Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Aliments > El vinagre

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El vinagre es regula per una normativa europea específica

La definició legal del que ha d’entendre’s per vinagre no ha estat una qüestió pacífica. Tant és així que la problemàtica va arribar fins i tot a ser plantejada davant el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees en la dècada dels 80. El citat Tribunal es va pronunciar sobre la incompatibilitat d’algunes legislacions nacionals (com la italiana) amb el dret comunitari per entendre que la delimitació estricta de la denominació de vinagre infringia la lliure circulació de mercaderies.

En 1987 el legislador comunitari es va fer ressò d’aquesta problemàtica i es va veure en la necessitat de dictar una reglamentació comunitària específica del sector vitivinícola en la qual es van introduir nous conceptes per a aquesta mena de productes. L’aprovació de la nova regulació, amb clars efectes harmonitzadors i de respecte a la lliure circulació de productes en el mercat únic europeu, va determinar l’adaptació de la normativa espanyola als principis comunitaris.

La delimitació del concepte

El 26 de novembre de 1993 es va aprovar la norma que defineix el que s’entén per vinagre “a efetos legals” i fixa les normes obligatòries d’elaboració, circulació i comercialització d’aquest producte, així com la seva ordenació jurídica. La norma espanyola datava de 1973 i regulava l’elaboració, circulació i comerç de vinagres de vi i d’orujo.

La norma actual defineix al vinagre com aquell líquid apte per al consum humà resultant de la doble fermentació alcohòlica i acètica de productes d’origen agrari que continguin sucres o substàncies amiláceas. L’origen del producte, per tant, no és tan sols vinícola o procedent de l’orujo sinó que podem trobar els que provenen de la sidra, els cereals, el malt, o fins i tot de la mel o el sèrum de llet.

En la taula presentem el llistat de denominacions de vinagre que estableix la reglamentació de referència, ateses les matèries primeres orginarias.


La normativa comentada no és aplicable als vinagres de vi que s’emparin en denominacions d’origen, específiques o en altres denominacions de qualitat, legalment reconegudes, que es regiran per la seva normativa específica.

Qüestions bàsiques sobre etiquetatge i venda

La venda de vinagres destinats al consumidor final ha de realitzar-se únicament en envasos fabricats amb materials aptes per a estar en contacte amb els aliments. L’etiqueta que acompanyi a aquests haurà d’emplenar amb el que es disposa en la Norma General d’Etiquetatge dels productes alimentosos, si bé es contemplen en la reglamentació comentada algunes especificacions.

En aquest sentit, la denominació genèrica de vinagre només s’utilitzarà per als productes i denominacions regulats per la norma de referència. Així, quan es tracti de vinagre de fruites, la denominació utilitzada serà la de vinagre de (fruita de procedència, per exemple, poma), o bé la de vinagre de fruites, si escau de la mescla de diverses fruites. En el supòsit de la denominació vinagre d’alcohol, se li haurà d’afegir la matèria primera o substàncies nutrients que s’hagi emprat en el procés d’acetificación (fosfat amònic, sòdic o potàssic; extracte de malt o llevat).

Si als diferents tipus de vinagres se’ls ha afegit un o diversos dels següents ingredients: plantes aromàtiques, condiments, espècies, fruites (senceres o no), o bé, aromes naturals, sucs o concentrats de fruites, la denominació del producte que haurà de contenir l’etiqueta serà la de vinagre de (per… exemple, va venir) al… (ingredient/ingredients utilitzats, per exemple, farigola).
La indicació en l’etiqueta del grau d’acidesa del vinagre és de caràcter facultatiu; i en cas d’utilitzar-se, s’admet un error màxim del 2 per 100. El contingut d’acidesa total permès per la norma per als vinagres, expressat en àcid acètic, no serà inferior a 50 grams/litre; excepte per al vinagre de vi, que serà, almenys, de 60 grams/litre.

Les anteriors obligacions han de complir-la els elaboradors, envasadors, almacenistas, importadors i comerciants dels productes comentats.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Reial decret 2070/1993, de 26 de novembre, pel qual s'aprova la Reglamentació Tècnic-sanitària per a l'elaboració i comercialització dels Vinagres.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions