Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els límits de les begudes amb cafeïna

L'alt contingut en cafeïna en les begudes energètiques hauràs de ser advertit en les etiquetes

Les begudes energètiques amb un contingut superior a 150 mg/l de cafeïna hauran d’especificar-ho a partir d’ara en les seves etiquetes. Així ho disposa una nova normativa europea d’obligat compliment per a tots els seus Estats membre.

El termini atorgat per la Comissió Europea perquè tots els Estats membres incorporin als seus respectius drets el que es disposa en la Directiva 2002/67/CE respecte a l’etiquetatge dels productes alimentosos que contenen cafeïna finalitza avui, dia 30 de juny. Gairebé al mateix temps, el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees haurà de donar el seu veredicte sobre l’assumpte C-420/01 per la prohibició que Itàlia va imposar fa uns anys a la comercialització de begudes energètiques amb més de 125 mg/l de cafeïna, límit fixat posteriorment en 150 mg/l, la vista del qual ha tingut lloc el passat 19 de juny.

La nova normativa, que ara ha d’incorporar-se en tots els Estats membres, ha considerat que la presència en una beguda destinada al consum d’un contingut superior a 150 mg/l de cafeïna ha de ser advertida al consumidor mitjançant un etiquetatge adequat amb l’esment «contingut elevat en cafeïna», seguit del contingut exacte expressat en mg/100ml.

A pesar que en alguns casos aquesta informació es considera necessària (especialment, per a nens i dones embarassades) es permetrà -fins al final de les seves existències- la comercialització, sense el citat advertiment, de totes aquelles begudes fabricades i etiquetades amb anterioritat a l’1 de juliol de 2004, data límit que tenen tots els productors per a adaptar-se a la nova legislació.

L’advertiment no es considera necessària per a aquelles begudes fabricades a base de cafè, te o d’extractes de cafè o te la denominació de venda del qual inclogui el terme «cafè» o «te». Els fabricants «més responsables» podran etiquetar els seus productes amb els citats advertiments sense haver d’esgotar els límits establerts a partir de l’1 de juliol de 2003. La legislació comunitària que ara ha de ser adaptada en tots els Estats membre ha vingut a donar la raó a Itàlia sobre la necessitat d’advertir de la presència de la cafeïna en certes begudes «energètiques», especialment quan el seu contingut supera els límits establerts. Ara pot ser condemnada per no respectar el principi de lliure circulació de productes a la UE, com així ha demanat la Comissió.

De les evidències científiques a la normativa
La normativa europea estableix criteris únics sobre límits permesos en begudes energètiques

Fins a la data de l’aprovació de l’esmentada Directiva no existia una norma harmonitzadora a nivell comunitari que exigís una informació adequada o prohibís la comercialització de begudes amb un contingut determinat de cafeïna. La normativa d’etiquetatge no preveia que en la llista d’ingredients d’un determinat producte alimentós s’hagués d’indicar obligatòriament la denominació específica de les aromes. La utilització de la cafeïna com a aroma podia no figurar en la llista d’ingredients; i per al supòsit que hagués de figurar, no s’havia previst una indicació especial per al cas que el seu contingut fos considerat elevat.

En alguns Estats membre, la seva pròpia legislació nacional obligava els productors a esmentar la presència de cafeïna en les etiquetes dels productes alimentosos que continguessin aquesta substància i, en alguns casos, a advertir del contingut de cafeïna. L’existència i l’aplicació de legislacions nacionals diferents plantejava dificultats tècniques per als intercanvis intracomunitaris dels productes alimentosos afectats. L’harmonització legislativa basada en evidències científiques clares era una necessitat per als productes que contenien cafeïna.

En alguns casos, com Itàlia, s’havia arribat a prohibir la comercialització de determinades begudes «energètiques» que contenien cafeïna i taurina en aplicació d’un Decret del President de la República de l’any 1958 denominat «Reglament pel qual s’estableixen les disposicions generals en matèria d’higiene de la producció i de la comercialització de les aigües amb gas i de les begudes sense alcohol gasoses i no gasoses elaborades en recipients tancats». En el seu articulat es preveia que l’addició de substàncies diferents a les indicades en el present Reglament i que no hagin estat prèviament reconegudes per l’Alt Comissariat per a la Higiene i la Salut Pública haurien de ser autoritzades puntualment a proposta de l’autoritat sanitària de la província en què tingués la seva seu la fàbrica i previ dictamen del Consell Provincial de Sanitat. La prohibició legislativa es va produir amb l’aprovació d’un Decret legislatiu de 1992 i conforme a un Dictamen emès pel Consell Superior de Sanitat de 1995.

I mentre la Comissió Europea venia exigint a Itàlia canvis normatius i evidències científiques sobre la matèria, el Comitè Científic de l’Alimentació Humana -en el seu dictamen de 21 de gener de 1999 sobre la cafeïna i altres substàncies utilitzades com a ingredient de les begudes anomenades «energètiques» – va concloure que per als nens un augment de l’exposició diària a la cafeïna que doni lloc a un determinat consum, pot implicar modificacions passatgeres del comportament, com un increment de l’excitació, la irritabilitat, el nerviosisme o l’ansietat; i que és aconsellable reduir el consum de cafeïna en cas d’embaràs.

Per a les persones adultes, excepte per a les embarassades, la contribució d’aquestes begudes «energètiques» al consum total de cafeïna no va semblar preocupant, suposant que substitueixin a les altres fonts de cafeïna. El resultat de l’esmentat Dictamen va ser concloent perquè la Comissió determinés la necessitat d’establir un etiquetatge que informés clarament el consumidor de la possible presència de cafeïna en un producte alimentós mitjançant un advertiment i una indicació del contingut d’aquesta substància a partir d’una dosi determinada per a les begudes en les quals la cafeïna no es troba naturalment present.

UN ANTECEDENT DE MODIFICACIÓ

Img bebidasconcafeina

El passat 9 de juny, consumaseguridad.com informava sobre l’alerta anunciada per un grup de científics estatunidencs sobre el consum de cafeïna en nens i el fet que la majoria de begudes que ingereixen no indiquen la presència de la referida substància entre els seus ingredients. La cafeïna ha estat també un tema de preocupació a la UE en els últims anys, la manca de normativa dels quals sobre la qüestió oferia als productors situacions diverses, depenent de l’Estat membre on es comercialitzaven els seus productes.

Com a al·legat de fons de la citada preocupació subjeu la salut dels consumidors. L’assumpte que ha dirimit el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees té el seu origen en els obstacles amb els quals es van trobar a Itàlia determinats productors per a la importació i comercialització de conegudes begudes «energètiques» legalment elaborades i comercialitzades en altres Estats membres.

Les begudes en qüestió es caracteritzaven per contenir una quantitat de cafeïna que oscil·lava entre els 250 i 320 mg/l. Les autoritats italianes van prohibir la comercialització de tals begudes a l’empara d’un Decret legislatiu de 1992 i conforme a un dictamen emès pel Consell Superior de Sanitat de 1995. Amb posterioritat es va autoritzar la comercialització de les begudes «energètiques», sempre que el contingut de cafeïna no excedís de 125 mg/l, límit que no va trigar a situar-se en els 150 mg/l.

Des de llavors la Comissió ha exigit a Itàlia l’adopció d’una normativa que eviti les situacions de prohibició o de restricció al comerç de les polèmiques begudes amb cafeïna. I a pesar que amb l’aprovació d’una Circular en 1998 per part del Govern italià es va possibilitar la comercialització d’aquestes begudes, condicionada a la introducció en l’etiqueta de certes informacions als consumidors per mitjà d’indicacions i advertiments, i que els operadors denunciants el van informar que havien cessat les restriccions al comerç dels seus productes, la Comissió va interposar en 2001 un recurs davant el Tribunal de Justícia a fi que es declarés que la República Italiana havia incomplit les obligacions que li incumbeixen dimanants del Tractat, en aplicar a les begudes elaborades i comercialitzades en altres Estats membres un règim que prohibia la comercialització a Itàlia de begudes energètiques amb un contingut de cafeïna superior a cert límit, sense demostrar per què aquest límit era necessari i proporcionat per a la protecció de la salut humana.

La decisió que ara adoptarà el Tribunal de Justícia sens dubte haurà de tenir en compte que Itàlia va ser la primera que va alertar dels riscos presents en les begudes amb alt contingut de cafeïna així com de la conveniència d’informar, a través de l’etiqueta, dels mateixos al consumidor. La nova normativa de la UE sobre la matèria ha acollit, en certa manera, la base científica i jurídica que el Govern italià va esbossar fa uns anys.

Ara ja, sense treva, tots els Estats membres hauran d’introduir aquesta normativa harmonitzadora. En el cas italià, hauran d’aparcar-se les reformes posades en marxa per a donar compliment als reiterats requeriments que la Comissió li ha realitzat des de 1996, i més concretament el projecte de reglament «regulador de la producció i comercialització de l’aigua de taula i les begudes sense alcohol» elaborat pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Artesania, que actualitzava el Decret de 1958 sobre la matèria i introduïa una clàusula de reconeixement mutu per la qual s’excloïen del seu àmbit d’aplicació les begudes sense alcohol legalment produïdes i comercialitzades en els altres Estats de la Unió Europea i als països signants de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Directiva 2002/67/CE de la Comissió, de 18 de juliol de 2002, relativa a l'etiquetatge de productes alimentosos que contenen quinina i productes alimentosos que contenen cafeïna. (Diari Oficial n° L 191 de 19 de juliol de 2002).
  • Assumpte C-420/01, de la Comissió de les Comunitats Europees contra la República italiana. Vista davant la Sala 3a del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees el dia 19 de juny de 2003. Conclusions de l'Advocat General Sr. Jean Mischo presentades el 27 de febrer de 2003.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions