Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Emili Ros, responsable de la Unitat de Lípids de l’Hospital Clínic de Barcelona

«Les nous no són un fàrmac per a curar l'arterioesclerosi»

Datos epidemiològics apunten al fet que el consum regular de fruita seca en la dieta permet reduir fins a un 50% el risc d’episodis cardiovasculars. D’entre la diferent fruita seca destaca la nou, eix de la recerca de l’internista català Emili Ros Rahola que acaba de publicar els seus resultats en la revista Circulation. Malgrat aquests resultats, insisteix l’investigador, les nous no poden considerar-se un fàrmac sinó un complement recomanable a la dieta diària.

Img

El consum de fruita seca porta anys estudiant-se pels seus suposats beneficis per a la salut. D’un temps per a aquesta part, l’aportació calòrica i que subministren, així com el de diferents components d’interès, ha estat àmpliament recomanat pels nutricionistes per a completar les necessitats de la dieta diària. A tot això, en els últims anys s’ha afegit el seu efecte protector per al sistema cardiovascular, el qual sembla ara plenament provat. De tota la fruita seca, les nous, probablement les més investigades pel seu impacte econòmic, sobretot als Estats Units, podrien estar cridades a jugar un paper encara més rellevant en les futures recomanacions dietètiques.

Si tots mengéssim nous diàriament, baixarien les estadístiques d’infart a la meitat?

Les dades epidemiològiques no es poden extrapolar fins a aquest extrem. Per a això caldria fer un assaig clínic prospectiu. No totes les dades poden remenar-se estadísticament seguint un mateix esquema. Sabíem, això sí, que consumir nous diàriament ajuda a reduir fins a un 11% el risc cardiovascular; l’havíem demostrat en un estudi previ.

Quedaria, per tant, un 49% per justificar en relació amb les dades epidemiològiques apuntades.

L’explicació és que en el primer estudi plantejàvem només la hipòtesi que la reducció del risc s’aconseguia a partir d’una disminució del colesterol, i tot apuntava al fet que podien haver-hi altres beneficis que se’ns escapaven. En aquesta segona ocasió vam demostrar que, a més de reduir el colesterol, les nous reforcen la funció endotelial dels vasos sanguinis.

On resideix el secret d’aquest benefici?

«A més de reduir el colesterol, les nous reforcen la funció endotelial dels vasos sanguinis»La disminució del colesterol es deu als àcids grassos de la nou, no diferents en aquest sentit dels d’altre fruita seca o els de l’oli d’oliva. La relació entre greixos poliinsaturats i saturats és de 7 a 1 en la nou; una proporció molt bona i difícil de trobar en altres aliments naturals. Les nous contenen també una quantitat important d’àcid alfa-linoléico [un ácido graso de la serie omega-3, como en el pescado], que podria tenir altres efectes preventius cardiovasculars. En realitat, el nostre primer estudi corroborava les virtuts de l’anomenada dieta mediterrània sobre un procés com el de l’arterioesclerosi. Ocorre, no obstant això, que amb el temps hem après que l’arterioesclerosi no ocorre només per mediació del colesterol, sinó que entren en joc altres factors biològics. Per tant, valia la pena comprovar si en el benefici de les nous es barrejaven així mateix altres components bioactivos.

Constitueixen les nous una alternativa natural al tractament hipocolesterolemiante?

No, aquesta no és la seva funció. La nou disminueix el colesterol però mai en el grau que pot fer-lo una estatina, i que és el grau que alguns pacients poden necessitar. No és un fàrmac per a curar l’arterioesclerosi. Nosaltres exposem que el seu consum regular actua de manera preventiva, reforçant també la funció endotelial i, per aquesta via, garantint una major protecció enfront de la causa més íntima de l’arterioesclerosi.

Es desmarca en aquest sentit la nou d’altre fruita seca?

No ho sabem, ja que no hem realitzat assajos comparatius de nous amb altres productes. Però voldria subratllar que el nostre estudi marca la primera ocasió en què un producte natural no manipulat demostra una protecció de la funció endotelial. S’havia estudiat anteriorment l’efecte aïllat dels àcids grassos, la L-arginina o la vitamina E, i tots aquests elements es donen cita en la composició de la nou. Tal vegada sigui aquesta la raó per la qual la revista Circulation, la de major impacte en l’àrea cardiovascular, s’hagi dignat a presentar públicament les nostres dades i les nostres conclusions. Ens consta que l’article ha suscitat un enorme interès als EUA.

Bones notícies, en definitiva, per als agricultors californians.

La Califòrnia Wallnut Comission ha patrocinat les nostres recerques sense influir per a res ni en el disseny dels estudis ni en el seu resultat. Jo mateix formo part d’aquesta comissió i puc corroborar el seu respecte per la ciència.

Però els agricultors d’aquí no s’ho hauran pres bé.

«Les nous afegides a la dieta típica mediterrània milloren els resultats analítics que demostren efectes positius per a la salut»La nou no és una fruita seca massa arrelada en la nostra cultura agrícola. Espanya no es troba entre els països més productors. De totes maneres, una recerca sobre nous reporta enhorabones a totes les nous, i no sols a les d’un lloc determinat.

Les relacions de la indústria alimentària o les cooperatives agrícoles amb les recerques universitàries no aconsegueixen tampoc al nostre país el nivell que pugui haver-hi en països com Finlàndia.

És una llàstima, ja que les recerques biològiques i la cerca de proteïnes és cada vegada més sofisticada i cara. Es dóna la circumstància que moltes indústries o cooperatives no disposen de científics ni laboratoris per a investigar les bondats dels seus productes i, per contra, els laboratoris universitaris tenen aquesta infraestructura sense diners suficients per a abastar molts productes. Cal buscar una simbiosi com la de Finlàndia, de manera que empreses, i no sols la indústria farmacèutica, i universitats puguin col·laborar en benefici de tots.

El seu equip de l’Hospital Clínic de Barcelona porta ja dues recerques amb nous en el seu historial. Hi haurà una tercera?

Quan fas un estudi i obtens bons resultats sempre et fas més preguntes; per exemple, si la dieta suplementada amb nous millora la funció endotelial, tindrà un efecte sobre l’angina de pit estable, que és una conseqüència típica d’aquest trastorn vascular? Proposarem a la Califòrnia Wallnut Comission un assaig clínic que anotació a semblant direcció.

Els beneficis de les nous, són comparables als d’una dieta mediterrània fins i tot desproveïda d’aquesta fruita seca?

En el nostre primer estudi vam demostrar que una dieta mediterrània que té com a principal font d’àcids grassos a l’oli d’oliva redueix les xifres de colesterol de manera significativa. No obstant això, en afegir les nous el resultat va ser encara millor. El colesterol total es va reduir en 11 mg/dl (4,1%); el colesterol LDL [llamado dolent] ho va fer en un 5,9%; i la lipoproteïna (a) [otra fracción con colesterol que es perjudicial para la salud] un 6,2%. Per cada mg/dl de disminució del colesterol total es redueix en un 1% el risc cardiovascular.

Suposo que als pacients els agradarien les nous, o les prenien a manera de medicina?

Els participants en la recerca rebien nous diàriament i en cru, que consumien formant part d’amanides, com a postres o aperitiu… No va haver-hi queixes.

Beneficien les nous per igual a joves i vells, sans i malalts, nens i adults, homes i dones?

Un estudi anterior al nostre, realitzat l’any 1993 en la Universitat de Lloma Bufona (Califòrnia) i dirigit per un investigador català, el doctor Joan Sabaté, havia demostrat que el consum regular de nous és beneficiós en homes joves i sans. En canvi, el nostre estudi ha ampliat el benefici a adults de tots dos sexes i amb xifres elevades de colesterol.

L'HOME QUE VA POSAR UNA NOU EN EL GOT

Img nuez1
Nous i vasos sanguinis comparteixen protagonisme en el currículum d’Emili Ros Rahola, investigador que porta responsabilitzant-se de la Unitat de Lípids de l’Hospital Clínic de Barcelona des de 1996. Des d’aquesta unitat ha dirigit dos estudis sobre el consum de nous i el seu efecte en la prevenció del risc cardiovascular. Ros es va llicenciar en Medicina per la Universitat de Barcelona en 1969, va realitzar estudis de postgrau a Nova York i Boston, obtenint allí mateix l’acreditació d’especialista en medicina interna i gastroenterología. Va rebre el títol de doctor en medicina en la seva vernacla universitat l’any 1990.

Els seus estudis s’han centrat des de llavors en les malalties digestives, litiasi biliar i metabolisme dels lípids, cuidant especialment la relació de la dieta amb el risc cardiovascular. Va ser membre fundador de la Societat Espanyola d’Arterioesclerosi i porta exercint com a cap de redacció de la revista d’aquesta societat des de la seva aparició. És membre de diverses organitzacions científiques nacionals i internacionals i recentment ha estat nomenat president de la Societat Iberoamericana d’Arterioesclerosi. Ha participat en nombrosos cursos i congressos científics i ha publicat un centenar de treballs de recerca en revistes científiques nacionals i internacionals.

Ros també és membre del Comitè Científic de la Fundació Nucis, Salut i Fruita seca, una entitat sense ànim de lucre que té com a objecte principal l’estudi, la recerca i la difusió de les característiques nutricionals i dietètiques de la fruita seca, especialment des del punt de vista dels seus efectes beneficiosos per a la salut. La Fundació Nucis potència la formació, la recerca científica i la celebració de fòrums de discussió, seminaris i congressos; persegueix la màxima difusió d’aquests coneixements a la societat i la intercomunicació científica a escala tant nacional com internacional.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions