Patògens, virus i residus de pesticides són les tres prioritats en matèria de seguretat alimentària dels productes frescos com les fruites i les verdures. En un estudi realitzat en el marc del projecte europeu denominat Veg-i-Trade, s’han classificat els problemes de seguretat dels productes frescos en funció de la seva importància. L’article detalla en què consisteixen aquests riscos i com prevenir-los.
Quan es parla de productes frescos es fa referència a fruites i verdures que es comercialitzen sense processar. Maduixes, pastanagues, tomàquets, api, bròcoli o coliflor són alguns exemples. La probabilitat que es produeixi una intoxicació alimentària pel consum de fruita o verdura crues és molt baixa, encara que ha de tenir-se en compte que el risc zero no existeix. Evitar que aquests aliments es contaminin per patògens i residus de substàncies químiques com a pesticides és una de les millors maneres d’assegurar que són segurs per al consum humà.
Patògens i vegetals
Salmonella i I. coli són alguns dels patògens que poden contaminar els productes frescos. Fruites i verdures estan exposats a pot ser un vehicle de transmissió de microorganismes patògens com I. coli, Salmonella, Shigella o Giardia lamblia. Fins i tot en petites quantitats es pot produir contaminació.
L’ús de fem no tractat o contaminat pot arribar, a través d’aigües subterrànies, als cultius. Si conté agents patògens, aquests poden arribar a les plantes i contaminar-les. Un dels principals és I. coli, que s’origina sobretot en remugants com el bestiar boví i oví, i que ho eliminen a través de la femta. Alguns dels principals patògens són:
I. coli O157: H7. D’origen fecal, es transmet a través de la contaminació fecal dels aliments i de l’aigua. Així, els remugants i animals silvestres són els principals reservorios d’aquest patogen, que pot estar present també en àrees agrícoles on conreen aliments. virus poden ocasionar importants malalties vegetals i són responsables de pèrdues en cultius vegetals. Un dels principals efectes sobre les plantes és la seva capacitat per reduir el seu rendiment i per disminuir la seva qualitat. Per evitar que els virus danyin les plantes, és important prevenir i evitar els agents que causen la infecció, com a pugons i àcars. Segons la Societat Americana de Fitopatologia (APS), “el nombre de virus reconeguts és d’uns 4.000, dels quals prop d’1.000 són virus vegetals”. Els símptomes en la planta depenen no solament de l’hoste sinó també de factors ambientals i de si existeixen malalties causades per altres agents fitopatògens.
La prevenció dels virus passa, primer, per identificar-ho, com s’ha introduït en el cultiu, com es transmet entre plantes i com sobreviu. La principal mesura passa per evitar la infecció de la planta. El virus de l’hepatitis pesticides que s’utilitzen per protegir les plantes de possibles malalties. Aquests compostos químics s’utilitzen per al control de plagues en els cultius, destruir o impedir el creixement de males herbes i conservar els productes vegetals. El seu està sotmès a estrictes condicions per evitar que la presència de restes d’aquestes substàncies en els aliments danyin la salut de les persones o tingui efectes negatius en el medi ambient. En la Unió Europea, l’any 2009 es completo la revisió dels pesticides presents al mercat des d’abans de 1993. Tots els pesticides examinats es van sotmetre a una avaluació detallada dels riscos en persones i en humans.
Si no s’utilitzen de forma adequada, poden tenir efectes greus negatius. Per això, en la UE no es pot usar cap pesticida tret que s’hagi demostrat científicament que no tenen efectes nocius per a les persones; no causa efectes inacceptables per al medi ambient i són eficaços contra les plagues. En 2006, la Comissió Europea va proposar una estratègia per millorar l’ús de pesticides. Entre altres mesures, es va promoure l’ús de codis de bones pràctiques a partir dels quals s’ha de prescindir de totes aquelles substàncies tòxiques i carcinógenas.
