Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El declivi de les espècies de pesca

Una recerca vaticina la desaparició de les espècies de pesca comercials en el 2048

La pèrdua de biodiversitat en els oceans està afectant greument la seva capacitat per produir aliment, resistir malalties, filtrar contaminants i recuperar-se de l’impacte de la pressió pesquera o del canvi climàtic. Les conseqüències són greus. Per una d’elles, la pèrdua de capacitat per produir aliment, ja hi ha fins i tot una data: si la pressió pesquera segueix com fins ara, l’any 2048 totes les espècies de pesca hauran arribat a una situació de col·lapse, la qual cosa significa que la seva població s’haurà reduït en un 90%. I encara que seguiran havent-hi peixos, seran tan pocs que ja no serà rendible sortir a pescar-los.


Aquesta és la principal conclusió d’un treball realitzat per un equip internacional de biòlegs i economistes que s’ha publicat en l’últim nombre de la revista Science. L’equip d’investigadors, liderat per Boris Worm, de la Universitat de Dalhousie (EUA) i amb la participació de l’ecólogo marí espanyol Enric Sala, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC i vinculat al Scripps Institution of Oceanography (EUA), ha realitzat el treball més extens fins avui del seu tipus.

El treball combina dades de 32 experiments controlats, estudis d’observació de 48 àrees marines protegides i les xifres globals de captures pesqueres des de 1950 a 2003. Aquesta última informació prové de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), la base de dades de la qual contempla les captures a nivell mundial de tots els peixos i invertebrats. Per si no fos poc, els investigadors han incorporat a l’anàlisi informació que es remunta a 1.000 anys enrere de 12 regions costaneres gràcies a registres pesquers, arxius, sediments i restes arqueològiques.

Els autors han pogut documentar un declivi accelerat en la pèrdua de les espècies costaneres al llarg dels últims 1.000 anys. Demostren, a més, la importància de la biodiversitat en els mars i oceans. La pèrdua d’una única espècie pot afectar en cadena tot l’ecosistema i, al revés, la recuperació d’espècies afegeix major productivitat i estabilitat a l’ecosistema marí.

Recuperar la biodiversitat, reconeix l’estudi, pot incrementar fins a quatre vegades la productivitat pesquera i aconseguir que els ecosistemes siguin un 21% menys susceptibles a les fluctuacions causades pels humans i el medi ambient. Per això és necessària una gestió basada en l’ecosistema de forma integral i no tant en espècies individuals. «Els ecosistemes marins són com a màquines que han evolucionat per funcionar amb toas les seves peces. Si eliminem algunes d’elles, el sistema no funciona bé i no pot proporcionar tots els serveis que els humans obtenen d’ell», explica Enric Sala.

«L’oceà», diu Stephen Palumbi, un altre dels autors, «és un gran reciclador». Pren aigües residuals i les transforma en nutrients, neteja les toxines de l’aigua, produeix aliment i transforma el diòxid de carboni en oxigen. «Però per produir tot això», afegeix Palumbi, «necessita totes les seves peces, els milions de plantes i animals que habiten en les seves aigües».

Una aqüicultura ben gestionada
Recuperar la biodiversitat pot incrementar fins a quatre vegades la productivitat pesquera

La bona notícia del treball és que encara s’és a temps de revertir la tendència.
Una de les solucions és la creació de reserves marines, apunta Enric Sala. Actualment només el 1% de les aigües a Espanya estan protegides, la qual cosa significa que encara hi ha molt per fer en aquest àmbit. I encara que a primera vista sembli que no es tracta d’una inversió rendible, ho és. Com a mostra d’això, Sala recorda una enquesta realitzada per la revista National Geographic sobre els llocs turístics més valorats del món. Els més benvolguts eren els millor conservats. «Els enquestats», recorda aquest expert, «preferien anar a Palestina que venir a Espanya a la Costa Brava i el lloc pitjor valorat era la Costa del Sol». Però la creació d’àrees protegides per si sola no prou.

Una altra eina essencial és l’aqüicultura, però«ben feta», adverteix Enric Sala. Actualment l’aqüicultura s’enfronta a molts problemes imprevists. Les granges d’engreixi de tonyina estan acabant amb aquesta espècie. I les granges de salmó, situades en grans gàbies a les zones costaneres, tenen conseqüències ambientals negatives. Per exemple, com els salmons no ingereixen tot l’aliment que se’ls dona, la resta queden en l’aigua, la qual cosa dona motiu/dóna motiu a la proliferació de bacteris i a la disminució de l’oxigen. Un altre greu problema que deriva de les granges de salmons, que tenen una gran densitat de peixos, són les infestaciones de paràsits.

Com les granges solen estar en les costes, en les rutes migratòries dels salmons silvestres, els paràsits acaben afectant i delmant la població dels salmons silvestres. És un efecte pervers el fet que l’aqüicultura, que se suposa creada per preservar els recursos pesquers, estigui acabant amb ells. En aquesta mateixa línia està un altre dels impactes negatius d’aquestes granges: per alimentar als peixos es pesca anguiles, que com viuen en els fons marins es capturen mitjançant pesca d’arrossegament. Són ben coneguts els danys que causa aquest art, que arrossega com una arada de forma gens selectiva tot el que hi ha en el fons marí. Es tracta d’un dany de difícil recuperació i amb greus conseqüències perquè es perden poblacions d’algues i esculls, que són criaderos de peixos.

Les xifres del treball publicat són contundents, encara que la captures de pesca poden estar donant als consumidors una falsa imatge d’abundància. Però és hagut de, de fet, a l’augment de la pressió pesquera. «És com una llimona», diu Boris Worm, investigador principal. «Hem d’estrènyer cada vegada més fort per extreure suc de fins que en algun moment ja no podem forçar-ho més. En aquest moment anem a estar perdent espècies».

CANVIAR EL PEIX GRAN

Img sobrepesca1
Es necessita un canvi de mentalitat, afirma Enric Sala, investigador del CSIC que ha participat en l’estudi internacional publicat per Science. «No podem seguir menjant els grans depredadors», afegeix. Les espècies comercials més habituals són els grans peixos: bacallà, tonyina, taurons, lluços, entre uns altres. «És com si ens estiguéssim menjant lleons«, il·lustra Sala. Els grans depredadors marins són espècies que tenen un gran impacte en la resta de l’ecosistema i el seu declivi té efectes sobre tota la cadena alimentària.

A més, per conrear-los en granges cal donar-los de menjar més pescat, així que s’entra en un cercle viciós. «El millor és consumir els que estan en la part inferior de la cadena tròfica». Ostres, musclos o peixos com la tilopia, molt consumida a Àsia. Són, a més, espècies més fàcils de conrear i els problemes ambientals que poden generar el seu cultiu són menors. Una altra de les vies que ajudaria a recuperar la biodiversitat és, apunta Sala, reduir la capacitat pesquera i eliminar els subsidis a la pesca. És necessari, conclou, una gestió integral que tingui en compte la relació entre les espècies. «Si no canviem de forma fonamental per gestionar totes les espècies marines juntes, com un ecosistema, aquest segle serà l’últim de la pesca silvestre», asseguren els autors de l’estudi.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions