Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els reptes de l’accés a aigua potable

U de cada cinc habitants del planeta no té accés a aigua potable i un 40% de la població mundial no disposa de sistemes bàsics de sanejament

img_aguapotable3p 2

L’accés a aigua potable continua sent un dels principals reptes dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. A pesar que es tracta d’un important recurs natural, la precarietat d’algunes de les tècniques de gestió utilitzades incideix directament en què 1.100 milions de persones a tot el món segueixin privades d’accés a un proveïment d’aigua potable sostenible, i que uns 2.600 milions manquin d’instal·lacions de sanejament bàsiques. Aquestes deficiències es tradueixen en l’aparició de malalties provocades tant per microorganismes com per substàncies químiques presents en l’aigua.

Img grifo1

S’estima que a tot el món més del 20% de la població no té accés a aigua de qualitat. El problema forma part d’un dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, que hauria de complir-se en 2015, i que es fonamenta a reduir a la meitat el nombre de persones sense accés sostenible a aigua potable i sanejament bàsic. Cada any podria salvar-se la vida d’1,6 milions de persones si tinguessin accés a proveïments d’aigua potable i instal·lacions sanitàries i higièniques, segons dades recollides en el segon Informe de l’ONU sobre el Desenvolupament dels Recursos Hídrics al Món, presentat a Mèxic amb motiu de l’IV Fòrum Mundial de l’Aigua, que se celebra del 16 al 22 de març.

Des de fa anys es parla de crisi mundial de l’aigua, i és que l’increment de la població i el desenvolupament industrial són alguns dels factors que més directament han influït al desgast d’aquest aliment, amb problemes com la contaminació i la deterioració del mitjà natural, que afecta alhora a la salut de les persones, sobretot si es té en compte que la població mundial necessitarà en 2030 un 55% més d’aliments per subsistir, la qual cosa es traduirà, segons l’ONU, en un increment de la demanda d’aigua per la sembra de cultius, que actualment representa el 70% de tota l’aigua destinada al consum humà.

Malgrat ser un dels recursos naturals més abundants, gairebé la totalitat de l’aigua del planeta no és apta per a consum humà. Ha de tenir-se en compte que l’aigua dolça sí és un recurs limitat (només el 2,5% de l’aigua de tot el planeta és dolç). Això justificaria que acréixer la productivitat de l’aigua segueixi sent un dels eixos centrals de la lluita per a un accés sostenible, no només als països en desenvolupament sinó també en països desenvolupats. En la UE, per exemple, el problema se centra, més enllà de l’escassetat o la qualitat de l’aigua, en la mala distribució dels recursos hídrics o la contaminació de l’aigua.

Necessitats hídriques
Els recursos hídrics han de garantir l’accés a aigua potable i assegurar la producció d’aliments

Les previsions sobre el futur hídric no són molt encoratjadores, ja que s’espera que per 2007 la meitat de la població mundial viva en ciutats, i per 2030 aquesta proporció arribi als dos terços de la població, la qual cosa es tradueix, segons l’informe de l’ONU, en un increment de la demanda d’aigua a les zones urbanes. Els reptes més immediats engloben factors com la sequera, inundacions, contaminació o distribució de l’aigua, que seran àmpliament tractats en l’IV Fòrum Mundial de l’Aigua. Sota el lema Accionis locals per a un repte global, la trobada parteix de la idea que una «gestió integrada dels recursos hídrics» permet disposar d’aigua per a l’alimentació i el medi ambient.

No obstant això, si continua el ritme actual quant a inversions i accions en el sector hídric, l’accés universal a l’aigua potable no podrà anticipar-se de forma raonable fins a l’any 2050 a Àfrica, el 2025 a Àsia i el 2040 a Amèrica Llatina i el Carib, segons l’ONU. Les principals demandes dels recursos hídrics són l’accés a aigua potable, la higiene i la producció d’aliments. Preservar aquestes qualitats implica, entre molts altres factors, garantir la producció segura d’aliments.

En vespres de la celebració del Dia Mundial de l’Aigua, el proper 22 de març, l’informe de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament dels Recursos Hídrics al Món alerta que en 2030 la població mundial necessitarà, si continua augmentant, «un 55% més d’aliments per poder subsistir», la qual cosa es traduirà en un increment de la demanda d’aigua per a regadius. Segons el mateix informe, i malgrat que la producció d’aliments ha augmentat de forma considerable en els últims 50 anys, el 13% de la població mundial (uns 850 milions de persones) segueixen sense tenir accés als aliments necessaris.

AIGUA I SEGURETAT ALIMENTÀRIA

Img aguapotable3

Entre 2 i 5 milions de persones, la majoria d’elles nens, moren cada dia per malalties relacionades amb l’aigua que són previsibles, segons l’ONU. En zones en les quals la provisió d’aigua és insuficient o nul·la, la taxa de mortalitat en la població infantil es multiplica per 20 respecte a zones amb unes adequades instal·lacions.

Aquests factors expliquen l’estreta vinculació entre la salut humana i condicions relacionades amb l’aigua, com la potabilitat, el sanejament adequat, la reducció de la càrrega de malalties relacionades amb l’aigua i l’existència d’ecosistemes d’aigua dolça salubres.

Les malalties relacionades amb l’ús d’aigua inclouen les que estan causades tant per microorganismes com per substàncies químiques presents en l’aigua potable. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un total d’1,8 milions de persones a tot el món moren cada any a causa de malalties diarreicas (inclòs el còlera), i el 88% de les malalties diarreicas s’atribueixen a una dubtosa qualitat de l’aigua, la precarietat dels serveis de sanejament i la falta d’higiene.

La millora de la qualitat de l’aigua potable mitjançant el tractament d’aigua domèstica, per exemple amb la cloració en el punt de consum, pot reduir entre un 35% i un 39% els episodis de diarrea, segons l’organització sanitària internacional. A més, aquesta millora redueix entre un 6% i un 25% la morbiditat per diarrea, i la millora del sanejament redueix la morbiditat per diarrea en un 32%.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions