Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Escalfament global i contaminació per metalls d’ostres

Els mol·luscs són els acumuladors de cadmi per excel·lència

Img ostrap

L’augment de la temperatura influeix en la tolerància de les ostres a la contaminació per metalls i en el rendiment cardiovascular del bacallà. L’augment de temperatura en mars i oceans està provocant el desplaçament d’algunes espècies. Diversos estudis intenten avaluar el possible impacte de l’escalfament global sobre els recursos pesquers.

Img moluscos

L’escalfament global influeix en la tolerància de les ostres a la contaminació per metalls, segons un treball que va presentar recentment la investigadora Gisela Lannig, de l’Institut d’Investigacion Marina i Polar Alfred Wegener (Alemanya), en la trobada anual de la Societat de Biologia Experimental, que s’ha celebrat a Barcelona aquest estiu.

En concret, i segons els resultats presentats per la investigadora, l’augment de temperatura fa que les ostres siguin més sensibles a la contaminació per cadmi. Les ostres són organismes de sang freda i els canvis en la temperatura de l’entorn afecten al seu metabolisme. Lannig va observar que quan les ostres estaven a temperatures d’entre 20 i 24 graus Celsius, l’efecte del cadmi sobre elles es manifestava en un increment de la taxa metabòlica. No obstant això, quan la temperatura augmentava fins als 28 graus, el cadmi no semblava augmentar la taxa metabòlica però reduïa de forma significativa les possibilitats de supervivència de les ostres.

Contaminació per cadmi
Quan la temperatura augmenta fins als 28 graus, el cadmi redueix de forma significativa les possibilitats de supervivència de les ostres

Un possible mecanisme que expliqui això és que l’augment de temperatura incrementi el dany causat pel cadmi en les mitòcondries de les cèl·lules de l’ostra. Aquests corpuscles, explica la investigadora, «són més i més sensibles al cadmi a mesura que la temperatura augmenta, per la qual cosa nivells de cadmi que a temperatures més baixes no són nocius per a les mitòcondries es converteixen en molt tòxics amb els increments de temperatura».

El cadmi és un metall ubic en la naturalesa i que es desplaça fàcilment a través de la cadena alimentària i que en dosis elevades pot resultar molt tòxic. La contaminació per cadmi no és alguna cosa estrany i de fet és fàcil que es trobi en totes les aigües superficials i en gairebé tots els aliments, encara que sigui en dosis no tòxiques ni per als humans ni per a organismes com les ostres.

Els resultats que va presentar Lennig adverteixen, no obstant això, que aquesta contaminació no letal podria resultar perjudicial amb l’escalfament global. Segons adverteixen els especialistes, en els últims anys s’ha observat un increment de fins a un grau en la temperatura superficial de mars i oceans. Les ostres, per la seva banda, són un producte de gran interès comercial, el cultiu del qual s’ha incrementat en els últims anys.

Segons un informe d’aqüicultura de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), la major demanda de menjars precuinats ha comportat també un augment en l’ús d’ostres en una gran varietat de plats congelats, com les ostres tradicionals fumades, la carn amb salsa d’ostres o altres productes que incorporen com a component aquest mol·lusc.

En realitat, ja fa un temps que se sap d’això. Al juliol de 2004, I.M Sokolova, investigador de la Universitat del Nord de Carolina a Estats Units mostrava en la revista Journal of Experimental Biology que l’augment de la temperatura en l’aigua potenciava els efectes del cadmi sobre la funció mitocondrial de Crassostrea virginica, ostra aclimatada a temperatures d’al voltant de 15 graus i que habitualment es conrea a Estats Units.

També se sabia fa temps que el cadmi indueix la mort per apoptosi de les cèl·lules del sistema immunitari dels vertebrats. És aviat per saber què conseqüències pot tenir l’escalfament global sobre l’aqüicultura, per la qual cosa estudis com aquests són de gran interès, ja que ajuden a dibuixar els escenaris possibles.

Efectes sobre el bacallà

De forma similar, una altra recerca de l’Institut Alfred Wegener mostra que tant l’escalfament com el refredament de l’aigua per sobre d’uns punts crítics influeix negativament sobre el rendiment cardiovascular del bacallà. Tal com explicava l’equip el passat octubre de 2004, «això podria causar un desplaçament en la distribució geogràfica del bacallà amb l’escalfament global».

Un desplaçament que ja s’està donant, segons donava a conèixer recentment un equip de la Universitat d’East Anglia (Regne Unit) en la revista Science. D’acord amb el treball, en els últims 25 anys fins a 18 espècies han abandonat els seus hàbitats en el mar del Nord, per desplaçar-se a més de 100 quilòmetres en direcció a l’Àrtic. Entre elles, espècies com el bacallà, la maire o l’acerina. Les estimacions de l’estudi britànic és que pel 2050 algunes d’aquestes espècies ja no viuran el Mar del Nord i, a canvi, la qual cosa es trobarà en aquesta aigua seran més espècies d’aigües càlides.

Aquí, investigadors de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC han revelat que el Mediterrani també està sofrint les conseqüències d’aquest escalfament, encara que són efectes que en alguns casos són difícils de deslligar de la sobrepesca. Entre les dades que ho avalen està el desplaçament cap al nord del Mediterrani de l’alacha, espècie subtropical d’aparença similar a la sardina encara que amb menys valor gastronòmic.

Segons explica Anna Sabatés, investigadora del CSIC, «fa 20 anys, el punt més al nord en el qual es podia trobar aquesta espècie era el Delta de l’Ebre. Ara es troba a Blanes», és a dir, uns 200 quilòmetres més el nord. També en el Mediterrani ha desaparegut l’espadín, una espècie boreal abundant en el nord del Mediterrani, segons dades de la FAO, i està disminuint també la presència del verat, molt valorada gastronòmicament.

A canvi, ha augmentat la presència de peixos d’aigües més càlides com l’anjova, molt valorat en pesca esportiva o el «fadrí», peix de petit la distribució del qual es limitava en els anys 80 a les aigües més càlides de les illes Balears i Mediterrani oriental.

PRODUCCIÓ MUNDIAL, MÉS DE 4 MILIONS DE TONES

Img salmon2
El cadmi està present de forma habitual en els aliments i, especialment, en els mol·luscs, que són els acumuladors de cadmi per excel·lència. Normalment, en aigües marines netes la quantitat de cadmi present és d’entre 0.01 i 0.1 part per bilió; mentre que en aigües contaminades els valors són de fins a 10 parts per bilió. Si la presència de cadmi està assegurada, la qüestió és fins a quin punt pot afectar aquest fet en les actuals condicions de l’escalfament global. Pot danyar de forma generalitzada el sector de l’ostricultura?

Segons l’informe que la FAO va publicar en 2004 sobre l’estat mundial de la pesca i l’aqüicultura (informe SOFIA), s’estima que l’aqüicultura va tenir una producció de mol·luscs en l’àmbit mundial en 2002 d’uns 11,7 milions de tones, dels quals una mica més de 4 milions de tones eren d’ostres (una xifra molt superior a la de musclos, més populars al nostre país, que es «quedaven» en 1,4 milions de tones).

La gran productora d’ostres a nivell mundial és Xina que, segons la FAO, en el 2000 aportava el 77% de la producció mundial d’ostres. La xifra, no obstant això, és «dubtosa»: la FAO adverteix que des de principis dels 90 les estadístiques de captures i aqüicultura a Xina podrien ser «massa altes» -alguns experts han advertit del problema que es podria estar emmascarant d’aquesta forma una crisi dels recursos pesquers.

Segons el mateix informe, en 2002 la producció pesquera mundial va ser d’uns 101 milions de tones, encara que si s’inclou la pesca i producció de «interior» (llacs, rius…) la xifra s’eleva a uns 130 milions de tones. D’aquest total, gairebé 40 milions de tones corresponen a l’aqüicultura (dels quals uns 27,7 milions procedirien de Xina) i una mica més de 93 milions de tones a captures.

Les estimacions per 2003 eren bastant similars: uns 132 milions de tones de producció mundial, dels quals 42 són d’aqüicultura i una mica més de 90 milions de captura. La tendència general és, doncs, un augment en l’aqüicultura i un descens en les captures.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions