Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els complements alimentosos ascendeixen a la categoria d’aliment

El pròxim 31 de juliol venç el termini perquè tots els Estats membre de la UE adaptin les seves respectives legislacions a la nova directiva de complements alimentosos. Des d’aquesta data la seva comercialització estarà legalment permesa i haurà de garantir-se que el consumidor compta amb els elements legals necessaris per a prendre una decisió informada i conscient sobre la seva adquisició i sobre els riscos potencials que pogués tenir per a la seva salut. A partir d’ara els complements seran considerats aliments.

La directiva sobre complements alimentosos, la 2002/46/CE relativa a l’aproximació “de les legislacions dels Estats membres en matèria de complements alimentosos”, va ser aprovada al juny de 2002 pel Parlament Europeu i el Consell d’Europa. La nova regulació, a més de solucionar situacions de conflicte jurídic per infracció de normes comunitàries, ofereix un marc legal a un mercat interior que mou aproximadament uns 1.500 milions d’euros anuals en l’àmbit europeu.

Els complements alimentosos passaran a engrossir les llistes d’aliments i abandonaran la seva consideració com a medicaments

Els Estats membres tenen fins al 31 de juliol del 2003, com a màxim, per a adoptar-la. A partir de l’1 d’agost, la comercialització d’aquesta mena de productes estarà legalment permesa a la UE, encara que amb algunes limitacions provisionals respecte als nutrients permesos, que de moment només són les vitamines i els minerals. Des d’aquesta data, haurà de garantir-se que el consumidor compta amb els elements legals necessaris per a prendre una decisió informada i conscient sobre la seva adquisició, coneixement per a un consum adequat i els riscos potencials per a la seva salut.

Fi a una situació de conflicte


La Directiva remeia una situació de conflicte permanent per la creació d’obstacles al comerç intracomunitari respecte a aquesta mena de productes, i posa fi a la incoació de nombrosos procediments judicials per infracció de la normativa comunitària bàsica sobre aquest tema. Els procediments que s’havien instat contra diferents Estats membres (Alemanya: 11; França: 8; Àustria: 4; Grècia: 3; i Finlàndia: 1) sumaven un total de 27 a la fi de setembre de 2000, segons dades de la Comissió. L’existència de normatives estatals diverses, en uns casos, o una inexistent regulació, en uns altres, era la causa principal de la falta de funcionament del mercat interior i de la situació de litigi.

Els complements alimentosos no podran presentar-se com a aliments corrents ni com única font de la dieta

L’aprovació de la nova normativa posa fi a una situació d’alegalitat “” permanent que afectava a Espanya i a països del nostre entorn, com França, entre altres. En mancar d’una normativa pròpia sobre aquesta mena de productes, la seva comercialització era tolerada, però no prohibida. De la mateixa manera, la nova normativa posa fi a una vella polèmica sobre la seva consideració com a aliments o com a medicaments, en favor de la primera.

No obstant això, la regulació dels complements alimentosos no ho és per a tota mena de nutrients o altres substàncies amb un efecte nutricional o fisiològic utilitzades com a ingredients dels complements alimentosos. De moment, la Directiva estableix normes específiques per a una llista positiva de vitamines i minerals, continguda en els annexos de la norma. Les vitamines i minerals no inclosos en aquestes llistes queden pendents de l’avaluació “urgent” que ha de realitzar l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària.

Entre altres nutrients, els aminoàcids, la fibra alimentària, els llevats o les licitinas hauran d’esperar a una segona fase per a disposar d’una regulació específica, davant la falta de dades científiques adequades. De manera transitòria, i fins a la seva aprovació, seran aplicable aquelles normes nacionals específiques que, si escau, s’haguessin aprovat respecte a aquests.

Un aliment que és un complement

L’entrada en vigor de la nova directiva permetrà especificar d’una manera molt més precisa què ha d’entendre’s per complement alimentós. En essència, i d’acord amb la norma, s’entendrà com a tal a aquells aliments que consisteixen en fonts concentrades de nutrients o d’altres substàncies amb efecte nutricional o fisiològic la finalitat del qual és completar la dieta normal. Com a principi bàsic que ha de complir qualsevol aliment, als complements alimentosos se’ls exigeix que no presentin cap perill; però a més, específicament, se’ls demanda que siguin aprofitables per l’organisme.

No obstant això, es diferencien dels productes alimentosos de consum “corrent” per la seva forma de comercialització, que ha de fer-se en forma dosada, és a dir, en “càpsules, pastilles, tauletes, píndoles, bossetes de pólvores, butllofes de líquid, ampolles amb comptagotes” i altres formes similars. Mai han de presentar-se com a aliments corrents ni com única font de la dieta, donada la seva característica principal de complement “alimentós”, i han de lliurar-se al consumidor final únicament preenvasats.

ETIQUETATGE ESPECÍFIC I ACCÉS Als COMPLEMENTS

La necessitat que el consumidor pugui diferenciar adequadament entre el que ha de considerar-se un “aliment corrent” o un complement alimentós precisa de l’adopció d’una regulació complementària i específica sobre etiquetatge, publicitat i presentació.

Les obligacions específiques que han d’emplenar els productors o distribuïdors d’aquests productes respecte a la informació que ha de rebre el consumidor són, entre altres, les següents:

  • La denominació de comercialització del producte ha de ser únicament “complements alimentosos”.
  • No pot atribuir-se al producte la propietat de prevenir, tractar o curar una malaltia humana, ni fer referències sobre aquestes propietats.
  • No inclourà cap afirmació que declari o suggereixi que una dieta equilibrada i variada no aporta les quantitats adequades de nutrients en general.
  • Emplenarà les obligacions generals sobre etiquetatge.
  • Emplenarà les següents obligacions específiques sobre etiquetatge:
    • Denominació de categories de nutrients o substàncies que caracteritzin al producte, o una indicació relativa a la naturalesa d’aquests nutrients o substàncies.
    • Dosi del producte recomanada per a consum diari.
    • Advertiment de no superar la dosi diària expressament recomanada.
    • Afirmació expressa que els complements alimentosos no han d’utilitzar-se com a substitut d’una dieta equilibrada.
    • Indicació que el producte s’ha de mantenir fora de l’abast dels nens.
    • Quantitat de nutrients o de substàncies amb un efecte nutricional o fisiològic per dosi del producte per al consum diari, i haurà de constar de manera numèrica i ateses les unitats que s’expressen en el seu annex (mg, micrograms, …).
    • Percentatge respecte als valors de referència establerts en la Directiva d’etiquetatge de propietats nutritives dels productes alimentosos.

Amb la informació rebuda, la decisió d’incrementar la ingesta d’alguns nutrients mitjançant complements alimentosos queda ara en l’òrbita del propi consumidor. No obstant això, l’accés limitat a determinats nutrients (exclusivament els autoritzats legalment) ha portat a determinats sectors a denunciar que l’acte de la regulació legal constitueix una vulneració dels drets fonamentals del propi consumidor, per impedir-li l’accés a uns productes considerats com a beneficiosos per a la seva salut. En aquest sentit, i a l’empara d’aquesta argumentació, als EUA des de 1994 l’Administració (en aquest cas la Food and Drug Administration, FDA) no pot reglamentar sobre els complements alimentosos, i per tant, no pot impedir l’accés dels ciutadans a aquests. Una curiositat generada per la situació: la margarina es comercialitza als EUA com un complement alimentós.

Bibliografía

  • Directiva 2002/46/CEE, del Parlament Europeu i del Consell, de 10 de juny de 2002, relativa a l'aproximació de les legislacions dels Estats membres en matèria de complements alimentosos. (DOTZE L 183, de 12 de juliol de 2002).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions