Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Parlament Europeu aprova definitivament la normativa que restringeix l’ús de pesticides

Els nous criteris suposaran la desaparició del mercat de 22 productes fitosanitaris

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 14 de Gener de 2009

La normativa que restringeix l’ocupació de pesticides i prohibeix el seu ús prop de parcs, escoles, hospitals o dels rius va ser ahir aprovada finalment per part del ple del Parlament Europeu. L’Eurocambra va donar així el vistiplau definitiu a una regulació per la qual s’estableixen regles més rígides a l’hora d’autoritzar la utilització de productes fitosanitaris. Després de l’aprovació del Parlament, només serà necessària la ratificació formal per part del Consell de Ministres d’Agricultura de la UE perquè entri en vigor i els països tindran dos anys de termini (fins a 2011) per engegar-la.

Es prohibeixen les pulverizaciones aèries i s’impedeix l’ús de pesticides en zones accessibles al públic en general

Amb dues parts, una sobre l’autorització de pesticides i una altra sobre el seu ús, aquesta normativa ha estat objecte d’una llarga tramitació a causa de l’oposició de les indústries, els agricultors i altres sectors afectats. Finalment, el Parlament Europeu ha prohibit que en la fabricació de fitosanitaris s’emprin substàncies químiques que puguin ser cancerígenas o afectin a la reproducció. També ha decidit introduir requisits alts de seguretat per als components neurotóxicos o inmunotóxicos i veta els que siguin nocius per a les abelles. Aquests nous criteris suposaran la desaparició del mercat de 22 productes fitosanitaris, segons l’Agència Química sueca.

La nova regulació prohibeix a més les pulverizaciones aèries -excepte excepcions limitades- i impedeix l’ús de pesticides en zones accessibles al públic en general, com a parcs, escoles o jardins. Així mateix, els governs hauran de preparar plans d’acció nacionals amb mesures per reduir els riscos dels pesticides i buscar mètodes alternatius per controlar les plagues.

Els països hauran de vigilar que s’escometen actuacions per protegir el medi ambient aquàtic, com l’establiment de “zones barrera” al costat de rius, llacs o canals d’aigua potable, en les quals no estarà permès usar ni emmagatzemar pesticides. També hauran d’establir zones protegides prop de les carreteres i de les vies del tren. Igualment, aquesta norma obliga als usuaris de fitosanitaris a informar als seus veïns sobre les substàncies utilitzades.

Llista de substàncies actives

Els productes que continguin components perillosos hauran de ser reemplaçats, si existeixen opcions “més segures”, en un termini de tres anys

En la nova normativa s’establirà una llista positiva de “substàncies actives” (components químics dels fitosanitaris) para tota la UE i els pesticides seran aprovats per les autoritats nacionals basant-se en aquesta relació. Aquells productes que continguin components perillosos hauran de ser reemplaçats, si existeixen opcions “més segures”, en un termini de tres anys.

Els governs aprovaran fitosanitaris a escala nacional o mitjançant “reconeixement mutu” obligatori, ja que segons la nova norma la UE es divideix en tres zones (nord, centre i sud) a l’hora d’admetre les autoritzacions de pesticides. No obstant això, la proposta preveu la possibilitat que un país prohibeixi un producte al seu territori per “circumstàncies ambientals o agrícoles específiques”.

POSSIBLE CAIGUDA DE RENDIMENT D'ALGUNS CULTIUS

L’Associació Agrària Joves Agricultors (ASAJA) assenyala que la decisió de l’Eurocambra podria suposar la reducció entre el 9% i el 21% dels pesticides que s’empren en l’actualitat. Al seu judici, algunes restriccions s’han aprovat “sense justificació científica alguna, la qual cosa podria conduir a una seriosa disminució del rendiment de certs cultius (especialment mediterranis) i a un augment de la resistència de les plagues a les substàncies que quedin”.

A manera d’exemple, ASAJA afirma que els cítrics o l’olivar, a causa de la mosca de la fruita o de l’olivera, podrien veure la seva producció disminuïda entre un 40% i un 80%. “Aquesta nova legislació suposa per a l’agricultura europea un minvament addicional de competitivitat, sobretot en la mediterrània, on els cultius menors (pràcticament totes les fruites i hortalisses) seran els més perjudicats, al no resultar rendible per a les companyies fabricadores de productes fitosanitaris”, adverteix.

Segons l’organització agrària, aquesta falta de competitivitat es farà especialment evident davant les produccions de països tercers, que podran utilitzar productes fitosanitaris no autoritzats en la UE i comercialitzar-los al mercat comunitari.

ASAJA lamenta a més l’absència d’un estudi oficial en profunditat de l’impacte que aquesta legislació podria tenir sobre la producció agrària, la disponibilitat d’aliments sans, la renda i l’ocupació de les zones rurals, i els efectes en matèria de sanitat.

El Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí, per la seva banda, creu que la nova normativa “permetrà aconseguir els objectius de reducció de risc en l’ús de fitosanitaris mitjançant la promoció de mètodes alternatius de lluita contra les plagues”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions