Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Espanya és un dels països pioners en el cultiu de tonyina vermella

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 10deMaigde2002

el Japó és el país líder en la recerca i també en consum de tonyina vermella. Un aliment que en el futur pròxim, segons els experts, es convertirà en la “vedella de la mar”. Avui dia, el 90% de la tonyina vermella conreada a Espanya, la majoria a Múrcia, es destina al mercat japonès.

La tonyina vermella i la vedella són dos aliments que guarden similituds “en el sentit de la grandària, la rapidesa de creixement i el seu grau elevat d’apreciació entre els consumidors” explica Antonio García Gómez, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia de Mazarrón, a Múrcia. Però explica que “en el cas de la tonyina vermella, l’elevat contingut en àcids grassos poli-insaturats, ofereix unes característiques mes avantatjoses per a la salut”.


Es tracta d’una espècie molt apreciada pels consumidors a nivell mundial, especialment al Japó, on aconsegueix preus elevats. “Des del punt de vista biològic es tracta d’un peix amb elevada rapidesa de creixement, unes 20 vegades superior al d’altres espècies conreades, com per exemple l’orada o el llobarro, podent arribar fins i tot d’una tona de pes”.

Els nipons, al capdavant de la recerca

Les primeres recerques per al cultiu de la tonyina vermella es van iniciar al Japó en 1970 i, una dècada més tard, arrenquen les primeres iniciatives empresarials per al cultiu.


En la resta del món, la recerca i desenvolupament d’iniciatives sorgeixen en col·laboració amb institucions nipons. Al Canadà, s’inicia l’activitat a partir de 1976, a Austràlia en 1990 i al Marroc en 1992. A Espanya, les primeres experiències de cultiu de tonyines van ser a Cadis amb el mètode “almandraba” i a partir de 1996 a Múrcia es van crear sis empreses de cultiu de tonyina vermella capturada en aigües del Mediterrani mitjançant l’art pesquer del cèrcol.


Podria definir-se com un semi-cultiu, explica García Gómez, ja que en realitat es realitza el manteniment dels animals de 6 a 8 mesos, fins al moment de la seva venda. Els animals, capturats en la mar per vaixells de cèrcol que operen al Mediterrani, són mantinguts en gàbies flotants en la mar i alimentats amb peix, sardina i verat, entre altres, fins al moment òptim de qualitat de la carn.

Una dècada per a la domesticació de l’espècie

Per a arribar a la domesticació de l’espècie, és a dir, “per a la seva producció comercial controlada és necessari dur a terme recerques en diversos àmbits com la reproducció, la nutrició o alimentació, la genètica, la patologia o l’estudi de malalties i l’enginyeria, entre altres”, afirma l’investigador de l’Institut Espanyol d’Oceanografia. El científic afegeix que si s’observa l’ocorregut amb altres espècies ara conreades, com a salmó, truita, rèmol o orada, entre altres, s’estima que una dècada d’estudi és el temps mínim necessari per a aconseguir un desenvolupament tecnològic adequat en el cultiu de la tonyina. I comenta que des de fa diverses dècades s’investiga en la tonyina en estat salvatge per tot el món. Molts dels investigadors són del Centre Oceanogràfic de Múrcia.


En la dècada vinent, segons ressalten organismes internacionals implicats, empreses i centres de recerca, és necessari desenvolupar línies de recerca en la reproducció controlada d’aquesta espècie, a més de desenvolupar tècniques de cultiu larvari i alevinaje, millorar l’alimentació dels animals estabulats, estudiar l’impacte ambiental de les instal·lacions de cultiu i millorar la tecnologia d’engreixament (enginyeria).


Antonio García apunta com a primer pas “els estudis sobre reproducció en captivitat d’aquesta espècie i el desenvolupament posterior de recerques pluridisciplinàries, en els quals el sector científic (aqüicultors, especialistes en biologia, aqüicultura pesqueres i enginyeria), les diferents administracions nacionals i internacionals i el sector empresarial (de pesca extractiva i aqüicultors) hauran d’estar implicats.

Un centre coordinador de recerca a Europa

La creació d’un centre coordinador de recerca de la tonyina vermella a nivell europeu, obert a la col·laboració internacional, és una idea que compta amb el suport d’investigadors i empresaris i que es va reafirmar el mes de febrer passat en el Primer Simposium Internacional de la Tonyina Vermella celebrada a Cartagena, Múrcia.


Mentre arriba aquesta creació, la recerca continua, explica Antonio García, que en l’actualitat coordina un projecte, aprovat per la Comissió Europea, l’objectiu de la qual és realitzar un estudi de factibilitat per a la reproducció de la tonyina vermella (REPRO-DOTT és l’acrònim) en el qual participen nou institucions de set països, entre els quals es troben Alemanya, Espanya, França, Gràcia, Israel, Itàlia i Malta.


També en un projecte conjunt entre l’Institut Espanyol d’Oceanografia, la Universitat Politècnica de Cartagena i el sector empresarial, s’ha investigat en el desenvolupament de tècniques d’electrosacrificio destinades a millorar la qualitat de la carn de la tonyina vermella.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions