Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els contaminants en la nostra dieta

Un estudi de contaminants orgànics en la cistella habitual de la compra corrobora la presència de tòxics sobretot en peixos i marisc

Què hi ha en el nostre plat a més de menjar? Des de fa anys les administracions sanitàries s’esforcen per controlar la presència de contaminants en els aliments així com esclarir els seus possibles efectes sobre l’organisme humà. Nombrosos estudis s’han centrat en la detecció de contaminants orgànics i inorgànics en l’aigua de les costes i rius, en animals de granja, pastures o peixos, la qual cosa dóna una idea del volum de contaminants que poden circular al llarg de l’ecosistema i la cadena tròfica. Però no dóna una idea aproximada de la ingesta a través de la dieta, bé perquè són estudis que se centren en un sol tipus d’aliment o perquè se centren en productes d’una única regió. I en una dieta hi ha tanta variació en la mena d’aliment com en la seva procedència.

Això és el que ha volgut esbrinar un equip d’investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona i el suport del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya. Durant una mica més de dos anys han estat analitzant la compra en set poblacions de Catalunya. I omplien la cistella en el mercat com l’hagués fet qualsevol família, posant els aliments típics de la dieta i sense preocupar-se necessàriament de la procedència dels productes.

Resultats esperables
És en les parts més grasses del peix i marisc on s’acumulen més contaminants orgànics

Els investigadors han analitzat dioxines, PCB’s (policlorobifenilos), PCNs (policloronaftalenos) i metalls pesants. Els resultats, publicats en diversos treballs al llarg d’enguany, són els «esperables», almenys en els contaminants orgànics dels quals es coneix el seu comportament, explica José Luis Domingo, catedràtic de Toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili i investigador principal del projecte. Els contaminants orgànics analitzats són solubles en greixos, per la qual cosa s’acumulen més en els aliments grassos. D’altra banda, la mar s’ha convertit en un «abocador global» i un punt de bioacumulació de contaminants. Per això «era esperable que fossin els peixos i mariscos més grassos els productes que presentessin major acumulació de contaminants», explica l’expert.

La ingesta diària de dioxines a través de la dieta s’estima 95,4 picogramos (pg) diaris calculats segons el factor d’equivalència establert per l’OMS. D’aquests 95,4 pg, els percentatges més significatius corresponen a peix i marisc (31%), lactis (25%), cereals (14%) i carn (13%). Són proporcions semblants a les trobades en l’anàlisi de PCBs, per al qual es van analitzar vegetals, fruites, cereals, llegums, peix i marisc, carn i embotits, ous, lactis, olis i mantega. Els resultats mostren que són 150,13 pg els que ingereix una persona al dia, segons el factor d’equivalència de l’OMS. I d’aquests 150,13 pg, la majoria procedeixen de peix i mariscos (82,87 pg), de lactis (29,38 pg) i, en menor mesura, de cereals (11,36 pg). Els 26 pg restants es reparteixen entre la resta d’aliments.

Llindar de tolerància
En el cas de l’estudi sobre metalls pesants (cadmi, mercuri, plom i arsènic, un metal·loide), també el peix i el marisc aporten la major concentració, encara que la ingesta mitjana diària està per sota del llindar de tolerància. Han de preocupar aquestes concentracions? Són els 95,4 pg de dioxines, per exemple, una quantitat molt elevada?

Per a dioxines, explica Domingo, l’OMS estableix com a llindar de tolerància entre 1 i 4 pg per quilo de pes. «Si parlem d’una persona d’uns 70 kg, el llindar de tolerància estarà entre 70 i 280 picogramos». Els resultats llancen una xifra situada «en la part baixa del llindar». Aquest resultat, a més, «es podia esperar perquè les emissions industrials, de les quals provenen les dioxines, han baixat». Són les bones notícies del treball. «Hem estat en situacions pitjors», assegura.

El problema està en si se suma als 95,4 pg de dioxines els 150 pg de PCBs, la qual cosa dóna una xifra més considerable. També, en el fet que ara es comencen a analitzar compostos que abans no es buscaven, com els policloronaftalenos (PCNs), també analitzats per aquest equip. Les majors concentracions les han trobat en greixos i olis (447pg/gram), seguit per cereals (71pg/g), peix i marisc (39 pg/g) i lactis (36 pg/g). Han calculat els investigadors que els nens són els que més PCNs ingereixen en la seva dieta (1,65 nanogramos per quilo de pes al dia) mentre que els ancians estan a l’altre extrem amb la ingesta menor (0,54 nanogramos per quilo de pes i dia). Però per als PCNs, que se suposen semblances als PCBs, encara no s’han establert uns llindars de tolerància ni es coneix exactament el seu comportament, per la qual cosa encara és ràpid per a extreure conclusions d’aquestes xifres.

RISCOS CONEGUTS I RISCOS POTENCIALS

Img investigacion1
De les dioxines i PCB’s es coneixen dos riscos, el carcinogénico i el de disrupció endocrina. D’aquest últim, s’han vist efectes en poblacions de peixos en diversos rius d’Europa, on s’han trobat exemplars amb signes d’intersexualitat o feminització, ja que disruptors endocrins com els PCB’s interfereixen en el desenvolupament dels peixos. Entre els factors que se sumen per a explicar aquests efectes estan les concentracions, el tipus de contaminant (n’hi ha més potents que uns altres), i el moment del desenvolupament en què els peixos són exposats al contaminant. La preocupació pel tema, doncs, no es limita només a aquest efecte sobre la salut humana sinó que s’estén al tot l’ecosistema. Però si es parla de risc en salut humana, els matisos són importants, recorda José Luis Domingo.

«El risc dels contaminants en els aliments depèn no sols de si la concentració és més o menys elevada sinó d’altres factors com la quantitat que es consumeix, la sensibilitat de cada persona o la interacció entre els compostos», detalla l’investigador. «Cal fer una valoració de riscos: si deixo de menjar peix, per exemple, perdré una sèrie de beneficis associats al seu consum, com els efectes sobre el nivell de colesterol». El risc de disrupció endocrina no és tan clar en humans, afirma, i pel que respecta al risc de càncer, «hi ha altres factors que influeixen; de la mateixa forma, no tots els fumadors desenvolupen necessàriament un càncer de pulmó». El que és indubtable, afegeix, és que cal baixar el nivell d’aquests contaminants, tal com es reclama en la Declaració d’Estocolm.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions