Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El que pensen els europeus sobre la biotecnologia

Per Xavier Pujol Gebellí 27 de març de 2003

El que pensen els europeus sobre les aplicacions de la biotecnologia podria resumir-se amb dues paraules: interès i escepticisme. D’una banda, segons resumeix l’Eurobaròmetre 2002, donat a conèixer aquest mes de març per la Comissió Europea, a la UE no existeix tecnofobia. Això no quitació, no obstant això, que en relació amb l’agricultura i la indústria alimentària, principalment, la major part d’europeus consideri que el risc supera als beneficis.

L’opinió que tenen els europeus sobre el desenvolupament científic i tecnològic en general és, almenys en els últims deu anys, francament positiva. Per a una gran majoria, les telecomunicacions i les tecnologies de la informació, representades totes dues per l’auge d’Internet, així com la telefonia mòbil o l’avanç en la recerca sobre fonts d’energia alternatives, com la solar, principalment, són vistes com a factors que “milloraran notablement” la qualitat de vida en el Vell Continent en els pròxims 20 anys. Però no ocorre el mateix amb les Ciències de la Vida i les aplicacions biotecnològiques. Mentre que algun dels desenvolupaments és vist amb “summe interès”, com els relatius a l’àmbit de la salut i al farmacèutic, en l’alimentari hi ha “molts dubtes” i una “gran dosi d’escepticisme”. Sobretot els vinculats als aliments transgènics i a la producció dels denominats aliments tecnològics.

Els europeus, com és habitual en l’últim decenni, distingeixen clarament entre aplicacions mèdiques i les agroalimentàries. D’acord amb els resultats de l’Eurobaròmetre 2002, en el qual 16.500 ciutadans dels 15 Estats membres de la UE van ser consultats sobre sis aplicacions específiques de la biotecnologia, desenvolupaments biomèdics tan controvertits com la posada a punt de tests genètics per a comprovar l’existència de malalties hereditàries o la clonació de cèl·lules i teixits humans amb finalitats terapèutics, es consideren “moralment acceptables” malgrat els riscos ètics que comporten. Per això, s’accepta majoritàriament en els 15 Estats membre que es doni suport a aquest tipus de recerques.

L’opinió de la majoria dels europeus, no obstant això, és ben diferent quan es parla d’aliments transgènics. En general, es considera que no són productes útils i que, en canvi, generen un risc excessiu per a la societat. L’opinió sembla lleugerament més favorable a l’ús de llavors transgèniques: a pesar que els ciutadans continuen creient que el seu risc és alt, almenys es valora la seva utilitat. El balanç general, en qualsevol cas, continua sent negatiu per a la major part dels enquestats.

Com en tot, no obstant això, també hi ha excepcions. Els ciutadans d’Espanya, Portugal, Irlanda, Bèlgica, Regne Unit, Finlàndia Alemanya i Holanda, es mostren, de mitjana, partidaris de l’ús de llavors transgèniques. En el que refereix als aliments transgènics, tan sols quatre països es mostren clarament favorables: Espanya, Portugal, Irlanda i Finlàndia.

Canvi de tendència?Tots els països europeus, amb l’excepció d’Espanya i Àustria, mostren una tendència a la baixa respecte a les promeses de la biotecnologia al llarg dels deu anys en què aquesta enquesta d’opinió de la UE ve efectuant-se. La tendència es manté per als sis capítols de l’enquesta i es manifesta especialment en el que refereix a aliments i llavors modificats genèticament des de 1991 fins a 1999, any de l’anterior consulta.

No obstant això, en aquest últim trienni (1999-2002), excepte a Alemanya i Finlàndia, països en els quals l’opinió es manté estable, i Itàlia, França i Holanda, on creix el rebuig, per a la resta dels Quinze s’observa un lleuger creixement de les actituds favorables.

D’acord amb els analistes de la UE, aquest canvi de tendència, que caldrà veure si es consolida en els pròxims anys, té molt a veure amb la informació que arriba al públic i amb la defensa que exerceixen determinades organitzacions i institucions de les diferents aplicacions biotecnològiques. Així, per exemple, l’enquesta assenyala que el 70% dels europeus “confien” en l’opinió i posicionament de metges, científics universitaris, organitzacions de consumidors i associacions de pacients, i que el 55% confia en els científics que treballen per a la indústria, en les informacions aparegudes en periòdics i revistes, grups de defensa ambiental, cadenes de venda i distribució i agricultors. Menys del 50% dels enquestats, no obstant això, confia obertament en les decisions dels seus governs respectius i en l’actitud de la indústria. En aquest sentit, prop del 25%, un percentatge en absolut menyspreable, “desconfien obertament” d’agricultors, cadenes de venda i distribució, el govern i la indústria.

L’opinió sobre els aliments transgènicsMajoritàriament, els europeus prefereixen aliments no transgènics enfront dels modificats genèticament. Només es mostren disposats a acceptar-los, segons es desprèn l’enquesta, en el cas que es demostri clarament que aporten un benèfic clar per a la salut, que precisen d’una aportació moltíssima menor de pesticides o tractaments químics i que, des del punt de vista ambiental no sols no són perjudicials sinó que, en alguna mesura, incorporin beneficis nets derivats sobretot de la preservació de la biodiversitat agrícola o d’un major respecte al medi ambient. El preu, contràriament al que caldria esperar, no influeix massa en l’opinió: no per ser més barats els europeus es mostren més favorables.

En qualsevol cas, entre el 30% i el 65% dels enquestats, segons el país, rebutja qualsevol argument favorable a la compra o al consum d’aliments de base biotecnològica. La principal explicació per a això és, probablement, que l’estat de la tècnica actual no pot garantir cap dels arguments que podrien ser favorables. Per aquest motiu, l’etiquetatge i la traçabilitat dels productes és considerat un element essencial: atès que l’opinió està dividida, els europeus consideren que tenen el dret de triar lliurement i amb el màxim d’informació possible si volen adquirir o no un producte modificat genèticament o entre els ingredients o l’origen del qual existeixi un compost transgènic.

LES PORS DELS EUROPEUS

Coincidint amb l’enquesta de la Comissió Europea sobre la percepció de la biotecnologia entre els seus ciutadans, la companyia consultora Datamonitor acaba de publicar una segona consulta d’opinió relativa a les pors i temors dels consumidors respecte a la seguretat alimentària. D’acord amb les seves principals conclusions, els aliments transgènics, juntament amb l’ús excessiu de pesticides, la contaminació de productes alimentaris i l’aparició d’al·lergògens, són els aspectes que major preocupació genera en el consumidor europeu.

No tothom, no obstant això, té la mateixa percepció. Entre els joves, segons Datamonitor, existeix una certa sensació d’invulnerabilitat. Entre adults i majors, no obstant això, la “pressió del treball”, és a dir, el manteniment d’un cert estatus socioeconòmic, acaba influint molt més que la presència d’un “bacteri invisible” o, cosa que és el mateix, imperceptible fins que es desencadena una infecció. Les dones es mostren així mateix molt més sensibles que els homes en la percepció de riscos alimentaris.

En l’enquesta destaca de manera clara l’actitud dels pares amb fills nounats o de poca edat enfront d’altres segments de població. Per norma general, i especialment les mares, aquest grup es mostra clarament partidari d’eliminar de les seves compres qualsevol producte susceptible d’incorporar un risc alimentari. Els productes de tipus biològic o d’origen orgànic formen part preferent de les seves preferències de compra en detriment dels transgènics o dels de base biotecnològica. El comportament és paral·lel al de les persones de major edat, cada vegada més preocupats per la seva salut.