L’aspartamo és una substància química amb un enorme poder edulcorant. És unes dues-centes vegades més dolça que el sucre convencional, però amb prou feines aporta calories. En l’actualitat, és un dels edulcorants més utilitzats a tot el món i forma part d’aliments com a begudes, dolços, postres, derivats làctics, xiclets, productes dietètics i edulcorant de taula, entre uns altres. En els últims trenta anys, l’aspartamo ha estat subjecte a una gran quantitat d’estudis per determinar la seva seguretat com a additiu alimentari. Tots han conclòs que és innocu per als usos als quals està destinat.
Arran de diverses publicacions científiques sobre possibles nous efectes adversos, persisteix la preocupació pública sobre la innocuïtat de l’aspartamo, promoguda en molts casos per les falses publicacions que circulen sobre aquest additiu. Conscient d’això, al maig de 2010, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va convocar el seu Fòrum Consultiu, integrat per membres de les diferents agències nacionals, per valorar què fer sobre aquest tema. Aquest grup d’experts va confirmar durant l’any passat la validesa de tots els dictàmens publicats per l’EFSA sobre la innocuïtat de l’additiu, encara que no va descartar que el seu consum pugui comportar alguns efectes adversos, com a al·lèrgia, trastorns intestinals o pèrdua de memòria.
En aquest mateix camí, l’Agència Britànica de Normes Alimentàries (FSA) ha decidit dur a terme un assaig clínic per investigar les possibles reaccions de sensibilitat a l’aspartamo que declaren algunes persones quan consumeixen aliments que ho contenen. Aquest estudi, encara en marxa, verifica reaccions adverses i podria servir per orientar nous estudis toxicológicos de l’aspartamo. L’Agència Nacional de Seguretat Sanitària francesa (ANSES) també treballa en un estudi sobre el risc i benefici nutricional dels edulcorants autoritzats, amb la finalitat d’elaborar recomanacions per als grups vulnerables.
És innocu l’aspartamo?
L’última avaluació de l’aspartamo data de l’any 2000 i la va elaborar el Comitè Mixt en Additius Alimentaris (JECFA) de la FAO/OMS. El Comitè va establir en l’avaluació de l’any 1980 una ingesta diària admissible de 0-40mg/kg de pes corporal i dia. Aquesta dada es va estimar a partir de la dosi que no causa efectes adversos detectables (NOAEL). El Comitè va declarar que no hi ha dades que demostrin que l’aspartamo sigui cancerígeno. Va afegir que també es van avaluar diversos estudis realitzats a diferents grups de població, com persones adultes, adolescents, persones obeses o diabètics, i en cap es van trobar dades d’efectes toxicológicos significatius. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i el seu predecessor, el Comitè Científic d’Alimentació (SCF), van confirmar durant els anys 1984, 1988, 1997, 2002, 2006 i 2009 la seguretat i innocuïtat de l’aspartamo com a additiu alimentari. Aquest grup de científics, per tant, va concloure que no hi ha necessitat de revisar la ingesta diària admissible d’aquest additiu.
Diversos estudis realitzats en anys diferents han demostrat la seguretat i innocuïtat de l’aspartamo com a additiu alimentari
No obstant això, durant l’any 2010 es van publicar dos estudis que no aportaven les mateixes dades. Un se centrava en el seu efecte cancerígeno en ratolins, realitzat per l’Institut Ramazzini de Bolonya (Itàlia), i l’altre és un estudi epidemiològic sobre l’associació entre el consum de begudes carbonatades que contenen edulcorants i un augment de la freqüència en els parts prematurs, dut a terme per experts danesos.
El primer estudi indica un notable augment de la incidència de tumors hepàtics i pulmonars en els ratolins mascles, però per l’EFSA aquestes dades no permeten afirmar que l’aspartamo sigui cancerígeno. Critica la metodologia de l’estudi i argumenta que no segueix els protocols establerts i que els ratolins utilitzats en l’experiment tenien una elevada taxa de tumors pulmonars i hepàtics espontanis.
En el segon estudi, s’avalua la relació entre el consum de begudes refrescants i els parts prematurs, ja que és un fet real. En aquesta ocasió, l’EFSA considera que l’estudi està ben elaborat, però afegeix que solament permet establir una associació entre el consum d’edulcorants de les begudes i el risc d’un part prematur, però no ho considera una relació causal. Defensa la hipòtesi que el metanol que conté l’aspartamo pot provocar una hipertensió en la mare i afegeix que en la majoria dels casos les begudes refrescants porten en la seva composició més d’un additiu, amb el que no es pot assenyalar a l’aspartamo com l’únic causant directe.
La seva composició química
L’aspartamo està compost per l’àcid L-apspartico i el L-fenilalanina i un grup metil. Durant la digestió, una hidròlisi ho trenca i s’alliberen els dos aminoàcids en forma de metanol. Aquest s’absorbeix i pansa al torrent sanguini. La fenilalanina és un dels denominats aminoàcids essencials, és a dir, que el cos no pot fabricar i els ha d’obtenir dels aliments. L’àcid aspártico no és un aminoàcid essencial, ja que el cos ho pot fabricar a partir d’altres aminoàcids. No obstant això, aquestes no són raons de pes, ja que un got de llet conté sis vegades més fenilalanina i tretze vegades més àcid aspártico que un got de refresc edulcorat.
La fruita madura, els sucs de fruita i els llegums contenen petites quantitats de metanol o de substàncies que, igual que l’aspartamo, es converteixen en metanol durant la digestió. En definitiva, l’aspartamo resulta ser un additiu prescindible quant a composició química.
En ocasions, l’aspartamo es coneix com “el dolç verí”. Com a alternativa a aquest confús additiu, s’ha desenvolupat la “dolça revolució”. En la naturalesa es forma la “Stevia rebaudiana”, una herba originària de Paraguai que ja es conrea en gairebé tothom. L’estevia és un edulcorant natural i acalórico, amb una potència 300 vegades superior al sucre de taula. El seu poder edulcorant es deu als seus principis actius no fermentativos, denominats esteviósidos. Aquest vegetal té propietats medicinals, com antiácida, diurética, digestiva, antibacteriana bucal, hipoglucemiante (disminueix el nivell de sucre en sang) i hipotensora (disminueix la tensió arterial). És recomanable prendre-la com a infusió pels seus efectes medicinals i, com a substitutiu del sucre convencional o dels edulcorants sintètics, es consumeix també en format líquid o en pols.
