El 12 d’abril de 2004 un jutge federal del districte de Nova Jersey (els EUA) va refusar les peticions de dos fabricants d’efedrina, que buscaven obtenir una ordre de restricció temporal a la prohibició nacional sobre la comercialització de suplements dietètics que continguessin la citada substància. Els fabricants demanaven una moratòria a tan dràstica decisió, adoptada per la FDA (Agència Federal de l’Alimentació i el Medicament dels EUA) a l’inici de l’any, argumentant que mancaven d’una base científica sòlida que avalés el risc de l’efedrina per a la salut humana.
Al desembre de 2003, el Secretari del Departament de Salut i Serveis Socials ja va exposar a l’opinió pública les mesures adoptades per la FDA per a atallar la situació. D’una banda, va publicar un avís per a alertar als consumidors sobre els riscos derivats de la ingesta de suplements dietètics amb efedrina; i, per un altre, va informar els fabricants de la seva intenció de publicar, en breu, i amb un efecte pràcticament immediat – tan sols 60 dies- una nova regulació sobre la prohibició de comercialitzar suplements dietètics que continguessin alcaloides d’efedrina per l’elevat risc que la seva ingesta representa per a la salut dels consumidors. Els governadors d’Illinois i de Nova York ja s’havien avançat amb l’aprovació de sengles lleis que prohibien en els seus respectius estats la venda sense recepta de productes que continguessin aquesta substància.
La decisió adoptada, i els informes que la sustenten, obren la via del debat perquè la seva prohibició s’estengui a altres països del món on la seva comercialització està permesa. De moment, davant la falta d’una regulació seriosa sobre aquesta mena de substàncies, només queda la via de la informació al consumidor, que alguns col·lectius ja han iniciat de manera voluntària per als seus membres, i la informació generalitzada dels quals haurien d’adoptar les administracions competents sobre la matèria, a fi de salvaguardar el dret bàsic dels consumidors a la protecció de la seva salut i la seva seguretat.
Natural i per regularitzar
A Espanya l’efedrina forma part de la llista de substàncies prohibides en la composició de productes cosmètics i d’estimulants esportius
L’efedrina és una substància natural derivada d’un arbust, conegut pels xinesos fa més de 7.000 anys, denominat també Dt. huang. Els seus efectes són similars als de l’adrenalina. En els últims anys els productes de l’efedrina han estat promoguts de forma generalitzada per al seu ús com a ajuda per a perdre pes, així com per a millorar i augmentar el rendiment i l’energia en la pràctica esportiva.
Al nostre país l’efedrina i les seves sals formen part de la llista de substàncies prohibides en la composició de productes cosmètics, així com de la de substàncies estimulants prohibides en l’esport. El seu ingredient principal, en ser químicament sintetitzat, és regulat fins i tot com una droga, i ha estat present en molts productes farmacèutics en forma de medicaments vasoconstrictors i broncodilatadores d’estesa venda. Un dels seus efectes, segons destaquen alguns mitjans especialitzats, és l’augment de la pressió arterial, perquè estimula la freqüència i el rendiment cardíac, i incrementa la resistència vascular perifèrica.
La situació en el món respecte a la comercialització dels suplements dietètics que contenen efedrina és ben diversa. I així, mentre que a l’Argentina, per exemple, poden comprar-se per Internet, en botigues de dietètica o en els propis gimnasos, en altres països llatinoamericans, com Nicaragua, s’ha optat per la solució nord-americana de prohibir-los. Al nostre país, col·lectius esportius, com la Federació Espanyola de Bàsquet, s’ha vist en la necessitat de posar en coneixement de les seves federats informació sobre els possibles riscos d’aquesta substància, així com una llista de productes comercialitzats que la contenen, atès que, com manifesten, no resulta fàcil detectar la seva presència a partir del nom comercial utilitzat.
Mentre la situació legal es regularitza, l’única solució que li resta a un consumidor diligent és estar ben informat sobre els potencials riscos que els productes poden presentar. L’Administració és responsable de subministrar la informació més adequada quant a l’ús d’aquestes substàncies per al supòsit que adverteixi una situació de perill per a la salut humana, adoptant aquelles mesures de control, de coacció i les legislatives que cregui més oportunes per a tals finalitats, especialment en aquells casos en què la venda d’aquests productes es realitza de manera fraudulenta, sense especificació de la seva composició, i a persones amb un alt risc.
L’origen de la polèmica
Els possibles riscos derivats del consum de l’efedra, com a herba suposadament aprimadora i de venda lliure en alguns països, estan darrere de la batalla legal contra els suplements dietètics que contenen efedrina, substància que s’extreu de la citada planta. Als Estats Units, l’efedra es va fer popular després de la seva comercialització, anys enrere, com a producte aprimador i estimulant. I és que si bé ha estat utilitzada fins avui pels seus efectes psicoestimulantes, per a vèncer el cansament i la sensació de fatiga, uns altres han confiat en la seva suposada capacitat per a facilitar el procés d’aprimament, ja que segons es creï l’aquesta herba controla l’apetit i estimula el metabolisme.Des de l’administració alimentària, així com des de l’àmbit científic, s’ha pogut comprovar que molts consumidors s’acosten a aquests productes com a aprimador, sense tenir en compte els seus potents efectes estimulants, la qual cosa determina un risc evident per a moltes persones que ignoren que la seva ingesta pot accelerar el ritme cardíac i augmentar la pressió a nivells perillosos.
El més cridaner del cas és que entre la població dels EUA, on més del 60% dels seus ciutadans sofreixen de sobrepès i tres de cada deu són obesos, es donen unes condicions excepcionals per a la comercialització d’aquesta mena de productes. Alguns mitjans i informes presentats en els últims dies els associen amb la mort d’entre 155 i 164 persones en aquest país, el nombre de consumidors del qual se situa anualment entre 12 i 17 milions. No obstant això, després de la mort del jugador de beisbol Steve Bechler dels Oriols de Baltimore, ocorreguda al febrer del passat any, les vendes d’aquests suplements amb efedra van descendir de 1.250 milions de dòlars l’any 2002 a només 500 milions en el 2003. Els informes dels forenses van determinar que el consum d’efedrina va ser un dels factors que van contribuir a la mort de l’esportista.
Als EUA, la FDA té l’obligació de controlar la innocuïtat dels aliments que es posen a la disposició de consumidor. L’adopció d’una mesura restrictiva a la comercialització d’un determinat aliment ha de sustentar-se en una prova evident que el producte en qüestió presenta un significatiu o desraonat risc per a la salut humana. En aquest sentit, la mesura adoptada per la FDA, a fi d’evitar que els suplements dietètics amb alcaloides d’efedrina fossin comercialitzats, venia avalada per un ampli estudi que l’administració alimentària havia realitzat sobre els riscos d’aquesta substància.
Els primers intents per regularitzar d’una forma seriosa la situació es remunten a l’any 1997, en la qual es va proposar incloure un avís preventiu sobre aquests productes, limitar les dosis d’efedra i prendre mesures per a restringir el seu ús, la qual cosa mai es va dur a terme. Es va iniciar un dur enfrontament entre autoritats sanitàries i productors sobre la qüestió principal de determinar si l’herba en qüestió representava o no un risc per a la salut.
La situació va canviar a partir de 2000, i especialment l’any passat, després de la mort del conegut jugador de beisbol, després del qual es va obrir un període de comunicació pública a la societat sobre les inquietuds de la FDA i d’advertiments sobre el seu ús a la població, que van acabar amb l’aprovació de la norma que regula la seva prohibició, i que ara ha estat objecte de revisió judicial en l’estat de Nova Jersey.
L’ordre de prohibició ha estat avalada pel jutge Pisano d’aquest districte federal, qui va tenir en el seu poder els més de 133.000 folis d’informes vinculats a suplements dietètics amb efedrina, i que la FDA li va remetre per a fonamentar la seva prohibició per a comercialitzar-los. En la seva decisió, a més va tenir en compte el fet que aquesta agència alimentària estatunidenca havia rebut més de 18.000 informes respecte a casos en els quals s’havia detectat algun mal en la salut de pacients vinculats a l’ús d’efedra, inclosos els 164 mortals atribuïbles a l’ús de la citada substància.
D’acord amb la Federal Food, Drug and Cosmetic Act, un suplement dietètic es considera adulterat si aquest o un dels seus ingredients presenta un significatiu o desraonat risc per a la salut humana quan és utilitzat segons les condicions d’ús suggerides en l’etiquetatge, o sota condicions normals d’ús. Durant el procés judicial, i en compliment del que determina la Dietary Supplement Health and Education Act, de 1944, la FDA ha hagut de demostrar que els suplements dietètics en qüestió presentaven un significatiu o desraonat risc per a salut, i així evitar la seva comercialització. En el cas dels medicaments que contenen efedrina, i als qui no afecta la mesura ni la decisió adoptada, és el fabricant qui té la responsabilitat de provar que el fàrmac en qüestió és segur i efectiu abans de la seva posada en circulació.
La mesura, tant legal com judicial, no ha agradat res als productors, que es queixen que no existeixi prohibició per a comercialitzar un altre tipus de substàncies perilloses per a la salut, entre elles l’alcohol i el tabac, i la permissió del qual es facilita mitjançant el compliment de l’advertiment del risc al consumidor. I més, segons manifesten, si es té en compte que el consum d’aquests productes aporta també beneficis per a la salut, com és la seva efectivitat aprimadora. L’opinió de la FDA no anava en aquest sentit, recomanant des d’un principi que els consumidors suspenguessin la seva compra i ús, així com la seva retirada del mercat.
