Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El poder de les patents biotecnològiques

El sistema internacional de patents ofereix protecció a les empreses desenvolupadores enfront de l'ús accidental de llavors transgèniques

Els drets dels agricultors poden entrar en conflicte amb aquells que emparen als titulars de patents biotecnològiques. El Tribunal Suprem del Canadà ha posat en alerta a les organitzacions pageses de tot el món sobre el poder que les lleis atorguen als titulars d’aquesta mena de patents, que ostenten un veritable monopoli sobre les seves invencions i els interessos econòmics generats per aquestes.

La Sentència dictada pel Tribunal Suprem del Canadà el passat 21 de maig de 2004 ha obert definitivament el debat sobre l’extensió dels drets que emparen als titulars de les patents sobre gens i cèl·lules genèticament modificades, i les conseqüències que això pot generar als drets ancestrals de milions d’agricultors tradicionals de tot el món. I és que si la resolució judicial fos una norma d’interpretació generalitzada a tot el món, els drets del titular de la patent estarien emparats fins i tot en aquells casos de contaminació accidental de camps tradicionals adjacents a cultius transgènics, sempre que es demostrés que l’agricultor tradicional ha guardat i plantat llavors tradicionals «converses» que per efecte de la contaminació contenen els gens i cèl·lules que han estat objecte de la patent.

El que ha succeït, sembla ser que no és un fet aïllat, perquè s’estima que ha d’haver-hi en fase de tramitació uns 540 plets de característiques similars als EUA i el Canadà. De moment, no tenim coneixement que a Europa s’hagi entaulat cap procediment judicial semblança, on la situació de facto sobre transgènics i la legalitat vigent semblen no tenir els mateixos paràmetres. Alguns països com l’Índia, en aquests moments no protegirien una situació com la plantejada al Canadà, atès que els drets dels agricultors gaudeixen d’una major protecció, imposant-se limitacions legals a les patents biotecnològiques.

A Espanya va quedar paralitzada el mes de març passat, una Ordre ministerial sobre la coexistència de cultius modificats genèticament amb els convencionals i ecològics, que segons COAG (Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders) i altres col·lectius ecologistes, organitzacions agràries i de consumidors, legalitzava la contaminació del camp espanyol per cultius modificats genèticament, posant en perill el futur de l’agricultura ecològica i convencional.

El cas Schmeiser
L’ús de llavors transgèniques sense autorització, encara que sigui accidental deguda a contaminació, està penada per les lleis internacionals de patents
El senyor Percy Schmeiser, agricultor convencional no orgànic, i la seva empresa agrària van ser demandats per la multinacional Monsanto per sembrar i conrear les seves terres amb llavors que ell mateix havia guardat i desenvolupat, però que contenien gens i cèl·lules genètiques patentades per la demandant. El motiu de la demanda va ser aprofitar-se dels avanços biotecnològics per usar o explotar les llavors sense haver obtingut una llicència per a utilitzar-les ni haver pagat els drets derivats de la patent obtinguda per Monsanto, independentment del seu origen.

La història arrenca en 1997, quan la multinacional va prendre mostres de cánola-colza transgènica en els camps de Schmeiser. Els advertiments de Monsanto perquè l’agricultor cessés en l’ús i gaudi de la patent no van servir perquè Schmeiser procedís a sembrar els seus camps amb les llavors obtingudes per aquest, com havia fet any rere any, prèvia selecció. En 1998, les comprovacions realitzades pels tècnics, unes amb ordre judicial i unes altres no, van determinar que del 95% al 98% del plantat contenia els gens patentats. Va ser llavors quan la multinacional Monsanto es va decidir definitivament a protegir els seus interessos econòmics sobre la patent.

La patent de Monsanto
Monsanto ostenta els drets al Canadà sobre la palès número 1.313.830, denominada «Plantes Resistents al Glifosato», publicada el 23 de febrer de 1993 i el termini d’expiració del qual acaba el 23 de febrer de 2010. La patent té de particular que els gens i cèl·lules genètiques de les plantes que els contenen determinen una major tolerància a herbicides que contenen el gifosato, una substància que inhibeix un enzim essencial per a la supervivència de la planta.

La utilitat de la patent sembla residir en el fet que una planta desenvolupada a partir de la llavor que conté el gen modificat sobreviurà, però no així les del seu voltant, resultant molt eficaç per a matar les males herbes, eliminant la necessitat de cultiu i la d’utilitzar altres herbicides.

La llavor denominada «Roundup Ready Canola», caracteritzada per la seva resistència a l’herbicida «roundup» de glifosato fabricat per la pròpia multinacional, és comercialitzada al Canadà per Monsanto des de l’any 1996. El fet és que si en 1996, aproximadament 600 grangers canadencs van plantar aquest tipus de llavor en 50.000 acres, l’any 2000 ho van ser aproximadament 20.000 grangers els que van plantar prop de 5 milions d’acres, el volum dels quals representava gairebé el 40 per cent de tot el cánola-colza del Canadà.

En aquests supòsits, a l’agricultor se li requereix que ferm amb la multinacional un acord sobre ús de tecnologia (Technology Usi Agreement-TUA), on s’estableixen les condicions i les obligacions que dimanen de la seva utilització, entre les quals destaquen el pagament d’uns drets econòmics a la multinacional per cada acre plantat.

La fallada i la teoria expansiva
La resolució del Tribunal Suprem del Canadà és contundent: la patent és vàlida i confereix al seu titular el dret exclusiu, així com el privilegi i la llibertat d’utilitzar i vendre la seva invenció a altres persones perquè la utilitzin. En aquest sentit, la multinacional té dret a exercir les accions legals corresponents en defensa dels seus interessos monopolístics sobre les invencions biotecnològiques que ha patentat.

L’agricultor, segons la majoria dels jutges que componen el Tribunal, va infringir les normes que emparen al titular de la patent. No s’ha admès el fonament de l’apel·lant Schmeiser que discuteix que el tema plantejat sigui patentable, puix que ha de limitar-se a la protecció d’un gen i de les cèl·lules genètiques patentades, però no ha d’ampliar-se a la protecció de la llavor i de les plantes resultants d’aquesta, que per llei són «no patentables».

La major part dels jutges han acceptat l’aplicació de la «regla expansiva» per a protegir a la companyia demandant i a les seves invencions, interpretant les expressions «uso» i «explotació» de la patent d’una manera àmplia. La conclusió a la qual han arribat és que la llei de patents canadenca prohibeix qualsevol acte que interfereixi amb el gaudi complet del monopoli concedit al titular d’una patent. Un dret que la norma atorga fins i tot en absència d’explotació comercial.

En el supòsit, com el jutjat, en el qual l’agricultor inclou la invenció en el procés productiu, la presumpció de la infracció de la norma es fa patent, argumenta la sentència. I és que en aquests casos, l’aprofitament comercial obtingut amb l’ús o l’explotació de l’objecte d’una patent pertany al titular d’aquesta. La llei de patents també s’infringeix quan l’agricultor usa o explota una part patentada que es contingui dins d’alguna cosa, sempre que la part patentada sigui significativa o important en el conjunt del producte final. En el cas plantejat, destaquen que els gens i les cèl·lules patentats no són simplement una part de la planta, atès que estan presents a través de la planta genèticament modificada, i les seves cèl·lules patentades estan presents en la composició de tota la seva estructura física.

La regla expansiva aplicada a favor de Monsanto té com a objectiu principal la protecció de l’inventor, a fi que uns altres -sigui com sigui la forma o la manera de fer-lo- li privin de l’ús i gaudi de la seva patent. Els fonaments de la sentència únicament han acontentat la multinacional, que va sentenciar «s’ha fet justícia», encara que es va veure privada de la compensació econòmica que van fixar les instàncies inferiors com a compensació a la infracció de la llei de patents.

Un consol que no ha acontentat a determinades organitzacions i associacions en suport dels agricultors, que advoquen per un reconeixement més ampli dels drets d’aquests enfront dels interessos econòmics de les multinacionals de la biotecnologia. Tampoc al senyor Schmeiser, ja que sembla fer-se fallida la teoria del qual «contamina paga» atès que la seva demanda per contaminació de la seva plantació va ser rebutja ab initio. Potser degué plantejar-la contra el seu propi veí i no contra la multinacional?

AGRICULTOR VERSUS AGRICULTOR

Img plagas3
Si bé la situació judicial a Europa no és comparable amb la descrita, no seria forassenyat pensar que pogués canviar en un futur. El marc legal que s’estableixi serà fonamental per a determinar si els drets dels agricultors estan protegits adequadament enfront d’altres drets com el d’explotació de patent per part de les multinacionals. A la fi de febrer de 2004 el govern sortint havia presentat un esborrany de «Ordre ministerial sobre la coexistència de cultius modificats genèticament amb els convencionals i ecològics» que va obtenir com a resposta l’oposició de diverses organitzacions i col·lectius agrícoles, ecologistes, consumidors i col·lectius socials.

El document, signat per COAG i altres organitzacions a primers d’abril de 2004, denunciava el fet que aquest tipus de normes introdueixen el principi de «contaminació legal», en plantejar-se un marc jurídic sense establir-se aquelles mesures de control que es mostren més eficaços davant la coexistència de tots dos cultius (convencionals i ecològics, d’una banda; i transgènics, per un altre), a fi d’evitar una contaminació de llavors. I és que la distància d’aïllament requerida entre parcel·les amb diferents tipus de producció, i prevista en el citat esborrany, era de 25 metres, quan -segons manifesten- els estudis encarregats per diferents governs estableixen entre 200 i 2000 metres de distància entre parcel·les.

De totes maneres, un dels aspectes que consideren més greu és el fet que els agricultors resten en una indefensió absoluta en un supòsit de contaminació, amb total indemnitat per a les empreses biotecnològiques i distribuïdors autoritzats de llavors de varietats transgèniques. I és que sembla ser que la responsabilitat queda en l’òrbita exclusiva de l’agricultor que decideix conrear transgènics. Des d’Ecologistes en Acció consideren que les patents monopolístiques han abolit els drets fonamentals dels agricultors a guardar i intercanviar llavors, una pràctica ancestral. I posen en alerta sobre els perills indirectes derivats de la biotecnologia quan denuncien que els contractes d’ús de tecnologia genètica impliquen l’assumpció per part de l’agricultor de les possibles responsabilitats que puguin derivar-se pels cultius de plantes transgèniques, derivats d’una possible contaminació de sembrats convencionals o ecològics. L’única via que li resta al perjudicat és la de l’enfrontament amb el veí, que també ostenta la condició d’agricultor.

Tan sols s’apunta un petit problema, la falta d’informació per part de les administracions sobre les plantacions de transgènics, i la dificultat visual de distingir entre una plantació i una altra, únicament perceptible mitjançant una anàlisi de laboratori que permeti detectar la presència del gen en qüestió.

El marc de la biovigilància
A la fi de 2003 es va publicar el Reial decret pel qual es crea la Comissió Nacional de Biovigilància. La citada norma realitza un reconeixement legal i institucional que el cultiu de varietats modificades genèticament no té per què ser menys segur que el de les varietats obtingudes mitjançant mètodes genètics tradicionals i pot ser menys nociu per a la salut humana, la sanitat animal o el medi ambient que aquestes quan les modificacions genètiques tracten de disminuir o evitar els atacs de determinades plagues o malalties, amb la consegüent disminució de l’ús de productes fitosanitaris.

Malgrat aquest reconeixement, considera que tant els productes fitosanitaris, com la seva autorització i utilització, han d’estar sotmesos als principis de prevenció i cautela per a avaluar els potencials efectes sobre la salut humana i el medi ambient que poguessin derivar-se de l’ús de les varietats que contenen modificacions genètiques.

En aquest sentit, i amb la finalitat d’efectuar un seguiment continuat dels efectes lligats a la introducció de varietats comercials transgèniques i del compliment de la normativa específica sobre aquesta matèria, es crea la Comissió Nacional de Biovigilància, que actuarà com un òrgan d’estudi, avaluació, intercanvi d’informació, proposta i, sobretot, assessorament al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació en l’exercici de les seves competències. La Comissió dedicarà especial atenció a la interacció entre els cultius transgènics i l’agricultura convencional o ecològica, informant sobre els resultats de la coexistència entre tots dos tipus de cultius i promovent la realització d’estudis i assajos en aquesta matèria.

Bibliografía

LEGISLACIÓ

  • Reial decret 1697/2003, de 12 de desembre, pel qual es crea la Comissió Nacional de Biovigilància (BOE número 310/2003, de 27 de desembre de 2003).
SENTÈNCIA
  • Monsanto Canada Inc. versus Schmeiser. Neutral citation 2004 SCC 34. File No.: 29437. 2004: May 21.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions