La infecció per Escherichia coli, habitualment atribuïda al consum de carn contaminada crua o cuinada deficientment, es dissemina preferentment per contacte físic amb la femta fecal d’animals portadors o amb els objectes i superfícies que que hagin estat en contacte amb elles. Així ho demostra un estudi del prestigiós CDC d’Atlanta que revela una major incidència de la infecció entre visitants esporàdics. Les granges escola, per les seves característiques, són un dels principals focus de contaminació.
El coneixement del món rural, sobretot als països desenvolupats, on cada vegada és més abundant una població de tipus urbà, ha anat perdent-se amb el temps. Tant és així, que les pràctiques agrícoles o ramaderes, així com el funcionament d’una granja convencional, són unes grans desconegudes no sols per als adults sinó també, i de manera especial, per als més petits. La llacuna de coneixement, vista com un veritable problema de tipus educatiu, s’ha intentat esmenar aquests últims anys amb la posada en marxa d’iniciatives que aproximin als nens amb el medi rural. Mostrar aspectes puntuals de la vida en el camp, així com afavorir algun tipus de relació amb els animals més característics d’aquest entorn, s’han convertit en els principals reclams de granges escola i altres iniciatives similars.
Aquesta activitat educativa, ideal perquè els nens coneguin com es produeixen alguns dels aliments que després es consumiran a la ciutat, pot ser no obstant això l’origen de problemes de tipus sanitari. Entre ells mereix una especial atenció Escherichia coli O157:H7, un microorganisme implicat en un bon nombre de processos de toxinfección alimentària.
Vies de contaminació i transmissió
Estudis recents difosos pel Centre per al Control de Malalties (CDC en les seves sigles angleses) d’Atlanta, als Estats Units, han evidenciat que els focus de disseminació d’aquest microorganisme van més enllà del consum de productes derivats d’animals portadors. Segons s’està veient, la matèria fecal és un important focus de disseminació al qual han de sumar-se, també, utensilis, superfícies i, en general, qualsevol objecte que hagi entrat en contacte amb femta contaminada. La constatació d’aquesta evidència estableix com a eina fonamental de prevenció el control estricte dels nivells de contaminació en les granges i extremar les mesures higièniques dels seus entorns. Així, doncs, el mer contacte físic pot bastar per a estendre una infecció que pot arribar a ser greu.
En general, no obstant això, el contacte amb la matèria fecal dels animals sol considerar-se poc menys que inevitable. En una granja convencional, la femta poden dispersar-se amb certa facilitat en contacte amb eines de treball o superfícies, especialment d’animals com els porcs o el boví.
El seu contingut intestinal, d’altra banda, està sovint contaminat amb diferents bacteris amb capacitat patogènica per a animals i/o persones. Per tant, hauria de limitar-se al màxim tot contacte amb la matèria fecal, especialment amb el fem, per a evitar una contaminació accidental. De nou, les mesures higièniques preventives són bàsiques.
Els resultats obtinguts pel CDC, a més de constatar l’existència d’una nova i important via de disseminació, aporten una visió més àmplia d’un patogen que habitualment només s’ha relacionat amb infeccions degudes a transmissió alimentària. Escherichia coli O157:H7 s’ha considerat sempre com un patogen d’alt risc per la possibilitat de desencadenar una síndrome urèmica (procés pel qual es destrueixen els ronyons de les persones afectades per una acció específica de toxines produïdes pel microorganisme). Aquest bacteri es considerava especialment perillosa si es consumien hamburgueses o carn picada insuficientment cuinada. Les dades del CDC revelen, per contra, que la princiapl via de transmissió és el contacte amb animals portadors.
Aquesta apreciació no es limita exclusivament al cas dels EUA. A Escòcia (Regne Unit) s’ha vist que el 20% dels casos associats a aquest bacteri s’associa a persones que han visitat, de manera esporàdica, una granja; el 17% pel contacte directe o indirecte amb fem animal i almenys el 12% d’ells pel consum d’aigües no tractades. Com es pot apreciar, els percentatges representen aproximadament la meitat dels casos descrits.
A més, en països com Suècia, aquestes observacions han portat a les autoritats a establir una sèrie de limitacions per a controlar la disseminació de la malaltia entre primers de juny i el 31 d’octubre. Així, grangers amb boví, ovelles o cabres, hauran de tenir especialment cuidat amb les visites a les seves granges per personal no autoritzat, especialment nens amb menys de 5 anys, que no podran estar en contacte amb el bestiar boví. De la mateixa manera, no poden permetre el consum de llet crua no pasteuritzada. En paral·lel, se’ls obliga a limitar el contacte entre persones i animals nounats.
La motivació de les limitacions imposades vénen confirmades per estudis efectuats al Canadà en els quals, després d’avaluar més de 3.000 casos, es va establir com a causa segura la visita a granges o a instal·lacions similars. Estadísticament, s’observa una clara relació entre el nombre de casos i zones de concentració d’animals en les diferents regions estudiades, detectant-se un increment de casos en zones rurals entre la primavera i la tardor.
Influència de l’alimentació
A més de l’estacionalitat, sembla evident que existeix una relació directa amb la mena d’alimentació dels animals. Quan l’alimentació es basa en gra (cereals), el microorganisme pot sobreviure en la femta durant menys d’una setmana. No obstant això, quan la dieta dels animals es basa en alfals, la viabilitat dels microorganismes s’acosta a 40 dies, mentre que pot superar el mes i mig quan en la dieta hi ha una gran quantitat de trèvol o herba.
Aquestes últimes dades suggereixen, al contrari del que pogués creure’s, que les colònies bacterianes sobreviuen molt millor entre la matèria fecal i que el nivell de supervivència depèn en bona part de l’alimentació de l’animal. En el tub digestiu manté, no obstant això, la seva capacitat per a generar toxines, encara que queda clar, a la llum dels resultats, que no és el millor mitjà per a grantizar llargues supervivències als bacteris.
Visites ocasionals
Un dels aspectes que més crida l’atenció dels resultats del CDC és que el risc d’infecció sembla ser més alt entre les persones que accedeixen de manera esporàdica a les granges, mentre que no s’aprecia de la mateixa manera entre el personal que treballa de manera habitual en la instal·lació.
D’altra banda, la concentració d’animals s’apunta com un dels factors desencadenants d’una possible contaminació. Si el nivell de contaminació en una granja pot estar entre un 5% i un 15%, a major nombre d’animals major serà la probabilitat de trobar el patogen a la mà d’una persona.
Al miso temps, les persones que treballen en les granges desenvolupen algun tipus d’adaptació o immunització al patogen, la qual cosa els prevé d’adquirir la toxinfección. Això no significa que no tinguin el patogen a les seves mans: en el 13% de les persones analitzades es troben els ceps patògens en la pell de les seves mans.
Com veiem, si el problema se centra en la visita ocasional, el millor sistema de prevenció és extremar les condicions higièniques de les visites. De fet, als EUA s’assenyala que un nombre indeterminat de diarrees que tenen lloc després de la visita d’una instal·lació ramadera estarien associades a processos lleus d’Escherichia coli en les seves diferents formes patològiques.
SOL I SABÓ SÓN LES MILLORS MESURES PREVENTIVES
Escherichia coli engloba a un conjunt de microorganismes molt sensibles a la dessecació, així com als detergents i desinfectants habituals. De fet, la rentada de les mans amb aigua de tíbia a calenta, juntament amb un sabó, fa que el detergent dissolgui la brutícia de les mans, la qual cosa implica que els microorganismes passin a l’aigua. Amb aquesta simple acció, les mans queden lliures del patogen, la qual cosa limita l’aparició de problemes de tipus sanitari.
Malgrat que no deixa de ser una obvietat, la millor de les mesures preventives és rentar-se les mans després de tocar un animal, especialment amb aigua i sabó abundant, sobretot si és de granja i, de manera molt especial, si és bestiar boví. Val la pena recordar, així mateix, que es tracta d’un problema estacional, per la qual cosa aquesta actitud és fonamental entre la primavera i la tardor.
Al mateix temps, són microorganismes molt sensibles a la dessecació i a la llum solar, per la qual cosa l’assecar el fem al sol pot suposar una eficaç mesura d’inactivació. Això és especialment important si considerem que el fem serà emprat per a l’adob de terres de labor, la qual cosa podria suposar la contaminació, no sols de la terra, sinó de les aigües subterrànies. D’ocórrer, suposaria un problema d’elevada importància si s’utilitzen aigües de pou sense tractar.
