Una major conscienciació de l’existència d’intolerància i al·lèrgies alimentàries pot estar impulsant el creixement del mercat dels productes “sense”. Però això no és cap garantia. Falten estudis que precisin els llindars de tolerància a l’al·lergogen, major informació i normatives més estrictes.
El mercat dels productes «sense» està augmentant. Així sembla deduir-se d’un estudi que ha realitzat al Regne Unit Mintel, empresa d’estudis de mercat. Segons l’informe, el sector de mercat que ofereix productes específicament dirigits a consumidors que sofreixen algun tipus d’intolerància o al·lèrgia s’ha incrementat un 165% des de 2000. Entre les causes està una major conscienciació de l’existència d’al·lèrgies o intoleràncies alimentàries -el que impulsaria a provar les dietes eliminatòries com a via per a esbrinar l’existència o no del trastorn. I, també, una tendència creixent que ha posat de moda el «sofrir» d’alguna mena d’intolerància alimentària o simplement l’evitar menjar o ingredients específics. És el que en l’informe es denomina com a «trastorns de disseny», entre els quals la preocupació per l’excés de pes continua predominant, encara que no és l’únic.
Una de cada deu persones eviten la lactosa i el gluten, una xifra baixa comparada amb les dues de cada tres persones que eviten aliments grassos. En la mateixa línia, una de cada tres evita el sucre i els greixos saturats, i una de cada quatre evita la sal. De l’estudi, basat en una enquesta realitzada a mil mestresses de casa de tots els nivells socioeconòmics, es desprenia que entre les preocupacions relacionades amb el menjar estaven la síndrome de l’intestí irritat (12%), les migranyes (14%) i, en menor grau, al·lèrgies o intoleràncies com l’al·lèrgia a la lactosa i gluten (3%), cereals (4%) o cacauet i unes altres (3%).
Salvant totes les distàncies, tenint en compte que l’estudi és britànic, la qual cosa sí que és comú a tota Europa és la major conscienciació sobre l’impacte de l’alimentació sobre la salut, la intolerància i les al·lèrgies alimentàries, i la necessitat de disposar de major informació tant per al consumidor com per als propis especialistes. El mes de febrer passat, la Societat Espanyola d’Alergología i Immunologia Clínica (SEAIC), explicava en un comunicat que la informació sobre l’al·lèrgia a aliments era la més demandada en els seus serveis, especialment la relativa a la intolerància a la proteïna de la llet, l’ou i el paràsit Anisakis.
Quin és el llindar de tolerància?
Les garanties que busca el consumidor són disposar d’un etiquetatge adequat i d’un producte lliure efectivament de l’aliment al qual s’és sensible. Aquest problema està àmpliament estès entre els celíacs, intolerants al gluten, i entre els al·lèrgics al cacauet o a la lactosa, presents no poques vegades en els aliments com a additius. Una altra preocupació és poder establir el llindar de tolerància.Els «trastorns de disseny» inclouen intoleràncies alimentàries i evitar menjar o ingredients
Un estudi publicat recentment en el Journal of Allergy and Clinical Inmunology, destacava que amb una dosi inferior a 30 micrograms, cap pacient al·lèrgic al cacauet mostrava símptomes. L’estudi s’havia realitzat amb un grup d’al·lèrgics que es van sotmetre a la prova prenent dosis controlades i creixents d’aquesta fruita seca. Els investigadors van trobar que els pacients amb reaccions més severes tenen un llindar més baix de tolerància. Els pacients tenen una reacció subjectiva amb la ingestió d’entre 100 micrograms i un gram de cacauet. El llindar a partir del qual es produeixen reaccions observables (des de dificultat en empassar o urticària fins a alteracions gastrointestinals) està a partir de la ingestió d’entre 10 i 30 mil·ligrams.
Està recerca, explicaven els seus autors, ha d’ajudar a millorar la normativa referent a l’etiquetatge i les quantitats permeses del producte. L’al·lèrgia al cacauet, si bé no té una gran prevalença, és la que sol comportar més casos i més problemes perquè l’al·lergogen està present en molts productes de forma emmascarada. La pasta de cacauet es troba fàcilment com a additiu en els dolços, caramels, brioixeria, gelats… L’al·lèrgic pot ser, a més, sensible a altre fruita seca.
En la mateixa línia, un estudi europeu que s’iniciarà en els pròxims mesos intentarà esbrinar el llindar que ha d’acceptar-se per al gluten en els aliments específics per als malalts celíacs. És un tema que suposa un cercle viciós: no es disposa d’un mètode estandarditzat per a detectar amb suficient precisió la quantitat de gluten, però tampoc es coneix el nivell de tolerància dels malalts (els quals, encara que no mostrin símptomes immediats com en el cas dels al·lèrgics al cacauet, poden estar sofrint danys a llarg termini).
Té en comú amb el cacauet que és difícil d’evitar. En primer lloc perquè el gluten es permet fins a un nivell determinat per als productes «sense glútens», nivell que malalts i especialistes demanen que es rebaixi, i en segon lloc perquè està present en molts aliments, bé perquè s’incorpora amb els additius, bé perquè hi ha casos de contaminació creuada.
Entre l’al·lèrgia, la intolerància i l’aversió als aliments hi ha una important diferència, expliquen els especialistes. La percepció de moltes persones que tenen «al·lèrgia a alguna cosa» no es correspon amb les xifres reals d’al·lèrgies i sovint del que es tracta és d’intolerància o aversió a un aliment (alguns estudis suggereixen que entre el 20% i 30% de la població creuen ser al·lèrgics, quan només ho són realment entre el 1) i el 2%). Així ho explica la web de l’agència alimentària britànica (Food Standars Agency, FSA) que acaba d’iniciar una secció d’informació sobre intolerància i al·lèrgia alimentàries.
El menys comú és l’anafilaxi, una reacció al·lèrgica en la qual estan implicats la immunoglobulina E o IgE (anticossos), i que pot ser desencadenada per aliments (en realitat per determinades proteïnes presents en aquests aliments) com la llet de vaca, ous, cacauets, blat, soia, peix, marisc, nous. També, additius alimentaris com els sulfits. Aquesta resposta al·lèrgica pot arribar a ser greu, amb símptomes com a nàusea, vòmits, mals de panxa, diarrea, inflor en els llavis i en les articulacions, ansietat, mal de cap, xiulada en respirar, esternuts… Els símptomes més perillosos són el descens de la pressió arterial, dificultats en respirar, xoc i pèrdua del coneixement.
