Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els drets dels animals d’escorxador

El sacrifici d'animals destinats a consum ha d'ajustar-se a normes estrictes la finalitat de les quals és evitar-los sofriments innecessaris

Img

En altres èpoques, i d’una manera gairebé generalitzada, l’arribada del fred coincidia amb l’època de la matança. A més de l’obtenció de carn per a consum immediat, es perseguia omplir els rebostos per a part de l’any mitjançant l’elaboració d’embotits i altres productes preparats, segons la tradició, perquè es conservessin el major temps possible. Aquesta pràctica, no obstant això, queda ja lluny del quefer diari, i les matances, sobretot del porc, han quedat relegades de forma localitzada a l’àmbit de la tradició i els costums, encara que es mantenen de manera excepcional en l’àmbit rural. Molt més a prop queda el sacrifici en escorxadors o instal·lacions preparades per a això.

Img carneterneraetiquetada1
Imatge: Antoaneta

Els animals destinats a consum tenen els seus propis drets. Des de 1995, i després de la incorporació del dret comunitari a l’ordenament jurídic espanyol, el nostre país compta amb una legislació específica que protegeix als animals i evita qualsevol dolor o sofriment innecessari durant el seu sacrifici o matança. El dret dels animals abasta des de les condicions d’estabulació fins a les de transport i sacrifici. La norma en qüestió deroga una anterior de 1987 que regulava l’atordiment dels animals previ al sacrifici, per la seva falta d’adaptació i per no regular els requisits fora dels escorxadors.

Requisits per als escorxadors

Aquestes instal·lacions han de complir diversos requisits que són objecte d’inspecció i control. Així, s’estableix que la construcció, les instal·lacions i els equips dels escorxadors, així com el seu funcionament, hauran de ser els adequats per a no ocasionar als animals agitació, dolor o sofriment evitables. En aquest sentit, s’estableixen fins i tot condicions per a la conducció, subjecció, atordiment, matança i sagnat dels animals.

El personal, la instrumentació i les instal·lacions d’escorxadors han de complir amb requeriments específics

En alguns casos, i atès el respecte de mètodes particulars de sacrifici requerits per determinats ritus religiosos, se’ls eximeix de l’aplicació d’alguns requisits relatius a l’atordiment o mort. Altres excepcions s’apliquen també per a petits establiments quant a la conducció i estabulació de boví, i de procediments d’atordiment i sacrifici d’ocells de corral, conills, porcins, ovins i caprins, sempre que es respecti el principi general de no causar als animals agitació, dolor o sofriment evitables.

A més, els instruments, material de subjecció, equips i instal·lacions hauran de ser dissenyats, construïts, conservats i utilitzats de manera que l’atordiment o la matança puguin efectuar-se de manera ràpida i eficaç, que serà objecte de verificació per l’autoritat competent. De la mateixa forma, haurà de disposar-se d’equips i instruments de recanvi adequats per a casos d’urgència en el lloc de sacrifici.

Els requisits s’estenen de la mateixa forma al personal de l’escorxador que intervingui en la conducció, estabulació, subjecció, atordiment, sacrifici o matança d’animals. A aquests se’ls requereix una preparació, destresa i coneixements professionals adequats per a dur a terme aquestes comeses, que han de realitzar “de manera humanitària i eficaç”. La verificació dels mateixos correspon a l’autoritat competent, que podrà accedir lliurement en qualsevol moment a totes les dependències de les instal·lacions a fi de cerciorar-se que es compleix la normativa.

Els drets abans del sacrifici

Com a regla general, als animals que han estat criats i mantinguts per a l’obtenció de carns han d’aplicar-se’ls regles específiques durant el seu desplaçament, estabulació, subjecció, atordiment, sacrifici i matança, a fi d’evitar agitació, dolor o sofriment. Als animals procedents de tercers països el certificat sanitari haurà de completar-se amb una certificació que manifesti que han estat sacrificats en condicions almenys equivalents a la nostra normativa.

En el moment del trasllat o estabulació d’animals es requereix dels escorxadors que disposin d’equips i instal·lacions apropiats per a descarregar-los dels mitjans de transport. La descàrrega haurà de realitzar-se al més aviat possible després de la seva arribada; i si això no fos possible se’ls protegirà de les inclemències del temps i se’ls proporcionarà una ventilació adequada. Per al supòsit que pugui preveure’s que alguns animals poden lesionar-se entre si, atenent la seva espècie, sexe, edat o origen, se’ls separarà.

Alguns animals tenen fins i tot prioritat per al sacrifici immediat. Són aquells que hagin patit sofriment o dolors durant el transport o a la seva arribada a l’escorxador, i els que no hagin estat deslletats; i si això no fos possible, s’aïllaran i sacrificaran al més aviat possible i almenys dins de les dues hores següents. I aquells altres que no puguin caminar se’ls haurà de donar mort allí on es trobin si no poden desplaçar-se per mitjans mecànics i sense risc fins al local de sacrifici.

Els locals d’estabulació hauran de comptar amb sòls que redueixin al mínim el risc de relliscar i que no causin ferides als animals que estiguin en contacte amb ells. Així mateix, hauran de comptar amb una ventilació adequada per a les condicions extremes previsibles de temperatura i humitat; il·luminació d’intensitat suficient per a poder examinar tots els animals en qualsevol moment, havent de disposar en cas de necessitat d’una il·luminació artificial de recanvi adequada; i fins i tot, i de ser necessari, quantitats suficients de llit adequat per a tots els animals que passin la nit en aquests locals.

Els drets de l’animal s’han de respectar escrupolosament abans del seu sacrifici. I quan no se sacrifiquin immediatament, després de la seva arribada a les instal·lacions de sacrifici hauran de tenir constantment a la seva disposició aigua potable, distribuïda permanentment mitjançant equips adequats, així com subministrament d’aliments per a aquells animals que no hagin estat sacrificats dins de les dotze hores següents a la seva arribada. A aquests se’ls proporcionarà quantitats moderades d’aliments a intervals apropiats, passat aquest temps, al qual a més tindran dret a un allotjament que els permeti tendir-se sense dificultat.

EL CENS RAMADER

El cens ramader espanyol destinat al consum humà rondava en 2003 els 54 milions d’animals. Porcí, amb 21,6 milions de caps de bestiar sacrificades anualment, encapçala una llista en la qual continuen oví (24,2 milions), boví (6 milions) i caprí (2,6 milions). Al costat d’aquestes espècies, altres com el pollastre, el conill, i les denominades “exòtiques”, conformen el conjunt d’animals de les carns dels quals ens alimentem majoritàriament.

El sacrifici de tots aquests animals, excepte excepcions minoritàries destinades a l’autoconsum o al manteniment de tradicions o ritus religiosos, s’efectua sobretot en escorxadors. Segons dades facilitades per la revista “Distribució i Consum”, dels 30 escorxadors registrats amb un volum de matança superior a 25.000 tones (a excepció dels de la Xarxa de MERCAS), una gran part es dediquen exclusiva o majoritàriament al porcí. L’escorxador d’Osona, a Catalunya, és el de major volum de sacrifici amb un total de 144.132 tones anuals, per davant de Campocarne (124.000 TM), El Pou Alimentació (112.000 TM), OMSA Alimentació (101.529 TM), Norfrisa (91.001 TM) i Escorxadors de la Xarxa COMPRES (83.941 TM).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions