Diverses organitzacions estatunidenques vinculades al sector agrícola estan començant a debatre seriosament la possibilitat de portar la moratòria establerta en 1998 per la Unió Europea davant tribunals de comerç internacional. Des dels EUA es veu amb preocupació la demora en l’aixecament d’una moratòria que provoca pèrdues per vendes no efectuades d’uns 300 milions de dòlars anuals.
La data per a l’aixecament de la moratòria que pesa des de 1998 sobre la comercialització i autorització de varietats vegetals modificades genèticament està encara en l’aire. Així mateix, des de fa més de quatre anys, la UE no ha donat llum verda a cap nou esdeveniment genètic (modificació genètica) i, excepte Espanya, cap país ha inscrit en el seu Registre de Varietats, cap nou producte. Espanya sí ho ha fet: la setmana passada va autoritzar la inscripció de cinc varietats ja aprovades en 1998.
La incertesa creada, així com el llarg període d’inactivitat normativa, han començat a fer mossa entre els agricultors estatunidencs i en diverses de les organitzacions comercials que els agrupen. Fruit d’un nerviosisme creixent, que es tradueix en pèrdues per valor d’uns 300 milions de dòlars anuals de venda directa, s’han aixecat les primeres veus que clamen per portar la moratòria davant la World Trade Organization (WTO), l’organització que regeix les regles del joc del comerç internacional.
Christopher A. Padilla, assessor del govern dels Estats Units per a assumptes comercials, va ser el primer, el mes de febrer passat, que va clamar per una solució dràstica. En un fòrum afavorit per la Pew Initiative on Food and Biotechnology, una de les més prestigioses del sector, celebrat a Washington, Padilla va plantejar obertament el que al seu judici pensen molts dels seus compatriotes: “La moratòria no té res a veure amb la ciència, sinó que és deguda a motius polítics”, va assegurar.
Padilla va reclamar en el fòrum biotecnològic la mediació de la WTO, l’únic organisme que, al seu entendre, pot forçar a la UE a aixecar la moratòria. Ron Gaskill, de la poderosa American Farm Bureau Federation, va afegir més raons: “La moratòria no té cap base legal”. En un document fet públic setmanes després per aquesta organització, Gaskill esgrimeix les pèrdues multimilionàries que causa la negativa europea com a argument per a demostrar que contravé “les més essencials normes” de lliure-comerç.
S’atreviran?Entre els assistents al fòrum biotecnològic, segons recollia recentment The Scientist, hi havia pocs dubtes que el conflicte té suficient base legal com per a ser portat davant els tribunals internacionals i guanyar el cas. Una altra cosa molt diferent és que una actuació d’aquest tipus fos o no convenient.
En opinió de Julia Moore, de la Woodrow Wilson International Center for Scholars, portar a la UE davant el WTO podria ser “clarament contraproduent”. I més en el moment actual. Moore considera que una acció legal d’aquest tipus podria influir negativament en la percepció que té el consumidor europeu respecte als organismes modificats genèticament (OGM). I que si el cas s’arribés a guanyar, provocaria una reacció de rebuig que, a efectes pràctics, acabaria sent pitjor que la pròpia moratòria. Per a l’acadèmica estatunidenca, l’acceptació per la força de la biotecnologia, encara que estigués argumentada legalment, seria equivalent a una imposició.
Clyde Prestowitz, president de l’Institut d’Estratègia Econòmica dels EUA, sosté que una imposició d’aquest tipus no sols implicaria efectes negatius en el consumidor europeu, sinó que arrossegaria aquesta mateixa percepció a altres llocs del món. Segons diferents informes, diversos països africans i asiàtics, com Zàmbia, han rebutjat la importació de llavors transgèniques d’acord amb les directrius marcades per la moratòria europea.
D’altra banda, diversos experts van argumentar en el mateix fòrum la delicada situació en la qual es troben les relacions bilaterals entre els EUA i la UE pel conflicte de l’Iraq. Iniciar un plet legal quan diversos països europeus s’han mostrat obertament en contra de la política estatunidenca, podria implicar encara pitjors conseqüències econòmiques per a la indústria biotecnològica alimentària d’aquest país.
La data de caducitatQue no es plantegi un litigi legal no sembla obstacle, no obstant això, perquè s’exerceixin pressions a diferent nivell. Si bé els agricultors i productors de llavors estatunidenques són un dels sectors afectats, no es tracta ni molt menys dels únics. La indústria biotecnològica és l’altra gran damnificada. El nivell de pressió que puguin exercir els uns i els altres pot resultar determinant si s’afegeixen contactes polítics al més alt nivell.
Poc o res de tot això ha transcendit, però entre passadissos es comenta que entre els temes tractats entre els presidents George W. Bush i José María Aznar es troba, a més del suport dels EUA perquè Espanya aconsegueixi ser el país receptor del projecte ITER, el reactor experimental de fusió nuclear, un clar posicionament espanyol a favor dels aliments transgènics. En concret, els analistes consultats per consumaseguridad.com detallen la possibilitat que Espanya pogués aconseguir una posició d’avantatge en qüestions biotecnològiques a canvi de la seva mediació davant la UE a favor dels OGM. Els mateixos analistes opinen que la inscripció de noves varietats en el registre nacional podria ser un primer pas en aquest sentit.
Sigui o no certa aquesta consideració, el cas és que des de la mateixa UE s’apunta una certa divisió pel que fa a l’aixecament de la moratòria. De moment ha transcendit que hi ha almenys 19 peticions d’autorització per a nous esdeveniments genètics i que es considera “probable” que en la pròxima tardor alguna d’elles pugui ser aprovada. En aquest sentit, les millores legals introduïdes en matèria d’etiquetatge i traçabilitat, segons han confirmat fonts de la Comissió Europea, podrien ser suficients per a posar fi a aquesta llarga moratòria. Quedarà pendent, com reclamen membres de la comunitat científica, a més d’organitzacions de consumidors i ecologistes, que s’aclareixi què ocorrerà amb el principi de responsabilitat ambiental, un aspecte encara no resolt.
MAJOR CONTROL Als ESTATS UNITS
Un dels aspectes que podrien contribuir a canviar la percepció europea sobre els OGM, és la introducció de majors i més eficaces mesures de control en el cultiu de transgènics als Estats Units, especialment, els destinats a la indústria farmacèutica o de components industrials diferents als alimentaris. Aquest grup de vegetals, al costat dels destinats a la producció de pinsos, ocupen la major part del cultiu de transgènics a l’altre costat de l’Atlàntic.
Des del Departament d’Agricultura dels EUA s’ha llançat una bateria de propostes de caràcter restrictiu que, en essència, pretenen reforçar les mesures de control en les fases d’assaig de noves varietats genètiques abans de conducta al seu alliberament en el medi ambient. Encara que el capítol de propostes no està tancat, sí que queda més o menys clar que l’objectiu final és evitar l’escàndol que suposaria el descobriment de contaminacions creuades i el descrèdit que això suposaria per als promotors d’OGM.
La possibilitat de contaminació, entesa com l’aparició de caràcters genètics en espècies no modificades a causa de fenòmens de pol·linització o a la mescla accidental de llavors, ha estat objecte d’agres debats en el passat. Aquest és el punt al qual s’agarren, a més, els sectors més bel·ligerants al cultiu de transgènics. La qüestió s’agreuja si els cultius es destinen a la indústria farmacèutica o de components. La transferència del transgen en aquests casos podria arribar a constituir un problema de caràcter sanitari.
