. Els governs utilitzen aquestes recomanacions del Codex per formular i ajustar les polítiques i programes en el marc del seu sistema nacional de control dels aliments.

Més recentment, el Codex ha emprès activitats basades en l’avaluació del risc per resoldre els riscos microbiològics dels aliments, àrea anteriorment descurada. La labor del Codex ha creat a tot el món una major consciència sobre la innocuïtat i qualitat dels aliments i la protecció del consumidor, i ha aconseguit consens internacional sobre la manera d’abordar-los de forma científica, mitjançant un plantejament basat en el risc. En conseqüència, hi ha hagut una constant avaluació dels principis de la innocuïtat i qualitat dels aliments en el plànol internacional, sent cada vegada major la pressió cap a l’adopció d’aquests principis dins dels països.

A la Comissió del Codex Alimentarius li correspon formular propostes als Directors Generals FAO i l’OMS, i ser consultada per aquests, en totes les qüestions relatives a l’execució del Programa Conjunt FAO/OMS sobre Normes Alimentàries, l’objecte de les quals sigui protegir la salut dels consumidors i assegurar pràctiques equitatives en el comerç dels aliments; promoure la coordinació de tots els treballs sobre normes alimentàries empresos per les organitzacions internacionals governamentals i no governamentals; determinar l’ordre de prioritats, i iniciar i dirigir la preparació de projectes de normes a través de les organitzacions apropiades i amb ajuda d’aquestes.

A més, a la Comissió li correspon finalitzar les normes elaborades a les quals es refereixen els seus propis Estatuts i, després de la seva acceptació pels governs, publicar-les en un Codex Alimentarius com a normes regionals o mundials, juntament amb les normes internacionals ja finalitzades per altres organismes, sempre que això sigui factible; i modificar les normes publicades, després de l’estudi oportú, a la llum de les circumstàncies.

El Codex Alimentarius comprèn directrius d’ampli abast per a la protecció dels consumidors, que inclouen temes tan diversos com l’establiment i aplicació de criteris microbiològics per als aliments o els nivells pels radionucleidos en els aliments després d’una contaminació nuclear accidental, per a la seva utilització en el comerç internacional. També inclou Codis de pràctiques, la majoria dels quals són codis de pràctiques d’higiene en els quals s’ofereix orientació sobre la producció d’aliments innocus i aptes per al consum, i la finalitat del qual és protegir la salut dels consumidors.

La importància que representa en l’àmbit internacional queda reflectida en el fet que la seva Comissió està integrada per uns 170 països que representen entorn del 97% de la població mundial. I és que queda clar que, amb caràcter general, es considera que l’harmonització de les normes alimentàries és una condició prèvia per protegir la salut dels consumidors, així com per facilitar en el major grau possible el comerç internacional. No obstant això, l’harmonització només és possible quan tots els països es posen d’acord i adopten les mateixes normes.

Bibliografía

FAO, DEPARTAMENT ECONÒMIC I SOCIAL; Garantia de la innocuïtat i qualitat dels aliments: Directrius per a l'enfortiment dels Sistemes Nacionals de Control dels Aliments. Estudio FAO Alimentació i Nutrició 76. Dipòsit de Documents de la FAO. Roma, 2003.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions