Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els supertomates arriben al mercat

Una companyia britànica crea els kumates, una nova varietat de tomàquets de color negre, d'origen transgènic, més dolços, grans i sucosos

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 31deMarçde2004

L’aprofitament del tomàquet i de les seves propietats nutritives sembla cobrar una nova dimensió. A les diferents recerques orientades a valorar el benefici del licopé contingut en la seva pell, compost associat a la prevenció de càncer de pròstata i de malaltia cardiovascular, ara han d’afegir-se l’interès per incrementar la presència de vitamina C i antioxidants i també una certa gosadia comercial. Una empresa britànica acaba de llançar els kumates, alguna cosa així com supertomates de color negre, d’origen transgènic més dolços, grans i sucosos.

Els nous tomàquets són el resultat de sis anys de recerca i s’exposen ja en les verduleries i supermercats del Regne Unit, país autor de la iniciativa. Amb tot, els kumates, nom amb el qual s’ha batejat a aquesta modalitat, es conreen en l’horta murciana i allí comparteixen els requisits agrícoles de la resta dels tomàquets abans de la seva exportació. Són fruit de modificacions genètiques, però l’empresa explotadora dels tomàquets negres, la britànica Sainsbury’s, valora el fet que «semblin molt naturals».

L’origen de la planta del tomàquet, Lycopersicon esculentum, abasta una extensa regió andina del nord de Xile al sud de Colòmbia, però van ser els asteques mexicans els qui van domesticar el seu cultiu. Se sap que durant el segle XVI es consumien a Mèxic tomàquets de diferents formes i grandàries, vermells i grocs, encara que en aquells dies ja havien estat explotats com a aliment per espanyols i italians. En altres països europeus el tomàquet només s’utilitzava en farmàcia, i a Alemanya no van abandonar la botica, amb destinació a les botigues d’ultramarins, fins a començaments del segle XIX. Així mateix, espanyols i portuguesos van difondre les qualitats gastronòmiques del tomàquet per Orient Mitjà i Àfrica, i d’allí a altres països asiàtics. Amb el temps, es va difondre també als Estats Units i el Canadà des d’Europa.

La producció de tomàquets negres no és una novetat en si mateixa. De fet, existeixen varietats diferents en forma i color que han vingut comercialitzant-se des de fa anys més o menys adaptades a gustos locals i a característiques geogràfiques determinades. A més dels clàssics tomàquets vermells, de textura, sabor i forma variats, és possible trobar tomàquets verds, grocs, ataronjats, roses o fins i tot negres amb característiques organolèptiques diferenciades. Els negres, poc corrents en el mercat europeu, s’anuncien com a «melosos i sucosos». La varietat ara comercialitzada li suma propietats pretesament funcionals.

Colors i sabors
Les noves varietats comercials de tomàquets tracten de conjuminar la seva riquesa en proteïnes, sucres, fibra i olis essencials amb propietats funcionals
Això de canviar el color de les coses sembla una marca de la casa en Sainsbury’s. Si fa poc van comercialitzar una pastanaga de color porpra, ara proven sort amb el tomàquet negre. «Les reaccions del consumidor són sempre impredictibles», assegura un portaveu de l’empresa, «però hem dut a terme proves cegues entre els nostres empleats i el sabor dolç que caracteritza al kumate va sortir vencedor enfront de tomàquets normals».

Amb anterioritat, científics estatunidencs van idear tomàquets foscos molt rics en antocianinas, uns pigments antioxidants com els del vi negre i que estan presents també en diferents modalitats de fruites.

Des del punt de vista d’una explotació comercial, el tomàquet és un fruit fart saborós. Després de la patata, es tracta del vegetal més consumit a tot el món. Segons dades de la Universitat d’Oregon, en 2003 cada nord-americà va consumir una mitjana anual de 40 kg de tomàquets.

Dels 8,5 milions de tones de tomàquets conreats anualment a Europa, només 1,5 pararan directament al consumidor. Els set milions restants ho fan, indirectament, en forma de salses. Els experts europeus afirmen que el cultiu del tomàquet gaudeix de bona salut, però temen la competència de potències asiàtiques com, per exemple, la Xina (actualment, el tercer productor mundial).

Segons Philipe Busquin, comissionat del projecte TOM(lligo) de la Unió Europea, està previst organitzar una collita de gairebé quatre milions de tones en diferents parts del vell continent amb l’objectiu d’il·lustrar la riquesa de l’hortalissa en proteïnes, sucres, fibra i olis essencials. Així mateix, tenint en compte que fins a un 40% dels tomàquets emprats en l’elaboració de salses acaba com a residu, el projecte TOM (lligo) es proposa treure partit als nutrients de la pell i les llavors d’aquesta hortalissa en clau funcional.

LICOPENS

Img tomate3
Els licopens són carotenoides continguts en la pell del tomàquet que poden reduir sensiblement el risc de contreure càncer de pròstata o malaltia cardiovascular. Tant a Europa com als EUA s’estan estudiant intensivament la naturalesa fitoquímica de les principals verdures, fruites i hortalisses, amb vista a identificar bondats terapèutiques que puguin rivalitzar amb el te verd, la soia, el vi negre o l’oli d’oliva en pro de la salut.

També en la Universitat de Kobe (el Japó), un equip de científics dirigit pel professor J. Yamamoto estudia l’efecte d’una ingestió regular de tomàquets en la prevenció d’episodis trombóticos. Dels experiments duts a terme in vitro i in vivo, Yamamoto va resumir l’any passat en una edició del British Journal of Nutrition (90:1031-1038) que diferents varietats de tomàquet presenten propietats antitrombóticas.

D’altra banda, l’Institut de Ciències Mèdiques de Nova Delhi (l’Índia) va demostrar també en 2003 que els licopens del tomàquet resulten un coadjuvant ideal en la cirurgia d’orquidectomía (castració quirúrgica), prescrita a pacients amb un estadi greu de càncer de pròstata. Els licopens, en realitat, disminueixen els nivells d’antigen prostàtic específic (PSA), eviten la proliferació de tumors secundaris i milloren la supervivència.

L’estudi indi, publicat en el British Journal of Urology International, va prendre a 45 pacients amb càncer de pròstata i metàstasi. La meitat va ser tractada amb orquidectomía sola i l’altra meitat amb orquidectomía i l’equivalent a 4 mg/dia de licopens del tomàquet. Mentre que només un 40% dels pacients operats va experimentar una millora en els nivells de PSA, aquesta millora va tenir lloc fins a un 78% dels qui havien compaginat l’operació amb la dieta de tomàquets.

El licopé és un pigment vegetal, soluble en greixos, que aporta el color vermell característic als tomàquets, síndries i, en menor quantitat, a altres fruites i verdures. En un tomàquet madur, el licopé pot aconseguir nivells de fins a un 83%. Si la quantitat de licopé en els tomàquets d’amanida està al voltant de 3.000 µg/100g, en els «tipus pera» aconsegueix fins a deu vegades aquesta xifra. A més, mitjançant modificació genètica, és possible obtenir tomàquets que contenen més de tres vegades la quantitat de licopé que la resta.

El licopé posseeix propietats antioxidants i actua protegint a les cèl·lules humanes de l’estrès oxidatiu dels radicals lliures. També existeixen evidències científiques que els licopens del tomàquet prevenen la síndrome de degeneració macular, principal causa de ceguesa més enllà dels 65 anys. Altres recerques adjudiquen als licopens la propietat de reduir els nivells de colesterol LDL. S’estima que, a Espanya, la quantitat de licopé inclòs en la dieta arriba a uns 1,3 mg/persona/dia.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions