Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El vi dels antics faraons

Un equip d'investigadores de la Universitat de Barcelona identifiquen rastres de vi negre en una àmfora pertanyent al faraó egipci Tutankhamon

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 13deAbrilde2004

Els historiadors concedien fins avui l’origen de la cervesa a l’antic Egipte i el del vi a la Grècia clàssica. No obstant això, la recent troballa d’una àmfora en la tomba de Tutankhamon amb restes de vi negre reforça el pes de la cultura vitivinícola en les civilitzacions del baix Nil. La troballa, publicat en la revista de la Societat Química Americana, ofereix noves pistes sobre l’ús ancestral del vi i planteja de nou la hipòtesi egípcia sobre el seu origen.

L’origen del vi com a producte i de la viticultura com a pràctica agrícola causen encara certa polèmica entre arqueòlegs i historiadors. Encara que existeixen múltiples referències a l’antic Egipte que situen l’inici de la vitivinicultura com una activitat associada a les classes més nobles, hi ha qui s’inclina encara a pensar que ni va anar en aquesta cultura ni en aquest àrea geogràfica on el cultiu de la vinya va començar a estendre’s.

Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona acaba d’aportar recentment noves dades que reforçarien la hipòtesi egípcia. L’estudi, publicat en la revista Analytical Chemistry, òrgan de la Societat Química Americana, descriu la troballa de rastres de vi negre en una àmfora funerària pertanyent Tutankhamon. L’evidència, obtinguda mitjançant tècniques de cromatografia líquida i espectrometria de masses, és una de les més palmàries de quantes corroboren el consum d’aquest tipus de vins en l’antic Egipte.

Conflicte històric

Se sabia que en l’antic Egipte es conreava la vinya, i que els seus brous eren privilegi gairebé exclusiu per a nobles i reis en festes, cerimònies religioses i rituals funeraris. Era conegut també que les millors collites provenien del delta del Nil i dels oasis més occidentals del país. L’estima dels egipcis per les qualitats del vi, entre les quals s’atribuïen certes «propietats màgiques», es pensa que obeïa al fet que el Nil pren un color vinós durant el cicle anual de les inundacions.

Des del Regne Antic (2575 a. C.) fins al Nou (1070 a. C.), les tombes dels nobles es decoraven amb imatges ocasionals de viticultura i fins i tot d’elaboració del vi, aspectes que reflecteixen el culte que sentien les classes altes egípcies pel derivat de la vinya. Per a més senyals, un antic proverbi egipci resa: «En l’aigua pots veure reflectida la teva cara, però en el vi sempre apareix la teva millor qualitat».

La recerca revela l’ús més antic conegut del cultiu de raïm destinat a l’elaboració de vi negre a Egipte
A pesar que entre els grans clàssics es destaca l’origen egipci dels primers vins, no hi ha proves fefaents que el demostrin rotundament. De fet, alguns historiadors situen encara l’origen del vi al sud del Caucas i en la part més meridional de la Mar Càspia, emfatitzant que el raïm emprat pels egipcis no era Vitis vinifera clàssica.

La consideració dels historiadors contrasta amb amb l’anàlisi dels escrits de la Grècia i la Roma antigues. Plutarc, sense anar més lluny, afirma en un dels seus textos que va ser el mateix Osiris qui va provar el vi per primera vegada en la història, i després va ensenyar als mortals les tècniques de la seva elaboració. Malgrat l’atribució divina de l’origen del vi, el text no deixa de ser el que sembla un tribut a l’Egipte dels grans faraons.

En altres tractats es refereix l’existència de la vinya en l’antic Egipte, però es relaciona amb un ús merament ornamental als jardins i hortes. Crida l’atenció el cens que Ramsés III va ordenar de 513 vinyes propietat del temple d’Amón Ra, així com el nomenament d’un «mestre viticultor» encarregat de la seva conservació i manteniment. Una dada encara més sofisticat és que als treballadors emprats en la construcció de les piràmides de Gizeh se’ls permetia apagar la seva set amb quatre classes de vi i cinc de cervesa.

Els vins egipcis

Valuosa dada antropològica constitueix, sens dubte, el jeroglífic comú identificat en aquestes tres paraules: jardí, vi i vinya. La veritat és que el raïm, tal com apareix en dibuixos funeraris, es collien, s’emmagatzemaven, es trepitjaven amb els peus i el seu suc era guardat en tinajas (àmfores) fins a l’adequada fermentació.

Un segon premsatge separava pells i llavors i permetia que el vi ja fermentat es conservés en recipients segellats amb fang i amb petites obertures per on deixar sortir el diòxid de carboni. Quan es considerava que la «criança» s’havia completat (fixada en un màxim de 21 anys), les obertures acabaven segellant-se i el vi quedava totalment aïllat de l’exterior fins al seu consum.

Una altra dada que dóna suport a l’origen egipci del vi és el fet que en l’antiga Roma s’importaven vins d’Egipte, i no precisament perquè els romans caminaven escassos en la seva provisió. Cròniques romanes canten les lloances dels vins clars i fragants de Mareotis, Sebennytus (delta del Nil), Menzalah, Sile i Tanis.

Respecte al tipus de vi consumit pels antics egipcis, tot apunta al fet que els secs era els preferits. Només un de cada sis vins «etiquetats» a mà pels mestres encarregats tenia inscrita la paraula «dolça». Els vins de més de 5 anys de criança acaparaven una tercera part dels inventaris.

Proliferen les descripcions de vins blancs, però mai fins ara s’havia analitzat químicament quin tipus de vi que bevien exactament els egipcis. L’article signat pels investigadors espanyols en Analytical Chemistry, ha donat per fi amb rastres de vi negre en una àmfora funerària pertanyent a Tutankhamon.

VI EN LA RIBERA DEL NIL

Img

L’equip de la Universitat de Barcelona que ha aconseguit identificar les restes de vi negre en les àmfores faraòniques està integrat per les investigadores Maria Rosa Guasch-Jané, Maite Ibern-Gómez, Cristina Andrés-Lacueva i Rosa María Lamuela-Raventós. Les científiques es van proposar en el seu moment investigar el tipus de raïm amb què els antics egipcis elaboraven els seus vins. «Les àmfores trobades en els túmuls funeraris contenen dades del producte, criança i fins al nom del viticultor, però mai fan referència al color del vi que contenien», explica Guasch-Jané, «així que decidim indagar sobre quina mena de vaig venir s’oferia als faraons per al seu viatge del més enllà».

Les investigadores van identificar rastres de vi negre en una àmfora de la tomba de Tutankhamon, faraó de la Dinastia XVIII (~1333-1323 a. C.), que es conserva en el Museu Egipci del Caire. Dita àmfora està signada pel mestre viticultor Khaa.

En el seu interior, l’equip de la Universitat de Barcelona ha identificat àcid siríngico, derivat de la malvidina i indicador del vi negre. «La malvidina és l’antocianidina més important del vi negre i la responsable del seu color», assenyala l’experta. Aplicant una fusió alcalina als residus de l’àmfora estudiada van obtenir l’àcid siríngico (a partir de la malvidina polimeritzada), la qual cosa els va permetre identificar el vi com a negre.

Des d’un punt de vista tècnic, la identificació no va ser tan senzilla, ja que es va haver d’emprar un nou protocol de gran sensibilitat per a identificar vi en residus arqueològics, basat en la cromatografia líquida i l’espectrometria de masses en tàndem.

En el protocol d’aquesta recerca, finançada pel grup Codorníu i la Fundació per a la Cultura del Vi, s’ha emprat àcid tartàric com a indicador químic de la presència de vi. «L’àcid tartàric en si no informa del tipus de raïm amb la qual es va elaborar el vi, per la qual cosa ha calgut recórrer al siríngico». La metodologia emprada, afegeix l’equip d’investigadores, està específicament pensada per a identificar la presència de vi en restes arqueològiques a partir de les seves característiques. L’aportació principal del seu treball, precisen, ha estat precisament «definir el mètode» per a la detecció de traces indicatives de vi negre.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions