Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els efectes del transport sobre el bestiar boví

El projecte europeu CATRA posa de manifest les deficiències i punts crítics que causen estrès durant el transport de bestiar boví
Per Mercè Fernández 5 de novembre de 2003

El transport, tant si es tracta de curts trajectes com si són viatges de llarga durada, causa estrès en els animals. La seva conseqüència més directa és un minvament de qualitat, quan no una reducció de productivitat. Identificar els punts crítics del transport, així com deficiències clarament millorables, és l’objectiu del projecte europeu CATRA, els resultats del qual, donats a conèixer recentment, han d’aportar llum per a la futura llei europea de benestar animal.

El passat estiu es van presentar a Brussel·les els resultats finals de CATRA, un projecte europeu que durant més de tres anys ha investigat les conseqüències del transport de bestiar boví sobre l’animal i la qualitat de la carn. El transport, segons es destaca en les conclusions, és un dels punts clau per a garantir el benestar dels animals, però encara hi ha poca informació per a analitzar científicament els seus efectes. Tampoc hi ha molta informació sobre com s’està fent actualment. Per aquest motiu, els objectius de CATRA incloïen tant l’anàlisi de l’efecte del transport com la realització d’una enquesta que recollís la realitat en el bestiar boví.

Unes 86 granges, 43 transportistes i 28 escorxadors van participar en l’enquesta que va realitzar a Espanya el Departament de Producció Animal de la Facultat de Veterinària de la Universitat de Saragossa, participant de CATRA. En el projecte van participar grups de recerca de Suècia, Finlàndia, Alemanya, Eslovènia, Noruega, Espanya i Itàlia, a més de tres empreses, de Suècia, Finlàndia i Alemanya.

En general, explica Gustavo María Levrino, coordinador del grup espanyol i professor de la Universitat de Saragossa, l’enquesta revela que es treballa bé però que hi ha «punts a millorar», com la logística o la coordinació entre transportistes, escorxadors i granges.

Per a començar, diu, la descoordinació fa que el transport sigui més car per a tots. Però a més repercuteix negativament en l’animal, que està sotmès a més esperes i exposat a ser transportat al camió en hores inapropiades. El millor, recorda l’expert, seria fer-lo molt primerenc o a última hora de la tarda, evitant les hores de calor i els embussos.

La descoordinació en el transport fa que aquest sigui més car i genera més estrès en l’animal

D’altra banda, durant el transport no hi ha control veterinari per a garantir el benestar de l’animal. També pot ocórrer que, per simple descoordinació, en les descàrregues no hi hagi veterinaris disponibles. A més, si la descàrrega l’efectuen transportistes que no han rebut la formació adequada, pot ser que barregin grups socials d’animals, la qual cosa els causa estrès, o que, si no està ben planificada la càrrega, no es respecti l’espai de 1,7 metres mínim per animal.

Una forma per a evitar aquests desajustaments, precisa Levrino, seria associar als transportistes, en la seva majoria enrolats en empreses petites i mitjanes, organitzar cursos de formació específics i aconseguir a llarg termini que siguin els propis transportistes els que eduquin als seus companys més inexperts. És el que s’està fent ja en altres països com el Regne Unit.

Durada del transport

Segons es desprèn del macroestudio europeu, no és tan important el temps del transport com les condicions en les quals es fa. Els investigadors de CATRA han estudiat tots dos factors de manera independent i els resultats revelen que tan estressants són els temps de transport molt curts com els llargs.

L’experiment es va fer amb diferents grups de bestiar boví realitzant un mateix trajecte i amb les condicions del camió acuradament controlades. L’única diferència era la durada del transport: 30 minuts, 3 hores o 6 hores. «Temps molt curts», explica Levrino, «són molt estressants perquè l’animal no arriba a adaptar-se». Amb temps molt llargs l’animal s’adapta però sofreix deshidratació i un descens de les seves reserves energètiques. La conseqüència és un estrès innecessari per a l’animal i una carn de pitjor qualitat.

Si es tracta d’animals que són transportats a engreixadors d’un altre país, com les vedelles frisones que es porten d’Alemanya, la conseqüència de l’estrès és immunodepressió en l’animal, amb tots els efectes que això comporta. S’afegeix un altre factor d’estrès important si es tracta de cries que són separades de la mare.

Els transports de llarga durada no són una excepció. Un exemple és el que es dóna entre Aragó i Sicília, on ha arrelat el costum de comprar a l’animal viu per a sacrificar-lo allí. Fins i tot si no se superen les 29 hores de durada màxima de transport que marca la llei, incloent els descansos, continua sent un viatge molt llarg. «No pot ser ètic que un animal es criï en un lloc i hagi de ser portat a sacrificar a un altre lloc tan allunyat», reflexiona Levrino.

Potser la situació canvia amb la proposta de nova normativa que està estudiant la Comissió Europea. Encara que existeixen dubtes. Una de les propostes és que la durada màxima del viatge sigui de 9 hores amb un descans de 12 hores dins del camió, un descans que no s’acaba d’entendre. Dotze hores en camió parat li semblen a aquest investigador «incomprensibles».

No hi ha arguments tècnics, afegeix, per a assegurar que nou hores de transport són millor que deu, per la qual cosa no acaba d’entendre la limitació que vol plantejar-se. «si s’agafa un mapa», emfatitza Levrino, «es veurà amb facilitat que nou hores és poc temps» per a completar llargs trajectes. En aquests casos, els animals necessiten un descans «sens dubte» però aquestes dotze hores en el camió no semblen «el més assenyat».

Malgrat això, en la proposta comunitària, que serà discutida en pròxims mesos, hi ha aspectes considerats positius, com la limitació de transportar cries, que només es podran separar de la mare a partir de certa edat. De qualsevol forma, el gran problema d’aquesta normativa que ha de vetllar pel benestar dels animals és que «és difícil que sigui bona per a tots els països i animals», admet Levrino. «Caldrà controlar que es compleixi de manera correcta», afegeix. Els encarregats d’aplicar la normativa són les Comunitats Autònomes però tenen limitacions tècniques. «Fan el que poden».

LA CAIXA NEGRA DEL TRASNPORTE ANIMAL

Img transporte1

Un dels fruits de CATRA ha estat el desenvolupament de la Smart Box, una espècie de «caixa negra» que controla de manera automàtica en el camió tots els factors que tenen incidència sobre el benestar de l’animal i la qualitat de la carn. La idea era que factors com a parades, frenades, temperatura, posició dels animals, velocitat de l’aire i gasos, havien de ser registrats mitjançant sensors i càmeres de vídeo i transmesos per satèl·lit a la central logística des d’on es controlaria la qualitat del transport. Fins i tot es va pensar a afegir sensors per a recollir el ritme cardíac dels animals.

El prototip d’aquest sistema va ser presentat en la Comissió Europea i ara una empresa està tractant de portar aquest desenvolupament a una aplicació comercial. Un altre fruit és l’haver aconseguit associar als transportistes d’Aragó i l’inici de cursos per a veterinaris i conductors amb la Direcció General d’aquesta comunitat autònoma.